_
_
_
_
_

El canvi climàtic a Catalunya: estius 2,5 graus més calorosos

La temperatura dels mesos més càlids ha crescut 0,37 graus cada decenni des del 1950

Manifestació d'estudiants contra el canvi climàtic a Barcelona.
Manifestació d'estudiants contra el canvi climàtic a Barcelona.JOAN SÁNCHEZ

Des del 1950 la temperatura mitjana dels estius a Catalunya ha crescut 2,5 graus, 0,37 cada decenni. És una dada que evidencia els efectes del canvi climàtic publicada aquest dimarts pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Durant els mesos més càlids de l'any també plou menys. Les precipitacions s'han reduït un 5,7% cada decenni. Entre el 1971 i el 2018 la severitat de les sequeres també ha crescut. No obstant això, el 2018 va ser el segon més plujós des de mitjans del segle XX. Només va ploure més el 1971.

Catalunya en conjunt, i per al període estudiat (1950-2018), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament a un ritme de 0,25 graus cada decenni. Aquest significa un augment igual a 1,6 °C en els darrers 69 anys. És més marcat el ritme d’augment de la temperatura màxima (+0,31 °C/decenni) que el de la temperatura mínima (+0,19 °C/decenni). Tots aquests valors són estadísticament significatius, de manera que són resultats força robustos i fiables des del punt de vista estadístic, segons el SMC.

Totes les estacions de l’any presenten també una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevat a l’estiu (+0,37 °C/decenni) i menys a l’hivern (+0,19 °C/decenni). El comportament de la precipitació no és tan clar, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,4 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,7% per decenni.

Más información
Centenars d’estudiants demanen al Govern que actuï per l’emergència climàtica
Més veus per a la mateixa emergència
El clima no canvia, l’estem destruint

El 2018 va ser un any càlid a Catalunya, amb una anomalia (diferència respecte al període de referència 1981-2010) de +0,8 °C, i va ser el setè més càlid des del 1950. Es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis, i els 10 anys més càlids des del 1950 estan dins dels darrers 25 anys.

Pel que fa a la precipitació, el 2018 es pot qualificar d’any plujós, ja que a Catalunya s’ha acumulat un 49% més de precipitació que el valor mitjà del període 1981-2010, de manera que va ser el segon any més plujós des del 1950 (només per darrere del 1971). La tardor del 2018 va ser especialment plujosa, amb un valor que va ser gairebé el 80% superior a la mitjana climàtica de referència.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_