_
_
_
_
_

Els grans hospitals de Barcelona busquen espai i recursos per créixer

El Clínic insinua traslladar el seu complex sanitari al recinte de l’Escola Industrial i el Mar demana recursos per continuar les obres

Jessica Mouzo
En la imatge, l'àrea on hi haurà la nova ala de l'Hospital del Mar.
En la imatge, l'àrea on hi haurà la nova ala de l'Hospital del Mar.Massimiliano Minocri

Tres dels grans hospitals de Barcelona —el Clínic, el Mar i Vall d’Hebron— dibuixen una lluna minvant al mapa de la ciutat que baixa des de la falda de Collserola als peus de la Barceloneta. Junts, custodien la salut d’1,34 milions de persones i conformen un dels pols científics més potents del sud d’Europa. Però s’estan quedant petits. Fa anys que els tres centres busquen créixer per pal·liar el dèficit estructural dels seus equipaments.

La situació dels tres hospitals és molt diferent: mentre que el Vall d’Hebron compta amb un pla en marxa i recursos garantits, el Mar reclama pressupost per posar en marxa unes obres projectades des de fa gairebé 10 anys. El Clínic, en una situació més complexa, està encaixat en un parell d’illes de l’Eixample Esquerra i ni tan sols té per on créixer. El pròxim govern municipal —encara per decidir— s’haurà d’asseure amb la Generalitat i la Diputació per oferir una resposta a les apressants demandes dels tres hospitals.

Era la primavera del 2017 quan el llavors conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar fent-ne molta publicitat la inversió de 122 milions d’euros per remodelar el Vall d’Hebron. Davant del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, Comín va donar llum verda a una obra que, en els cinc anys següents, posarien a punt les consultes externes, el Vall d’Hebron Institut d’Investigació (VHIR) i diversos edificis assistencials del campus hospitalari. “No ens importava tenir les taules velles si ens trobàvem amb força i equips suficients per atendre els nostres pacients. Però ja hem estat massa temps sense inversió”, explicava en una entrevista a El PAÍS el gerent de Vall d’Hebron, Vicenç Martínez Ibáñez.

La joia de la corona de la sanitat catalana —és l’hospital públic més gran del territori— ja ha començat la transformació i, entre altres coses, està a punt de culminar la segona fase de les obres d’urgències.

L’Hospital del Mar, per la seva banda, arrossega un projecte de remodelació des del 2010. La crisi econòmica va paralitzar les obres cinc anys, fins que els governs municipals de Xavier Trias i Ada Colau van injectar-hi 30 i 4 milions d’euros. Amb aquest import, l’hospital va poder remodelar les urgències, la radioteràpia, l’hospital de dia i dues sales d’operacions.

Però encara queda pendent la segona i la tercera fase del projecte. “Cada vegada hi ve més gent i els llits són els mateixos. Hem de baixar consultes i sales d’operacions que queden a l’Esperança [un altre centre del consorci que està ubicat al districte de Gràcia, a cinc quilòmetres del Mar]”, diu la gerent, Olga Pané.

La directiva assegura que ja s’ha acabat el concurs del projecte executiu de la segona fase, que permetrà augmentar 90 llits i 7 sales d’operacions, ampliar la unitat de cures intensives i renovar les consultes externes. “Tenim diners per fer el projecte arquitectònic, però necessitarem 100 milions per construir-ho tot. Aquesta obra és la que toca ara. Atenem la zona més deprimida de la ciutat i ho necessita”, reclama Pané.

EL SANT PAU TAMBÉ PLANEJA AMPLIACIONS

L’altre gran hospital de Barcelona, el Sant Pau, no està en la mateixa situació que els altres, però continua lluitant per créixer. L’hospital degà de Barcelona va inaugurar un nou edifici el 2009 després d’una inversió de 293 milions d’euros en els anys de bonança econòmica. Però encara vol ampliar infraestructures. Per exemple, on és el pàrquing, entre els carrers Mas Casanovas i Cartagena, preveu nous equipaments encara per determinar.

La tardor passada, a més, el Sant Pau va posar en marxa un nou institut d’investigació, amb quatre plantes i dos soterranis, per acollir 50 grups científics. Un portaveu va aclarir, no obstant això, que queda per desenvolupar una segona fase del projecte.

L’hospital vol créixer també en nombre de llits en altres centres del territori.

La gerent de l’hospital assegura que el retard de les obres provoca que la gent s’esperi més temps a urgències “perquè els llits són els mateixos” i els obliga a desplaçar-se a l’Esperança: “Necessitem que ens diguin que aquests diners estaran disponibles l’any que ve. Hi ha tanta inestabilitat en els governs que no tenim pressupostos des de fa dos anys, i aquesta obra precisa pressupostos”.

Però la situació més complexa la viu l’Hospital Clínic. Encaixonat a l’Eixample, no se’n pot anar enlloc. “Fa 30 anys que reclamem espai. El 1989, el Clínic va renunciar a la pediatria i la va transferir al Sant Joan de Déu per guanyar 1.500 metres quadrats”, recorda el director gerent, Josep Maria Campistol. L’hospital, que té 120 anys, va néixer amb 25.000 metres quadrats construïts, i ara n’hi ha 100.000. No es pot esponjar més, assenyala Campistol.

“Tenim dificultats tremendes perquè treballem en dues seus, a la de Villarroel i a la Maternitat [on és ginecologia]. I això genera disfuncions. Les urgències també estan en un punt complicat perquè l’edifici no s’adapta a la pressió assistencial actual”, agrega el directiu. L’hospital advoca per traslladar les dues seus al recinte de l’Escola Industrial (200.000 metres quadrats). “És el nostre projecte. Però hi ha d’haver un acord entre les Administracions. Les xifres que es manegen quant a recursos varien entre els 650 i els 800 milions d’euros”, diu Campistol.

El responsable del Clinic avisa que l’ampliació és “una necessitat absoluta”. El centre va crear una comissió amb el Consistori fa quatre mesos per abordar el tema. “No hi ha ni un metre quadrat lliure. Em donen una ressonància nova i no sé ni on posar-la. Necessitem una solució”, alerta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_