Els ‘programes bessons’ de BComú, ERC i el PSC

Els pactes postelectorals que acabaran amb la vara de comandament de Barcelona en mans d'Ada Colau o d'Ernest Maragall es fonamentaran o bé en un acord entre Barcelona en Comú i Esquerra o en un govern dels comuns amb el suport del PSC i el suport exterior de Manuel Valls o un govern en solitari dels republicans com la llista més votada. Les coalicions hauran d'acordar un pla de govern que, si depengués únicament dels programes electorals, no seria complicada.

Deixant de banda les diferències ideològiques producte del procés independentista, els programes electorals en matèria de seguretat, habitatge o turisme no són gaire diferents entre els tres partits d'esquerra amb representació a l'Ajuntament de Barcelona. El programa amb el qual, per exemple, s'ha presentat Colau als comicis aposta per continuar amb la transformació de la Guàrdia Urbana seguint “els principis de proximitat, territori i transparència”.

BComú vol consolidar el model de policia de barri, incrementar el nombre de dones al cos municipal (actualment representen el 12%) i exigir a l'Estat que permeti ampliar la plantilla d'agents, tenint en compte que la ciutat rep “50 milions de turistes l'any” i es troba en alerta terrorista. El programa de Colau es justifica denunciant que només han pogut convocar 600 places per a agents, ja que la Llei d'Estabilitat Pressupostària ho impedeix. BComú es reivindica afirmant que l'actual Consistori ha destinat 12 milions d'euros anuals en hores extres a la Guàrdia Urbana. El programa de Colau critica que la Generalitat gairebé no hagi destinat mossos a Barcelona des del 2009. Tot seguit assegura que si revalida l'alcaldia exigirà a l'Estat que autoritzi l'ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana en 400 agents i a la Generalitat que incorpori 600 mossos a la capital catalana.

El PSC exigeix en el seu programa 1.000 urbans més i 400 mossos. Igual que Colau, demanen a la Generalitat la construcció de la nova sala conjunta de comandament programada al Palau d'Esports. El programa de Collboni també aposta per feminitzar el cos. La proposta d'incrementar la presència de dones també apareix al programa d'ERC. Maragall subscriu un full de ruta conceptual on manté que sota el seu mandat es “recuperarà la confiança i el prestigi del cos”. El seu pla només parla d'un “augment de plantilla” i a Ciutat Vella proposa la creació d'“unitats d'investigació específica coordinant els diversos cossos de seguretat de la ciutat”. Si ERC pacta finalment amb JxCat, els postconvergents pretenen arribar a 3.400 agents de la urbana abans del 2022 –avui la xifra és de 3.000. JxCat assegura que consensuarà amb la Generalitat “un nombre més alt” de mossos.

En matèria de turisme BComú aposta per continuar lluitant amb inspeccions contra l'allotjament turístic il·legal. El programa de Colau assegura: “En un moment en què els reptes de Barcelona com a destinació turística no passen per l'atracció de més visitants ni per la comercialització de productes turístics el Consorci de turisme de Barcelona ha de redefinir el seu rol”. BComú aposta perquè el retorn de la taxa turística que recapta la Generalitat sigui del 50% de l'impost (ara és del 33%). El PSC exigeix que el retorn d'aquesta taxa sigui del 100% i també reivindica la tolerància zero als pisos turístics il·legals. ERC es mostra més tèbia en el programa: “Exigirem a la Generalitat més participació en la recaptació de l'impost sobre estades en establiments turístics”. JxCat aposta per doblar l'import de la taxa turística per ingressar en total 45 milions d'euros gràcies al turisme.

BComú pretén ampliar el parc públic d'habitatge en 1.500 pisos l'any. Defensa que en alguns districtes com Ciutat Vella o el Poblenou s'ha d'incrementar del 30% al 50% el percentatge d'habitatge protegit de les noves promocions. Altres mesures advoquen per protegir els llogaters davant dels grans tenidors d'immobles. El PSC aposta per construir 1.000 habitatges l'any. ERC assegura que el 25% de la inversió anual servirà per incrementar el parc públic d'habitatge i JxCat resol la seva proposta en una línia: “Ampliar el parc de lloguer assequible” fins i tot expropiant sòl privat on no s'hagi construït.