Selecciona Edició
Connecta’t

El superordinador més potent per consolidar Barcelona com a capital europea de la investigació

El BSC quadruplica el seu pressupost ordinari de 7 milions amb l’atracció de fons europeus i empresarials

El MareNostrum III.
El MareNostrum III.

MareNostrum IV, el superordinador del Barcelona Supercomputing Center (BSC), executa operacions matemàtiques a velocitats de vertigen. També les xifres del centre fan gala d’un factor multiplicador notable. En 10 anys ha triplicat la seva plantilla fins a arribar als 600 treballadors. Els tres últims ha aconseguit quadruplicar el pressupost ordinari d’uns 7 milions d’euros anuals, aportat pel Govern i la Generalitat majoritàriament a través de concursos europeus, però també amb acords amb empreses com CaixaBank, Aigües de Barcelona, Seat o Iberdrola. Per davant de totes les universitats, el BSC s’ha convertit en la tercera institució espanyola que capta més fons (68 milions) del programa europeu d’I+D Horizonte 2020. Amb la candidatura a acollir l’ordinador més ràpid d’Europa, el BSC vol continuar escalant posicions i consolidar la capital catalana com el pol d’atracció d’investigació en el sud d’Europa.

Si Barcelona guanya el concurs de la Comissió Europea, amb una subvenció de fins a 100 milions per comprar un superordinador nou, l’1 de gener del 2021 s’engegarà el MareNostrum V, que és 200 vegades més ràpid que l’actual. Una part de la màquina continuarà en la capella de la finca Torre Girona i l’altra en un edifici contigu, que encara s’ha de construir. “Ara tenim a la gent escampada en sis o set edificis de la UPC [patrona del BSC]”, explica el director associat del BSC, Josep Maria Martorell, sobre l’espai nou que acollirà tota la plantilla, que preveu que creixi fins als 700 treballadors en els propers dos anys.

“Amb una màquina molt més potent podrem assumir més projectes i obtenir resultats més ràpidament i amb més precisió”, assegura Martorell. D’aquesta manera, el BSC espera incrementar la “captació de diners competitius”. Amb la base dels 7,4 milions que va rebre el 2018 del Govern i la Generalitat —4,7 i 2,7, respectivament— el BSC va aconseguir captar 24,9 milions més: 13,9 procedents de la Comissió Europea, 6,9 d’empreses i 4,1 de concursos estatals i autonòmics. Aquestes partides serveixen per atreure talent “d’alta qualificació”. Ara mateix el BSC té 44 ofertes obertes de treball. En el programa Horizon 2020 només aconsegueixen captar més fons el CSIC i el centre basc Tecnalia.

“La col·laboració és molt àgil i flexible”, valora la directora d’Innovació d’Aigües de Barcelona, María Monzó, sobre l’acord de la companyia amb el BSC. Monzó celebra el centre de computació de resultats a curt termini, i opina que els convenis similars amb universitats es mouen amb temps més perllongats. Un dels projectes conjunts, El MareNostrum IV, ha processat un gran històric d’avaries d’Aigües de Barcelona, i un algorisme d’intel·ligència artificial és ara capaç de predir on és més probable que es produeixin incidents a la xarxa. D’aquesta manera, la companyia s’hi pot anticipar i focalitzar el manteniment en aquests punts. “Podem prendre millors decisions”, afirma Monzó, que espera que arribi el Mare Nostrum V per afrontar projectes més potents.

El BSC defensa la seva idiosincràsia a Europa i al·lega que integra la investigació en el mateix centre, més enllà de tenir una gran màquina. Alfonso Valencia, que és el director del Departament de Ciències de la Vida, veu clau el fet de disposar del nou superordinador perquè és una part activa en els grans projectes mundials d’investigació contra el càncer i la seqüenciació del genoma humà. El gran focus de la branca del BSC que dirigeix Valencia és la medicina personalitzada. Una de les investigacions, en col·laboració amb el doctor Bonaventura Clotet, es basa en la immunoteràpia contra el càncer. La idea és seqüenciar el genoma del pacient —molt car en el passat, però ara possible “per alguns centenars d’euros”— a través de la supercomputació per estudiar com funciona el seu sistema immunitari i per induir que només ataqui les cèl·lules tumorals.

CaixaBank té assignat un pressupost fix anual per treballar amb el BSC, amb reunions bilaterals cada dues setmanes. El director de tecnologia de Serveis Bancaris de l’entitat, Jorge Cortada, opina que “la investigació no es pot fer a empentes”. Un projecte ja consolidat és l’entrenament d’un sistema d’aprenentatge automàtic a partir de milers de documents de l’entitat. L’algorisme és capaç d’automatitzar processos mecànics com la verificació de signatures dels clients. Mirant cap al futur i en què podria intervenir el MareNostrum V, hi ha un projecte de computació quàntica per millorar els càlculs de risc del banc.

El nou superordinador és necessari “per competir amb potències com els Estats Units i la Xina”, assegura David Carrera, l’investigador del BSC que ha creat una empresa spin-off del BSC especialitzada en 5G i l’Internet de les coses. Actualment, de cada tres peticions que rep MareNostrum IV per part d’investigadors europeus, només se’n pot atendre una. Tot i que és un factor positiu “des d’un punt de vista científic perquè vol dir que hi ha competència”, afirma Martorell, el ventall podrà ser més ampli si la candidatura de Barcelona —que té el suport de Portugal, Turquia Croàcia i Irlanda— es confirma el 7 de juny vinent.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ