Selecciona Edició
Connecta’t

Fina Rifà: “Un mal text sempre dona peu a un mal dibuix”

La il·lustradora guanya la segona edició del Premi Maria Rius, organitzat per les llibreries Laie i La caixa d'eines

Fina Rifà (esq.), guanyadora del premi, i Maria Rius.
Fina Rifà (esq.), guanyadora del premi, i Maria Rius.

La il·lustradora barcelonina Fina Rifà (Palma, 1939) ha guanyat aquest divendres la segona edició del Premi Maria Rius, que convoquen les llibreries barcelonines Laie i La caixa d'eines en reconeixement a la trajectòria professional d'un il·lustrador en el camp de la literatura infantil. El Premi d'Honor, a títol pòstum, ha estat per al dibuixant Francesc Vila i Rufas, Cesc. El guardó, que es lliurarà dissabte, és una insígnia de plata que reprodueix una il·lustració de Maria Rius i un diploma, en el marc de la festa major de la Dreta de l'Eixample.

El jurat, format per representants de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC), Bib Botó, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT), Il·lustra i de les llibreries La caixa d'eines i Laie, ha destacat el "treball en la il·lustració del llibre pedagògic" com un dels mèrits per ser distingida amb el premi.

La veterana il·lustradora ha dit que el seu objectiu sempre ha estat convertir la il·lustració en una "valuosa eina educativa i cultural". Rifà ha volgut destacar, també, la importància dels textos: "Sempre he tingut la necessitat de dibuixar sobre un bon text. Un mal text sempre dona peu a un mal dibuix. Així que per a mi ha estat important l'esforç d'escollir", ha revelat, reconeixent que moltes vegades ha rebutjat coses que no li han agradat.

"La meva influència van ser els llibres il·lustrats d'abans de la guerra que hi havia a casa, de Lola Anglada, Junceda o Torné Esquius", ha explicat Fina Rifà. "Quan ens posàvem malalts els agafàvem i miràvem aquelles imatges meravelloses". Però també ha reconegut que els seus orígens en el món de la il·lustració van ser "irregulars". De fet, després de començar diversos estudis, Rifà es va dedicar a l'ensenyament. "Allà, a l'escola, els altres mestres em demanaven dibuixos per a cartells, per exemple. Fins que Marta Mata em va demanar que il·lustrés tot un llibre, Chiribit, i després, em van encarregar il·lustrar el llibre de Maria Àngels Ollé Tula, la tortuga, el 1964". Mata, diputada i pedagoga, fundadora de l'Escola Rosa Sensat, va ser una de les grans renovadores de l'escola pública durant la Transició.

El jurat també ha destacat la capacitat de la premiada per "treballar en equip", la seva "extensa obra, que ha contribuït a la formació de l'imaginari visual de generacions de lectors", "la seva destresa compositiva en l'ús del bicolor" i "la seva constant actitud de servei al país des d'una generosa i solidària voluntat per dignificar la professió d'il·lustrador".

Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, ha destacat "la importància d'una literatura infantil de qualitat" en una societat saturada d'oferta en aquest terreny: "Els nens reben moltíssims productes, per això és important que els mestres disposin d'una bona selecció de literatura infantil il·lustrada".

Rifà, que continua en actiu, tot i que fa mesos que no dibuixa "per un problema no buscat", va passar pel Cercle Artístic de Sant Lluc o per l'Escola Eina, i ha treballat per Cavall Fort i per a diferents editorials com La Galera, Vicens Vives, La Magrana i Cruïlla, a més de ser una reconeguda cartellista.

Cesc, premi d’honor

L'històric dibuixant Francesc Vila i Rufas, Cesc, ha estat guardonat pòstumament per "la seva llarga i incessant trajectòria dins de l'àmbit de la il·lustració dels llibres i revistes per a nens", així com per "haver prioritzat sempre i manifestament aquesta tasca educativa a qualsevol altre interès econòmic o de repercussió social". El director de l'editorial Kalandraka, Xosé Ballesteros, a través d'un escrit llegit per l'editora Helena Garcia, ha explicat com ha treballat per rescatar l'obra de Cesc des que va descobrir al mercat de Sant Antoni un exemplar de La florista, de l'editorial Lumen. Des de llavors ha lluitat per recuperar l'obra d'un dibuixant "irònic, incisiu, solidari, tendre i compromès".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ