Selecciona Edició
Connecta’t

Picasso, fotògraf fotografiat

El museu del pintor a Barcelona repassa la complexa relació de l'artista amb la imatge

Picasso, al seu estudi de Mougins el 1964, amb 83 anys, davant de la seva obra 'El pintor'.
Picasso, al seu estudi de Mougins el 1964, amb 83 anys, davant de la seva obra 'El pintor'.

Entre el maig i l'agost del 1909 un jove Picasso passa l'estiu a la petita localitat d'Horta de Sant Joan. S'hi instal·la amb la seva companya Fernande Olivier, carregat de material de pintura i una càmera de fotos, amb la idea d'evadir-se de l'enrenou de París, on vivia des del 1904. Picasso pinta, i molt, tal com es pot veure a les fotografies que va fer per enviar-les a la seva amiga i col·leccionista Gertrude Stein i als seus marxants i clients.

En les imatges realitzades a l'habitació que tenia a l'hostal Trompet apareixen les seves obres cubistes amb línies tan geomètriques com les teulades de les cases d'aquest lloc apartat de Tarragona, que Picasso coneixia bé perquè hi havia estat sis mesos entre el 1898 i el 1899 per recuperar-se de l'escarlatina. En una de les fotos que segur va fer Olivier, Picasso s'està assegut amb les cames obertes mostrant descaradament els seus atributs sota els pantalons. El pintor repetirà aquest esquema al llarg de la seva vida apareixent davant de la seva obra, en gairebé tots els estudis que va tenir, orgullós i provocatiu, al costat de les pintures que acaba de fer i que tanta fama li estaven donant. Una desena de les 45 plaques que Picasso va fer a Horta de Sant Joan veuen per primera vegada la llum a l'exposició Picasso, la mirada del fotògraf, que inaugura el Museu Picasso de Barcelona (fins al 24 de setembre), en la qual es mostra la complexa i fructífera relació entre el pintor i la fotografia, davant i darrere de la càmera. “L'exposició parla del Picasso fotògraf fent col·laboracions amb altres fotògrafs, i sent fotografiat, com a actor del seu propi personatge. És un passeig poètic en nou capítols entorn de l'espai més íntim de Picasso, el de la creació”, va explicar el director Emmanuel Guigon.

El 1992 els hereus de Picasso van donar a l'Estat francès l'arxiu fotogràfic del pintor, amb un material ingent, ja que Picasso ho guardava tot, per mínim que fos. En total, més de 200.000 documents manuscrits o impresos i prop de 18.000 fotografies, dels quals un miler són anteriors al 1920 i atribuïbles al pintor i a moltes de les dones que van viure amb ell.

Picasso assegut a l'habitació de l'hostal de Trompet, a Horta de Sant Joan, el 1909.
Picasso assegut a l'habitació de l'hostal de Trompet, a Horta de Sant Joan, el 1909.

Segons Violeta Andrés, comissària de la mostra, “Picasso va practicar la fotografia i va experimentar amb reconeguts fotògrafs de professió. Picasso és un ull, una mirada, i abans de tot necessita crear i experimentar. I va experimentar amb la tècnica fotogràfica, com amb qualsevol altra tècnica”. Andrés, que assegura que “Picasso era fotogènic, i des de molt jove en tenia consciència, de manera que posava en escena un personatge”, repassa cronològicament els diferents tallers on va treballar i que permeten veure la seva evolució i creixement; d'Horta de Sant Joan a Mougins, passant pels seus tallers parisencs fins al 1919, en un edifici miserable i bohemi de Montmartre, Boulevard de Clichy, en el qual hi ha moltes obres cubistes i objectes d'art africà, a Boulevard Raspail i Rue Schoelcher, on va fer construccions efímeres, collages i va posar davant d'elles vestit com un boxador. Van ser els llocs on va crear en companyia de la ballarina russa Olga Khokhlova a Motrouge, donant inici a l'estil neoclàssic del pintor.

L'exposició recorre totes aquestes estades a partir de les fotografies conservades realitzades pel pintor i les seves parelles i amics. “Ho guardava tot, però no hi ha cap imatge dels seus tallers a Barcelona”, va explicar Guigon.

Picasso a Canes, el 1957.
Picasso a Canes, el 1957.
Una imatge de 'Les línies de la mà: Pablo Picasso a Vallauris, 1952', de Robert Doisneau, amb la típica samarreta del pintor.
Una imatge de 'Les línies de la mà: Pablo Picasso a Vallauris, 1952', de Robert Doisneau, amb la típica samarreta del pintor.

En el període d'entreguerres, entre el 1918 i el 1937, Picasso i Olga es traslladen a un apartament burgès de la Boétie, al costat de la seva galerista. D'aquest moment són algunes de les imatges de l'estudi realitzades per Man Ray i Brassaï que també va publicar per primera vegada (en el primer número de la revista Minotaure) les escultures d'escaiola que feia a Normandia de la seva amant secreta Marie-Thérèse Walter. Brassaï és el primer d'una llarga llista de fotògrafs que van captar l'artista, com René Douglas Duncan, Herbert List, Arnold Newman i Edward Quinn, entre d'altres. Cap va aconseguir el que havia aconseguit Dora Maar, que el va immortalitzar (per a la revista Cahiers d’Art) pintant una de les seves obres. Va ser el Guernica, el 1937, a les golfes que van llogar junts a la Rue des Grands Augustins de París, on Picasso va passar els anys foscos de l'ocupació nazi.

Picasso s'instal·la després de la guerra a Antíbol el 1946 i dos anys més tard, amb la seva nova companya Françoise Gilot, a Vallauris per passar, el 1955, a la Californie de Canes, amb Jacqueline Roque. Aquí rep la visita de Leopoldo Pomés, que li fa unes fotografies, inèdites fins ara, de les quals s'inclouen quatre a l'exposició. El seu pelegrinatge per cases i estudis el porta el 1958 al castell de Vauvenargues, moment en què les fotografies són cada vegada menys freqüents, malgrat que manté el seu esperit creador. Per fi, el 1961 s'instal·la a Mougins, on fins al 1973, quan mor, només rep persones properes. Les últimes fotografies de Roberto Otero, gendre d'Alberti, el mostren al final de la seva vida. En una del 1964, amb 83 anys, apareix orgullós i amb el poder de seducció que tenia amb 28, durant la seva estada a Horta de Sant Joan.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >