_
_
_
_
_

Detingut per instal·lar un programa espia al mòbil de la seva exparella

Els Mossos acusen l'arrestat d'un delicte contra la intimitat, penat amb presó

Rebeca Carranco
Una jove consultant el mòbil.
Una jove consultant el mòbil.Claudio Álvarez

Ella va trigar gairebé mig any a denunciar. El temps en què ja no li va semblar una casualitat que la seva exparella sabés on anava, amb qui parlava, quins correus enviava. Que fins i tot li desapareguessin converses dels seus dispositius electrònics que estava segura que havia guardat. Quan a finals de l'any passat va anar a la comissaria dels Mossos, sentia cert temor i vulnerabilitat i les seves relacions socials s'havien deteriorat, expliquen fonts dels Mossos. Al març van detenir la seva exparella acusant-lo d'haver-li instal·lat un programa al mòbil per controlar-la.

“No va saber gestionar una ruptura i va prendre les mesures menys adequades”, resumeixen fonts policials sobre el que va empènyer un home, d'uns 30 anys, de la Seu d'Urgell, a instal·lar al mòbil de la seva exparella un programa espia. Es tracta de Hoverwatch, dissenyat per Refog. “S'emmascara com un control parental”, asseguren fonts policials, i val uns 30 euros al mes. El programa permet fer gairebé tot: pren fotografies, activa la càmera i el micro a distància, avisa de la localització de la persona, registra tot el que s'ha teclejat i buscat…

El control parental és l'escletxa que tenen aquest tipus d'aplicacions per ser legals, explica l'advocat especialista en delictes informàtics, Carlos Sánchez Almeida, després que una sentència del Suprem admetés la supervisió dels pares sobre els fills. “Però fins i tot el control parental es permet només en circumstàncies excepcionals”, adverteix. “El problema, sobretot en temes de parella, és que molta gent es pensa que és lícit”, afegeix el lletrat. De cap manera. Es tracta d'un delicte contra la intimitat de la persona, amb una pena de fins a quatre anys de presó.

Al principi la dona pensava que tot eren casualitats. “Anava a fer gestions amb algú relacionades amb un negoci que tenia, i veia o es trobava el seu exmarit”, explica el subinspector César Jou, responsable de l'àrea d'investigació de Mossos al Pirineu. Però cada vegada va començar a ser més freqüent. La seva exparella coneixia detalls de les seves converses privades i se sentia intimidada. “Quan ella preguntava com sabia aquests detalls, ell li deia que l'hi explicaven els que creia que eren els seus amics”, indica el subinspector Jou. La situació la va portar fins i tot a allunyar-se'n, a desgastar les seves relacions socials.

En aquest clima de control i inseguretat, la dona va decidir un dia passar la nit a casa d'una amiga. “Van quedar que no l'hi dirien a ningú i així estaria més tranquil·la”, recorda el subinspector. Però al cap de poca estona la seva exparella li va trucar, dient-li que sabia que anava a dormir a casa d'ella. La dona, finalment, amb el suport del seu entorn social va anar als Mossos a denunciar el que li estava passant.

Els va portar tant el mòbil com l'ordinador portàtil. Una anàlisi pericial va detectar el programa espia. “No hi ha cap icona ni res que es pugui veure, requereix aquest tipus d'anàlisi per saber que està aquí”, expliquen fonts policials. “Amb la investigació, trobem la IP des de la qual es connecta el seu exmarit i el compte de correu des del qual es gestiona”, indica Jou. Amb les proves a la mà, els agents el van detenir i ell va admetre en aquell moment la seva culpabilitat, segons fonts policials.

Els investigadors subratllen la gravetat del delicte, que suposa una vulneració de drets fonamentals, tot i que moltes vegades els implicats no en són conscients. “Fins i tot en ocasions cal parar els peus a clients que pretenen aportar proves que han aconseguit d'aquesta manera, totalment il·lícita”, afegeixen fonts del món de l'advocacia, sobre aquest tipus de comportaments. L'home detingut, que es troba en llibertat amb càrrecs, està a l'espera que es tanqui la investigació i es dicti data de judici, acusat de delictes contra la intimitat i la vulneració del dret al secret de les comunicacions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_