_
_
_
_
_

El TNC reivindicarà la propera temporada autores pioneres del teatre català

Una adaptació de ‘Solitud’; ‘La Rambla de les Floristes’, de Sagarra; DV8 i la posada en escena de ‘Mrs. Dalloway’, de Virginia Woolf, en la programació

Pol López i Maria Ribera, protagonistes de 'Passat Ridorta'.
Pol López i Maria Ribera, protagonistes de 'Passat Ridorta'.White Horse/TNC
Jacinto Antón

La propera temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb 28 espectacles i 10 milions d'euros de pressupost, tindrà un biaix notablement femení, no només perquè s'aconseguirà i fins i tot se superarà la paritat en l'àmbit creatiu que estableix el nou contracte programa del teatre, sinó perquè les dones són significativament centrals tant en títols com en temes. L'epicentre de la temporada 2019-2020, presentada aquest dimarts pel director del TNC, Xavier Albertí, serà el rescat “d'un oblit particularment injust” d'algunes de les dramaturgues més brillants del teatre català en el període comprès entre finals del XIX i la Guerra Civil. Aquestes veus femenines són, segons ha remarcat Albertí, “fonamentals per entendre millor la nostra herència dramàtica”.

El cicle inclou una adaptació teatral de Solitud, de Víctor Català (Caterina Albert), dirigida per Alícia Gorina sota el títol Passat Ridorta (les primeres paraules de la novel·la, “Passat Ridorta havien atrapat un carro...”) i amb Pol López i Maria Ribera en el repartiment; la posada en escena de L’huracà, de la notable dramaturga i traductora Carme Monturiol, una reflexió sobre l'incest i les tensions socials a Catalunya estrenada el 1934 i que dirigirà Mònica Bofill; un espectacle compost per les peces Una venjança com n’hi ha poques, de Lluïsa Denís (dona de Santiago Rusiñol), Es rifa un home!, de Rosa M. Arquimbau i Les cartes, de Víctor Català, i que es representarà a les sales d'exposició del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); i la proposta Solitud a Stromboli, de Rosa Delors, amb direcció d'Imma Colomer, consagrada a mostrar els paral·lelismes entre Solitud i la pel·lícula Stromboli, una relació reconeguda pel mateix Rossellini. L'Epicentre Pioneres es completa amb un concert de Compositores del Modernisme que recuperarà obres de creadores musicals del primer terç del segle XX, com la mateixa Denís, Narcisa Freixas, Carme Karr o Lluïsa Casagemas, que “malgrat haver escrit una pàgina important de la música catalana no han tingut el reconeixement merescut”. El TNC també editarà amb motiu de l'epicentre una sèrie de publicacions especials d'algunes de les autores.

La presència de la dona és notable des del primer espectacle que obrirà la temporada, el 10 d'octubre a la Sala Gran: La Rambla de les Floristes, de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Jordi Prat i Coll, que repeteix inauguració. La peça sobre la gran artèria barcelonina cobra un sentit especial, a més, ha apuntat Albertí, després de l'atemptat gihadista. La dona és òbviament protagonista en la següent obra que es veurà en aquest escenari, al desembre, Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf, versió teatral de la novel·la amb direcció de Carme Portaceli i Blanca Portillo en el rôle titre, una producció del Teatro Español que es pot veure actualment a Madrid. I ho és també a Monroe-Lamarr, de Carles Batlle, que dirigeix Sergi Belbel i que tracta d'una visita fictícia de Marilyn Monroe a Hedy Lamarr, que a més d'actriu va ser dissenyadora d'un sistema per interceptar torpedes en la Segona Guerra Mundial (això és realitat històrica) i que l'administració Kennedy vol recuperar per fer front als submarins soviètics durant la crisi cubana. Les actrius les encarnaran Elisabet Casanovas i Laura Conejero. Mercè Rodoreda estarà present en la temporada amb el muntatge de La mort i la primavera, que signarà Joan Ollé a la Sala Petita a l'octubre. A Solo una actriz de teatro, l'actriu uruguaiana octogenària Estela Medina, que va ser deixebla directa de Margarita Xirgu, ens aproparà la faceta més íntima i personal de la intèrpret ara que fa 50 anys de la seva mort. Una altra dona, la ballarina Sol Picó, farà un homenatge o un gest còmplice a les vedets del Paral·lel dels anys vint amb Malditas plumas (Sala Tallers, al març). La companyia La Conquesta del Pol Sud tancarà la seva trilogia sobre dona, identitat i història amb Raphaëlle, el recorregut vital d'una jove transsexual, Raphaëlle Pérez, interpretada per ella mateixa.

Té un morbo especial ‘Justícia’, de Guillem Clua, un text ambiciós sobre la identitat catalana  i que tracta sobre un jutge d’Unió Democràtica de Catalunya (interpretat per Josep Maria Pou) que afronta els seus fantasmes personals

En total, la temporada, amb el lema “Conquesta i resistència”, inclou obres de 13 autores i 10 autors, mentre que tres altres obres són d'autoria mixta. Pel que fa a la direcció d'espectacles, 13 els dirigeixen homes; 12, dones i 3 són mixtos. Albertí ha recordat que el nou contracte programa obliga al fet que un mínim d'un 40% d'obres siguin creades per dones i ha destacat que la temporada és d'“absoluta paritat”. Ha matisat que no s'hi ha arribat per la pressió de l'activisme feminista, sinó per convenciment propi i que és tendència al TNC des de fa anys.

Altres espectacles notables que es veuran són Les veus interiors, d'Eduardo De Filippo, que dirigirà el mateix Albertí a la Sala Gran al maig, una tragicomèdia ambientada a la Nàpols de la postguerra amb un repartiment encapçalat per Pere Arquillué i que inclou, entre d'altres, Mercè Arànega, Joan Carreras, Oriol Genís i Àurea Márquez; Gazoline, de Jordi Casanovas, per la companyia LaJoven, sobre els successos a la banlieue de París i la dificultat per encaixar dels joves immigrants. Especial morbo presenta Justícia, de Guillem Clua, un ambiciós text sobre la identitat catalana amb el qual l'autor debutarà al febrer a la Sala Gran i que tracta sobre un jutge d'Unió Democràtica de Catalunya (interpretat per Josep Maria Pou) que ha viscut tota l'etapa pujolista i que afronta els seus fantasmes personals (com la mort d'un company sexual a causa de la sida) en el moment de jubilar-se. Dirigeix Josep Maria Mestres i entre els actors figuren Vicky Peña, Sílvia Bel i Pep Anton Muñoz.

Una altra proposta és l'adaptació teatral de Josep Maria Miró de la novel·la L’amic retrobat, de Fred Uhlman, amb el rerefons del nazisme, l'antisemitisme i l'amistat. Es presentaran també La casa de les aranyes, de Paco Zarzoso, amb Abel Folk i Rosa Renom, i el Premi Quim Masó 2018, Europa Bull, títol polisèmic que al·ludeix a l'ebullició d'Europa i al seu mite fonamental del toro. Cal anar a veure Richard redux or Sara Beer is not Richard III, de Kate O’Reilly, que es presenta en el marc del festival de teatre inclusiu Simbiòtic, i en el qual es reflexiona sobre l'escoliosi del malvat shakespearià i com l'han representat tradicionalment els actors britànics. Una gran cita de la temporada serà l'actuació, en el marc ja del Grec del 2020, de DV8, que recuperarà el seu mític Enter Achilles, presentat al TNC fa més de 20 anys. La temporada inclou també teatre familiar i circ (Ahir, d'Animal Religion).

“Xifres precioses” i reptes pendents

Xavier Albertí s'ha mostrat contentíssim del balanç, encara provisional, de la temporada en curs, i això que queden dos espectacles per estrenar i un de més encara està en cartell. Ha dit que ja s'han venut 12.000 entrades més que la temporada passada i ha calculat que aquesta s'acabarà per sobre del 80% d'ocupació i més de 130.000 espectadors (en l'actualitat s'està ja en el 77% i 122.387 espectadors). “Són xifres precioses”, ha apuntat. Els abonaments no paren d'augmentar (gairebé s'han multiplicat per cinc des que Albertí dirigeix el teatre). La temporada vinent els preus no augmentaran. En el capítol d'assignatures pendents, ha assenyalat la internacionalització dels espectacles –la presència del TNC a Europa– “una cosa que no podem fer sols”, ha lamentat, i l'adequació de les sales, especialment la Gran, per a públic amb mobilitat reduïda. Ha explicat que és un tema que només es pot solucionar amb una intervenció molt dràstica i una gran inversió, de prop d'un milió d'euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_