_
_
_
_
_

Trobades les restes de dos joves executats durant la Guerra Civil a Barcelona

Els cossos de dos individus "robustos" han aparegut en unes obres; estan coberts amb calç viva i un d'ells té un tret al crani

 Restes humanes trobades a Barcelona coberta amb calç viva.
Restes humanes trobades a Barcelona coberta amb calç viva. ESTHER MEDINA (ATICS, SL.)

Els arqueòlegs han localitzat les restes òssies de dos “joves robustos” que presumptament van ser executats durant la primera meitat del segle XX a Barcelona. Per la indumentària –sivelles, botons, plantilles de sabata, corretges–, els investigadors han explicat a EL PAÍS que sospiten que les restes “són compatibles” amb l’etapa de la Guerra Civil i que el que els va passar a aquests joves pot tenir a veure amb un episodi de “violència a la rereguarda”. Els estudis preliminars assenyalen que poden haver estat alguns dels "primers represaliats" del conflicte, segons han explicat fonts de la investigació.

Els dos individus, d'uns 30 anys, han estat trobats en el que sembla que és una fossa, un sobre l’altre i coberts amb calç viva per evitar la pudor dels cadàvers. També s’han trobat “restes de tela de sac”, segons fonts coneixedores de la investigació. Un dels homes té pròtesis dentals d’or i un orifici de bala a la regió occipital del crani. Tot i que encara hi ha molt per analitzar per datar l’episodi amb exactitud, les mateixes fonts assenyalen que el col·legi del Sagrat Cor de Sarrià, situat a prop, va ser, durant la guerra, una seu del PSUC. Seran els antropòlegs forenses els qui puguin determinar les circumstàncies concretes de la mort d’aquests dos individus.

Les restes van aparèixer a finals de maig durant una obra executada per la promotora Sabadell Real State al carrer de Ràfols, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Els ossos humans van aflorar mentre s’estava excavant un pou de fonamentació per construir dos edificis d'habitatges. En aquests casos, és el promotor qui assumeix els costos i es va fer una primera excavació d’urgència. D’entrada, els arqueòlegs van considerar que es tractava de restes del segle XIX, però més tard –després del descobriment de l’orifici al crani i de la calç viva– van arribar a la conclusió provisional que pertanyen a la primera meitat del segle XX.

Lloc on s'han trobat les restes òssies.
Lloc on s'han trobat les restes òssies.Albert Garcia

Les mateixes fonts expliquen que, encara que s’han trobat les restes de dos individus, no es descarta que “en puguin sortir més”. Els arqueòlegs defensen amb força la hipòtesi que es tracta d’una execució i que, tot i que encara s'han de fer més anàlisis, les restes pertanyien a dos “joves robustos”. El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona es va fer càrrec de les investigacions i està fent “l’estudi antropològic” de les restes. No obstant això, en tractar-se previsiblement d’una fossa han entrat en joc també els experts de la Direcció General de Memòria –que prendran mostres genètiques– i els de Patrimoni Cultural.

Si s’aconsegueix fixar la identitat de les restes, hauran de ser restituïdes –amb tot el material trobat– a la seva família. En cas contrari, es portaran al cementiri de Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona ha emès un comunicat en el qual explica que, en un primer moment, semblava que la fossa "podria estar relacionada amb l'església del Sagrat Cor de Sarrià", situada a tot just 50 metres. Els arqueòlegs van pensar que es tractaria d'una zona d'inhumacions per a morts per malalties infeccioses a causa de la presència de calç viva, habitual per enterrar morts causats per infeccions com la còlera.

Els treballs, no obstant això, van revelar posteriorment, segons l'Ajuntament, que es tractaria de la inhumació de dos individus "en una sola fossa de planta rectangular", disposats "un sobre l'altre". El crani que està ben conservat és el que té l'entrada d'una bala. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_