Mor Jaume Mir, el bigoti més famós del ciclisme

Jaume Mir ha mort a Barcelona als 90 anys. Mir era una enciclopèdia de la vida i un exemple que la popularitat també pot ser anònima. És probable que la majoria de la gent desconegui el nom i cognoms d'aquell home que, sota un bigoti ufanós, unes ulleres fosques i una gorra, apareixia sempre al costat del vencedor d'una etapa a les voltes ciclistes. Sabia col·locar-se al lloc que tocava en el moment oportú i, gràcies a aquesta habilitat, algunes marques ciclistes el van contractar perquè, com que sortia a la foto, almenys que ho fes duent el nom d'un patrocinador. Els capitalistes, aquells escarrassos que s'encarreguen de traginar un torero sobre les espatlles quan surt per la porta gran, compleixen una missió publicitària similar i els paguen entre 100 i 150 euros per bolo.

Més discreció hi havia sobre la remuneració que s'emportava Jaume Mir per donar aigua i una tovallola seca al ciclista exhaust que arribava a la meta, però Mir, que van rebatejar com a Taxi Key pel seu passat com a taxista, tenia assegurat l'afecte de la caravana ciclista. Es va passar 50 anys entre escapades, esprints i ports de muntanya i va viure de primera mà els grans èxits del ciclisme espanyol, des de Bahamontes fins a Perico i Indurain. A Secundario de lujo (Cultura Ciclista), el llibre que tracta de les seves peripècies vitals, Iván Vega evoca aquell primer viatge de Jaume Mir al Tour amb un Seat 600, l'any 1959, per veure com l'Àguila de Toledo s'enduia el mallot groc.

A banda del ciclisme, l'home del bigoti devia la seva popularitat al cinema. Va intervenir en més de 100 pel·lícules, curtmetratges i anuncis, des de Los Bingueros d'Esteso i Pajares fins a La Ciutat cremada i Perros callejeros i altres joies de la nissaga del cine quinqui de José Antonio de la Loma. Sempre en segon pla, sempre com a actor secundari.