_
_
_
_
_

Les biblioteques de Barcelona fan la seva primera vaga

Aturades en 39 dels 40 centres per falta de personal i deteriorament del servei, segons els treballadors

Carles Geli
Joves usuaris, dilluns, davant les portes tancades de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.
Joves usuaris, dilluns, davant les portes tancades de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.JOAN SÁNCHEZ

Fins i tot els escassos oasis comencen a donar senyals de persistent sequera pressupostària després de gairebé una dècada de restriccions en l'àmbit públic. Els treballadors de les Biblioteques de Barcelona, una modèlica xarxa de 40 centres, 12 anys consecutius puntuades pels usuaris com el millor servei de la ciutat, han convocat, per primera vegada en la seva història, una sèrie d'aturades parcials, que, després del dilluns de la setmana passada, ahir van fer la seva segona jornada i ja hi ha prevista una tercera per al dia 17. Si dilluns passat van ser 36 els equipaments que la van secundar, ahir van ser 39 les que van tancar entre les 15.30 i les 18.00. Tenint en compte les queixes del comitè d'empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB), l'exemplificant institució no ho és tant: dotació insuficient de personal, principalment interí i per al qual no es convoquen oposicions des de fa una dècada, deficiències en el servei per reducció pressupostària en partides com la compra de llibres i el material de consulta, falta de manteniment a les instal·lacions i fins i tot indefensió dels treballadors davant d'episodis de violència, per als quals no es tindria ni tan sols un protocol d'actuació.

Les mobilitzacions, que han rebut de moment el suport de 1.500 usuaris a través de les signatures recollides pels bibliotecaris, no han aconseguit que els responsables del CBB s'asseguin, ara com ara, a negociar. “En fan cas omís, però fa anys que estem així: ni en els quatre últims, amb govern d'esquerres amb l'alcaldessa Ada Colau o amb el socialista Jaume Collboni amb el seu pas per l'Institut de Cultura, s'han dignat a abordar-ho; i la situació és insostenible: fins i tot una auditoria externa ha constatat greus casos d'estrès i ansietat en el personal”, afirma Iris González, secretària del comitè d'empresa.

El col·lectiu lamenta que la xarxa de biblioteques vagi creixent amb el personal congelat. “Es van obrir dues biblioteques, com la del Clot [2013] i la de Sant Gervasi [2014] sense incrementar la dotació humana, retallant la plantilles de les altres biblioteques… Cada vegada que hi ha eleccions es prometen més centres, però no es poden obrir si no hi ha personal”, assegura la portaveu dels treballadors, en referència a les quatre que va anunciar en campanya fa unes setmanes l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, per als propers anys. Es tractaria de les de Sarrià, Sant Martí de Provençals, Sant Gervasi i el Borsí (al barri Gòtic). Segons els seus càlculs, des del 2011 s'han obert vuit biblioteques, “i només les del Clot, Sant Gervasi i la Montserrat Abelló, a les Corts, han absorbit 30 de les 35 persones incorporades a la plantilla des de llavors i els poc més de tres milions d'euros en què va créixer el pressupost entre el 2011 i avui; per això hi ha molts mostradors on hem de posar el cartell de tancat per falta de gent o com a l'Abelló, el personal ha de fer torns de 12 hores dos dies a la setmana per poder cobrir l'horari d'obertura al públic”.

Com a pla de xoc, els treballadors reclamen un increment d'entre un 10 i un 15% de personal, de 40 a 60 persones en una plantilla estructural composta avui per 409 persones, el 70% de les quals són interines, segons les xifres de què disposen. “Almenys, una persona per centre”, reclama González, que creu que és una xifra “factible d'assumir” per l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, les institucions que conformen el CBB, creat el 2001. També denuncia la reducció de personal itinerant destinat a reforçar centres puntualment fruit de “la necessitat de quedar-se fixos aquí on reforcen perquè no hi ha gent”.

Más información
Biblioteques: ja no només per anar a llegir
Les biblioteques pervertides
Les biblioteques públiques catalanes tindran un carnet únic abans del juny

A aquesta situació González hi afegeix les greus deficiències detectades en el manteniment dels equipaments. “Hi ha molt sovint problemes de goteres, com a la del Carmel, que traspassa les cinc plantes, o fins i tot a la de la Montserrat Abelló a les Corts, que és més nova; i també és habitual que rebentin els circuits d'aire condicionat: el 2018 es van haver de tancar quatre biblioteques per això”, apunta, a més dels problemes que hi ha amb “impressores o ordinadors espatllats més de mig any” i altres deficiències que “els usuaris comencen a detectar”. Encara és més greu, segons les seves xifres, la disminució d'un 15% del pressupost en la compra de llibres dels últims anys o la situació d'indefensió del personal davant d'agressions d'usuaris. “Som equipaments que obren totes les hores cada dia de la setmana: les agressions verbals, els assetjaments i furts són freqüents i els membres de seguretat no solen estar fixos... Jo he viscut tres episodis en 10 anys… A més, quan passen no tenim el suport del Consorci a l'hora de denunciar-ho, no hi ha cap protocol i tampoc s'incorporen a la plantilla perfils d'educadors ni mediadors socials que podrien mitigar tot això”, lamenta González.

“És clar que falta personal, tant que fins i tot falta el cap de personal”, admet el gerent del CBB, Ramon Bosch, que espera cobrir aquesta vacant “abans del juliol”. Amb aquesta figura incorporada voldria abordar “una àmplia revisió dels horaris per optimitzar-los perquè tenim un col·lectiu on molts s'acullen a reduccions de jornada o són freqüents les lliurances per assumptes propis… En qualsevol cas, no es poden assumir 50 o 60 treballadors més en plantilla perquè, a més, no tots els equipaments necessiten una persona, hem de valorar-ho biblioteca per biblioteca: tenim una empresa externa que està analitzant les graelles amb els horaris”. Bosch, que xifra en 21,2 milions d'euros el pressupost del consorci per aquest any i que rebaixa a “un 50%” el personal interí de les biblioteques de Barcelona, admet que “potser no s'haurien d'haver obert les del Clot i Sant Gervasi, però es va preferir aquesta opció a externalitzar els serveis” i assegura que el model a seguir en les properes obertures (la primera serà la de Sant Martí de Provençals, que es coneixerà com a Biblioteca Gabriel García Márquez, “el 2021”) serà “l'utilitzat per la Montserrat Abelló: part de personal nou i un altre provinent de la Llongueras, que va reduir l'horari en passar de biblioteca de districte a biblioteca de proximitat”. Aclareix, a més, que “els treballadors saben que es convocaran 24 places de bibliotecaris, 134 de tècnics auxiliars, 11 de personal subaltern i fins i tot una d'un tècnic en ciències socials, a més de 20 places més de suport auxiliar a biblioteques”, enumera. Els treballadors recorden que encara s'han de convocar i que això només regularitzaria gent que ja treballa en el servei.

El gerent del CBB també nega que s'hagin reduït les partides per a la compra de llibres (“la Generalitat ha pujat aquesta partida el 2017 i el 2018 en 130.000 euros més cada any”) i que s'hagin produït “agressions físiques: no tenim constàncies de denúncies; és cert que no hi ha un protocol, però sí criteris, a més del fet que hem gairebé triplicat el pressupost de vigilància privada en els últims tres anys, s'han instal·lat càmeres de seguretat en vuit biblioteques i en tres, les de Sant Pau, la Jaume Fuster i la d'Horta, hi ha personal de seguretat fix”. Lamenta, a més, que els treballadors hagin escollit aquestes dates “quan encara s'ha de constituir el consistori; esperarem que passi l'aiguat i al setembre parlarem amb calma perquè si hi ha alguna cosa que ens uneix és l'amor a les biblioteques i al llibre i la voluntat de servei”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_