Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya porta a la Quadriennal de Praga els aldarulls de l’1 d’octubre

L'Institut del Teatre utilitza la plataforma d'escenografia internacional amb 79 països per reivindicar el procés

'Prospective actions', l'obra que aborda el referèndum de l'1 d'octubre a Praga.
'Prospective actions', l'obra que aborda el referèndum de l'1 d'octubre a Praga.

Praga s'ha convertit aquesta setmana en el nou escenari de tensió artística al voltant del procés. Catalunya i Espanya participen per separat en la Quadriennal d'escenografies teatrals amb diferents propostes que amenacen de generar polèmica en un fòrum on assisteixen 79 representants internacionals. L'Institut del Teatre, que depèn de la Diputació de Barcelona, ha muntat en el certamen Prospective Actions (Catalunya 2004-2018), un joc en el qual intenten analitzar com  diversos conflictes afecten la societat. Per plasmar-ho han triat sis exemples. Un d'ells és el que es va viure durant la jornada de l'1 d'octubre del 2017, quan es va fer el referèndum per la independència.

Espanya acudeix a la Quadriennal representada per l'Institut d'Arts Escèniques i de la Música (Inaem), la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic (Resad), Acció Cultural Espanyola i l'Institut Cervantes. Són tres potes crucials en la imatge exterior. Hi participa amb Babel, un pavelló obra d'Alejandro Andújar; el projecte Birds. The Fences, a càrrec d'estudiants, i diverses activitats més.

Un títol curiós, el del pavelló. Casual, però metafòric a l'hora de plasmar aquesta confusa tensió entorn de Catalunya, tot i que no hi tinguin res a veure i s'hagin dut a terme per separat. L'activa estratègia de diplomàcia cultural per part de l'independentisme és imparable. Tant, que aclapara i molesta el Govern central, a part d'haver inquietat la delegació espanyola, encapçalada per Amaya de Miguel, de l'Inaem, i amb el comissari Ángel Martínez Roger.

Acudeixen a la cita conscients de la situació delicada que planteja la presència catalana. Amaya de Miguel té previst centrar-se en l'activitat pròpia i no visitar la proposta de l'Institut: "No hem rebut cap invitació", assegura. De Miguel creu que la proposta desaprofita una oportunitat: "Aquest fòrum ha de centrar-se en escenografies i no tant en iniciatives d'aquest tipus, tot i que respectem la llibertat d'expressió", comenta abans de sortir de viatge cap a Praga.

La participació des de fa dues edicions es fa per separat, malgrat que des del Ministeri de Cultura se'ls va convidar a anar-hi junts en aquesta ocasió. La Quadriennal és un esdeveniment important en l'àmbit mundial. En la 14a edició hi participen 79 països diferents i regions sota un títol també curiós enmig de la polèmica: Fronteres poroses.

Marketa Fantova, directora artística de la Quadriennal, explica que des de fa anys hi ha la possibilitat de participar en l'àmbit regional en la trobada que es desenvolupa des del 1967 i és una referència mundial. "Això ha aportat més diversitat", assegura a EL PAÍS. Fantova no creu que hagi de molestar l'aportació catalana i no considera Prospective Actions una provocació. "Conec la proposta i no m'ho sembla. Aborda situacions concretes des del punt de vista del factor humà i espero que serveixi per obrir un diàleg".

Bibiana Puigdefàbregues, comissària de l'expedició catalana, explica la intenció de l'obra promoguda per l'Institut del Teatre amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull, que ha costat 110.000 euros. "Vam voler que quatre joves escenògrafs i dramaturgs confrontessin el seu treball amb sis veterans i han triat reflexionar sobre com les situacions de conflictivitat afecten els espais públics. Per fer-ho, s'han centrat en sis casos documentats de tensió social", comenta.

La jornada del referèndum per la independència n'és un. L'ocupació de la catedral de Barcelona per part dels sensepapers el 2004, l'acció d'Aturem el Parlament del 2011, els desallotjaments de Can Vies i del Banc Expropiat, a més de les reaccions a la sentència de la Manada, també han estat abordats.

L'espectador pot penetrar en cadascun d'ells mitjançant un joc. Els quatre creadors joves triats per a Prospective Actions són Laura Clos, Xesca Salvà, Pau Masaló i Marc Villanueva. Han sotmès les seves idees al criteri de Paco Azorín, Max Glaenzel, Eugenio Szwarcer, Ana Alcubierre, Silvia Delagneau o el col·lectiu Cube.bz. A més d'aquesta iniciativa, la delegació catalana aporta una altra creació per part dels estudiants de l'Institut del Teatre: Theáomai.

"El terme grec implica contemplar, mirar", apunta Puigdefàbregues. L'han desenvolupat Lluc Ubach, Sara Espinosa, Sergi Cerdan i Lola Belles, amb la intenció de crear un espai per al debat a través d'una instal·lació que estarà en procés de mutació contínua fins al 16 de juny, quan es tanca la Quadriennal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >