El candidat de la truita de patates que va guanyar les eleccions

Sense ajudes públiques per a publicitat, poca presència als mitjans locals i sense participar en els debats, Jordi Ballart va sorprendre tothom obtenint a les eleccions municipals 10 dels 27 regidors de Terrassa (Vallès Occidental) i acaparant gairebé un de cada tres vots. El secret: una campanya basada en una potent publicitat al carrer i un porta a porta que el va dur a 20.000 llars i comerços. I el fet de ser conegut com l’alcalde del PSC que el 2017 va dimitir en protesta per l’aplicació del 155. Un pacte amb ERC, actualment en cocció, li donarà la majoria absoluta per posar fi a 40 anys de PSC i arrabassar als socialistes un dels històrics feus que els quedaven.

A principis dels vuitanta, Terrassa (la tercera ciutat catalana en població, 219.000 habitants) “era una ciutat grisa i desarticulada. L’alcalde de llavors, Manuel Royes, tenia molta personalitat, va fer que la ciutat fes un salt qualitatiu i va marcar una etapa”, assenyala Ballart. El PSC va consolidar el feu gràcies al seu perfil progressista, la renovació constant amb candidats joves (a Royes el va substituir Pere Navarro, que uns anys després es va convertir en el primer secretari del PSC), l’absència d’escàndols de corrupció i els pactes, primer amb ERC i Iniciativa-Verds, i més tard amb CiU.

Fins que el sobiranisme va eclosionar el 2011. “El procés ens ha afeblit perquè una de les ànimes del PSC era independentista”, admet l’alcalde en funcions Alfredo Vega, que també reconeix que des de fa set anys el partit viu un degoteig de baixes de militants cap a altres partits. “El problema és que els que se n’han anat manaven molt dins del partit”. El novembre del 2017 va arribar el cataclisme quan Jordi Ballart va dimitir com a alcalde. La relació amb el partit era tensa des de feia temps per iniciatives com la multa als bancs per tenir els pisos buits o la municipalització de l’aigua. “El PSC no donava suport a aquestes polítiques i van participar en una estratègia amb els poders econòmics per assetjar un alcalde, que era jo”, explica Ballart. El rebuig del partit al referèndum i el suport al 155 va precipitar la seva sortida, la de cinc regidors més i gairebé un centenar de militants. “La marxa de Ballart va crear una crisi molt important en el partit. Vam perdre el 20% de l’agrupació local”, admet Vega. L’actual alcalde subratlla que a Terrassa el procés “s’ha viscut d’una manera més intensa i emotiva”, ja que un dels presos, Josep Rull, i un dels fugits a Bèlgica, Lluís Puig, són veïns de la ciutat.

Però Ballart, que es declara no independentista, va decidir tornar a presentar-se a les municipals i va començar a construir un projecte singular. El programa es va elaborar de manera participativa: 67 reunions (96,5 hores en total) en les quals van participar 772 persones i es van discutir 1.228 propostes, segons dades de la seva candidatura, Tot per Terrassa. Durant els mesos previs a les eleccions van posar en marxa un porta a porta amb 200 voluntaris que van visitar 20.000 llars i comerços. I un pas més enllà: va posar en marxa el que han batejat com a truita de la convivència: anava a casa d’una família humil de barri que l’havia convidat i s’hi presentava amb els ingredients per fer una truita i acompanyat d’un veí del centre amb més poder adquisitiu. “Fèiem la truita allà mateix i apropàvem dues realitats molt diferents de la ciutat”, apunta Ballart. En total, va visitar 13 domicilis. De fet, l’exalcalde era conegut per les seves truites arran d’una visita de la cantant Alaska a la Festa Major del 2013, quan la cantant li va demanar, en el contracte, sopar una truita de patates casolana. “Així que l’hi vaig portar jo mateix”, recorda Ballart. L’anècdota va tenir repercussió i al dia següent El Pets, que tocaven a la mateixa festa, van fer la mateixa petició. L'anècdota va anar creixent i a vegades feia una truita i la penjava a les xarxes. Fins i tot hi havia veïns que el convidaven a cuinar. “La truita, que és un element molt fàcil de fer, era una excusa per asseure’s a casa i debatre”, afegeix.

La candidatura explica que va tenir 2.000 voluntaris i 20.000 euros de pressupost, recaptats a partir de recol·lectes que van fer amb loteries o concerts, i també amb donacions de particulars. Durant la campanya, els cartells de propaganda van tenir molta presència, i van fugir dels actes i els mítings convencionals (només en van fer un). També va rebutjar participar en els debats. “Hi ha partits que feien actes cada dia on anaven 15 persones i tots ja estaven convençuts. Els debats es fan amb la gent posant cadires a les places, no tirant-se els plats pel cap amb altres candidats”, defensa Ballart. Els seus oponents, en canvi, pensen que així va evitar el desgast.

Aquesta campanya, de formigueta i invisible, el va catapultar a la victòria, cosa que va sorprendre a molts, fins i tot el mateix Ballart, i va ser aplaudida per altres. “Ballart sortia amb avantatge, perquè era el més conegut, però ha fet una campanya molt bona, poc política, però molt emotiva, que ha trencat amb el model de campanya convencional”, reconeix Vega, que alhora admet que la seva campanya, amb 50.000 euros de pressupost, no va ser l’adequada. “Ens ha faltat temps per reconstruir el partit i hem tingut menys capacitat per explicar els projectes”.

Segons Tot per Terrassa, el 26-M van aconseguir atraure un vot molt útil transversal i divers, gràcies al seu programa focalitzat en la ciutat. Isabel Quintana, de 64 anys, militant del PSC durant 20 anys, que va abandonar el partit amb Ballart “per coherència” i rebuig al 155. Va votar l’exalcalde perquè “té sensibilitat i sap escoltar la gent” i perquè “s’ha centrat a parlar de problemes i solucions per a la ciutat”. Margarita Mercader, de 65 anys i que duu el llaç groc, assegura que sempre ha votat ERC i la CUP, però va optar per Ballart per la seva “honradesa”. “Era alcalde i va dir que marxaria si el PSC donava suport al 155. I va complir la seva paraula”. A més, considera que serà un alcalde amb “més llibertat, perquè no té al darrere un partit que el limiti”, i veu secundari el fet que no sigui independentista. “L’Ajuntament s’ha de preocupar per resoldre els problemes de la ciutat”, resol.