Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

La galta de l’altre

I esperant la República catalana com Godot, passen les setmanes d'una legislatura simbòlica

Carrizosa interpel·la el president Torra al Parlament.
Carrizosa interpel·la el president Torra al Parlament.

Els protagonistes del procés, herois i malvats –ja decidireu qui és qui– han rebut dues bufetades amb la mà ben oberta de dos organismes internacionals. Primera: un grup de treball sobre drets humans de l’ONU considera injusta la presó dels polítics independentistes i demana que els alliberin. Segona: el Tribunal Europeu de Drets Humans justifica que el TC vetés un ple per proclamar la DUI l'octubre del 2017. I gent assenyada com sou, direu: ja és hora que instàncies externes posin les coses al seu lloc, a veure si baixen els fums respectius.

Va, no sigueu il·lusos. Al contrari, cadascuna de les bufetades ha donat ales a la part contrària per enfervorir-se encara més. En una interpretació lisèrgica de la Bíblia, quan a un li claven una bufetada a la galta el que fa és assenyalar la del proïsme, igual de vermella, al crit sagrat: “I tu més!”. Pels passadissos del Parlament m'he topat amb un polític entusiasmat amb la decisió del grup de l’ONU. Test de deducció: Indepe o dels altres? No cal respondre, oi? He pensat si podia demanar-li la seva opinió sobre la decisió del TEDH (que sembla un trastorn neuronal, però és el Tribunal Europeu de Drets Humans), però a la meva edat intento malgastar el menor temps possible. A les dues trinxeres no hi cap la contemporització amb l'enemic: per als independentistes el TEDH estarà infiltrat de franquisme, i els constitucionalistes diran allò de “si ellos tienen ONU, nosotros tenemos DOS”.

I així tot. Aquest dimecres Carlos Carrizosa es va estrenar com a president de Ciutadans en substitució d’Inés Arrimadas. Per un moment, ha semblat que baixava al terreny concret, preguntant al president Quim Torra per la llei de dependència. Però no, el gir de guió ha estat així de bàsic: “A vostè no li importa la dependència perquè només li importa posar la pancarta dels presos a la Generalitat i bla, bla…”, i a continuació ha tret un cartell, com ensenyen en els cursos de MBA de Ciutadans. L'única novetat és que Carrizosa ha portat el cartell… emmarcat. Espero que no hagi comprat el marc amb l'assignació del grup parlamentari, perquè fregaria la malversació; encara que, des d'on era jo, m'ha semblat un marc de tot a 100.

Torra ha rigut a plaer de la intervenció de Carrizosa. Ell, que deu minuts abans, com a resum d'un any de govern, havia destacat, per sobre de tot, el següent: estem al costat dels nostres presos i treballem pel dret d'autodeterminació i per fer efectiva la República.

I esperant la República com Godot, passen les setmanes d'una legislatura simbòlica, en la qual el que més atreu l'atenció d'un ple, per exemple aquest últim, és que es triï un nou vicepresident del Parlament –el candidat únic era de Cs i els independentistes escriguin a les seves paperetes de vot el nom de Carme Forcadell.

En aquestes condicions, el debat entre Jordi Terrades (PSC) i la consellera d'Empresa Maria Àngels Chacón sobre l'emergència climàtica, un intercanvi ple de contingut concret i sense una sola referència al procés ni a res que s'hi assembli, només política normal, m'ha emocionat tant que gairebé m'aixeco a aplaudir cridant “Visca l'escalfament global!”

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >