Selecciona Edició
Connecta’t

Antoni Fabrés ‘recupera’ el seu espai al MNAC

El museu exposa 147 obres del pintor, oblidat durant dècades

Quatre de les 147 pintures que el MNAC exposa de l'oblidat Antoni Fabrés. En primer terme, un autoretrat. Veure fotogaleria
Quatre de les 147 pintures que el MNAC exposa de l'oblidat Antoni Fabrés. En primer terme, un autoretrat.

Antoni Fabrés (1854-1938) va optar el 1875 a una pensió per seguir els seus estudis a Roma. El tema de l'examen era Abel mort, que va fer en vuit hores. El seu treball, que mostrava un home de gran fortalesa malgrat tenir un cos juvenil, es va imposar al dels altres alumnes de la Llotja i Fabrés va viatjar a Roma amb la intenció d'obtenir el prestigi i la fama que ja havia obtingut Marià Fortuny, mort un any abans. Amb tot just 18 anys, Fabrés tenia tan clar que es mereixia la glòria que no va dubtar a canviar l'escultura per la pintura convençut que així ho aconseguiria. I així va ser. Però després de la seva mort el 1938 va caure en el més absolut dels oblits, fins que el 2014 el Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC, va treure dels seus abundants fons algunes de les obres del pintor i les va instal·lar a la permanent de l'art del segle XIX.

Ara li dedica l'exposició monogràfica Antoni Fabrés. De la glòria a l'oblit (fins al 29 de setembre), en la qual es poden veure 147 pintures, dibuixos i escultures (com ara el seu primigeni Abel mort, que va conservar tota la vida), a més de material documental que permet descobrir un gran retratista; unes obres que mostren el seu caràcter polièdric més enllà de l'orientalisme i de l'historicisme pompier amb el qual la historiografia sempre l'ha descrit de manera succinta.

'Borratxo alegre' (1911) i 'Un model de la Via Margutta' (1925), dues de les obres de l'exposició que el MNAC dedica a l'oblidat Antoni Fabrés (1854-1938).
'Borratxo alegre' (1911) i 'Un model de la Via Margutta' (1925), dues de les obres de l'exposició que el MNAC dedica a l'oblidat Antoni Fabrés (1854-1938).

La mostra, comissariada per Aitor Quiney, repassa la trajectòria vital (de Barcelona a Roma, després París i Ciutat de Mèxic, amb retorn a Roma) d'aquest artista versàtil i virtuós autor de potents retrats de personatges de gran expressivitat i refinament que miren l'espectador als ulls, ja siguin les seves filles, burgesos (els seus clients preferits) molt ben vestits, captaires, borratxos, mosqueters i espadatxins, frares, camperols, bojos i gent gran, amb els quals fa una crítica àcida a la societat. Arreu on va anar va tenir un èxit considerable. En els primers anys van triomfar les seves obres orientalistes, com l'homoeròtic Repòs del guerrer (1878), esclaus i lladres en mercats o interiors d'harems i mesquites, “encara que no coneixia el nord d'Àfrica”, explica Quiney.

'Retrat del pintor Diego Rivera', d'Antoni Fabré (1904).
'Retrat del pintor Diego Rivera', d'Antoni Fabré (1904).

Als anys vuitanta del segle XIX era considerat el millor aquarel·lista del món. Entre el 1894 i el 1902 va participar assíduament als salons dels Camps Elisis amb obres com Els borratxos, homenatge a Velázquez, que avui és al Museu Nacional de Mèxic. El 1915 va pintar el retrat el papa Benet XV i, després de cedir l'obra al Vaticà, la Casa Reial italiana es va convertir en el seu client. A Mèxic va modernitzar la pintura del país i va ser mestre dels llavors desconeguts Diego Rivera i José Clemente Orozco, que liderarien el muralisme del país. A Rivera i a Saturnino Herrán, un altre dels seus alumnes, els va pintar en obres identificades ara durant la investigació realitzada per Quiney. En l'exposició, a les obres del MNAC s'hi han sumat peces provinents del Prado, Can Mercader (Cornellà), la Diputació de Barcelona o una col·lecció particular de Gènova.

Gabinet acumulatiu

Amb totes aquestes obres el comissari ha creat una mena de pinacoteca i gabinet acumulatiu clàssic, en disposar els quadres a la sala a diferents nivells, sense rètols explicatius, per transmetre l'atmosfera dels singulars tallers (plens d'armes, mobles i disfresses) on Fabrés va treballar durant 60 anys.

El 1925 Fabrés va fer una donació de 225 obres a la ciutat de Barcelona que la Junta de Museus va acceptar. A canvi de donar les obres, Fabrés va obtenir una pensió vitalícia (en un moment en què va començar a tenir problemes econòmics) i la Junta, amb Joaquim Folch i Torres al capdavant, va oferir el Saló de la Reina Regent del Museu de Belles Arts, que després va acabar sent el MNAC, com el lloc per exposar de manera permanent la seva obra. Però la decisió va ser durament criticada i se li va negar la pensió i les obres es van retirar fins ara. “Al final dels seus dies va patir una mena de trastorn que el portava a escriure uns textos delirants en què parlava d'ell mateix com si fos algú altre”, explica el director del MNAC, Pepe Serra, que assenyala que la mostra ha costat 120.000 euros, inclòs l'excel·lent catàleg, que ha permès reunir totes les seves obres i conèixer la seva biografia perquè Antoni Fabrés no torni a caure en l'oblit.

Un soldat amagat sota una capa de neu

L'obra 'Desert blanc' pintada per Fabrés el 1901, que amaga sota la neu un soldat mort.
L'obra 'Desert blanc' pintada per Fabrés el 1901, que amaga sota la neu un soldat mort.

Per a la mostra s'han restaurat 105 de les 147 obres, afectades pel fet que Fabrés les portava desmuntades, enrotllades i doblegades d'un lloc a l'altre. En una de les pintures més grans, Desert blanc, Mireia Mestre, responsable de l'Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC ha descobert que primer va pintar un soldat mort al costat de la seva baioneta i després el pintor el va tapar sota una capa de neu. La reflectografia ha permès llegir una inscripció subjacent amb el primer títol: Sentinella alerta! i la inscripció “1870 Guerra franco-prussiana”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >