Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI i

Víctimes del franquisme o de la txeca?

Els cadàvers trobats a Sarrià poden pertànyer a víctimes molt diverses

Zona vallada al lloc on s'estan fent les obres.
Zona vallada al lloc on s'estan fent les obres.

La troballa dels cadàvers de dos joves executats, presumptament durant la Guerra Civil, més enllà de l'escenari macabre i de l'episodi insòlit en l'arqueologia de la ciutat de Barcelona, obre diversos interrogants que només es podran resoldre quan disposem de tota la informació del cas. Assumint que es tracti de militars, com totes les proves apunten, el fet principal és lògicament saber a quin bàndol pertanyien. Eren soldats o oficials dels que es van alçar a la ciutat contra la República el 19 de juliol del 1936, o, a l'altre extrem, militars republicans en retirada en els últims compassos de la guerra a Catalunya el gener del 1939? En el primer cas podrien haver estat executats per forces lleials al Govern o elements irregulars que van lluitar contra la revolta i van reprimir els alçats. En el segon, els haurien matat les tropes franquistes durant la seva entrada a Barcelona.

Hi ha més possibilitats. De fet, com apunta el catedràtic d'Història del Departament de Didàctiques Aplicades a la Universitat de Barcelona i especialista en el tema Xavier Hernàndez, “poden ser qualsevol cosa”. Podrien ser, diu, represaliats pronacionals del 19 de juliol o de les primeres setmanes, però ell creu que no és el més probable. El més normal, recorda, era que els fessin fer el passeig a l'Arrabasada o en un lloc similar. Difícilment els haurien posat en una zona urbana i no es molestarien a cobrir-los amb calç. Si són soldats republicans executats pels nacionals el 39 també és estrany: no s'haurien molestat tampoc a enterrar-los clandestinament utilitzant calç.

Hernàndez, que va excavar el 2011 en una trinxera de la Fatarella les restes d'un soldat anònim de les Brigades Internacionals (conegut com a Charlie) i que també ha excavat fosses, apunta que podrien ser represaliats d'una txeca (anarquistes, trotskistes o pronacionals). Ben a prop hi havia dues txeques: la d'Anglí, 46, i la de l'avinguda de Vallvidrera, 10, a només 400 metres. “Podria ser un record del camarada Stalin”, llança el catedràtic. Durant el 38 els membres del PSUC i la NKVD van detenir molta gent i de vegades la feien desaparèixer. Era una manera de no haver de donar explicacions a les autoritats republicanes. L'estudiós considera significatiu que no els arrenquessin les dents d'or, cosa que descarta el robatori com a mòbil. I assenyala que el fet que els morts tinguessin uns 30 anys és congruent amb la idea que exercissin algun lideratge polític.

Una història terrible i apassionant, per descomptat. Tant de bo ho arribem a saber.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ