Selecciona Edició
Connecta’t

La Barceloneta, el barri que ha catapultat Esquerra

Maragall va obtenir el millor resultat de la ciutat a l'enclavament marítim, amb un 30,2% dels vots

Elecciones municipales
Un grup de dones passa per davant d'un comerç del barri de la Barceloneta.

Olor de gofre i un passadís entre mantes esteses a banda i banda que minimitzen l'esplanada davant del mar donen la benvinguda a la Barceloneta entrant pel moll del Dipòsit, al costat del Museu d'Història. Un anar i venir de turistes atrafegats davant d'ulleres, bosses i sabatilles de la venda ambulant i restaurants que no serveixen menú del dia camuflen qualsevol indici de vida local. Fa falta creuar el passeig Joan de Borbó per posar cara als veïns que diumenge van canviar la Barceloneta de color polític: del violeta de Barcelona en Comú, que va triomfar folgadament el 2015, al groc d'ERC més intens de la ciutat. El barri marítim és el que més va votar Ernest Maragall en les eleccions municipals de diumenge, amb el 30,2% dels vots. “El barri està abandonat”, lamenta el president de l'associació de veïns AAVV Barceloneta, Manel Martínez, que veu en la victòria de Maragall un “càstig” a Ada Colau.

ERC va obtenir diumenge gairebé nou punts percentuals de sufragis més a la Barceloneta que a la resta de la ciutat. Barcelona en Comú va obtenir un 21,1% dels vots, un 0,4% més que la mitjana i lluny del 31,5% del 2015, quan ERC va quedar com a tercera força al barri (14%) per sota de la candidatura del convergent Xavier Trias.

“El record de l’1-O va estar molt present el 26-M”

La Magdalena, de 76 anys, arrufa el nas per la pudor que desprèn el contenidor instal·lat al costat de casa seva, ple a vessar. Ens n'apartem. “Després venen les rates, la Barceloneta és plena de rates i paneroles”, lamenta, tot i que reconeix que fa uns dies s'hi va presentar un equip de control de plagues municipal. Ens convida a entrar a casa, una planta baixa decorada amb diversos testos a peu de carrer i presidit per un vestit de faralaes sobre una senyera. Així reivindica la propietària el seu origen andalús i els seus més de 50 anys a Catalunya. La Magdalena carrega contra els independentistes, però reconeix que va votar Maragall. No obstant això, la seva desafecció és evident. Dubta que cap alcalde pugui resoldre els principals problemes del barri. Segons Martínez, són la inseguretat, l'incivisme d'alguns turistes i la falta d'inversió pública per “rentar la cara” al barri. “Colau ens ha enganyat en temes com el lloguer social o l'ocupació de l'espai públic. I molta gent que no és independentista ha votat ERC”, assenyala.

La vicepresidenta de l'associació de veïns de L'Òstia de la Barceloneta, Lourdes López, considera que l'ara alcaldessa en funcions necessitaria més temps per culminar els seus projectes. “Després de quatre anys tenim moltes eines legals noves” i enumera normes com les que regulen els bicitaxis i els pisos turístics. Al seu parer, ERC va guanyar en part al barri perquè divendres la Mesa del Congrés dels Diputats va suspendre els líders independentistes presos.

Una dona estén la roba al balcó de casa seva, a la Barceloneta. ampliar foto
Una dona estén la roba al balcó de casa seva, a la Barceloneta.

Si a tota la ciutat les candidatures a favor d'una república catalana van representar un 39,5% dels vots, a la Barceloneta aquest percentatge va arribar al 44,3%. “El record de les càrregues policials de l'1-O a l'escola Mediterrània va estar molt present en les eleccions”, assegura el president de l'AAVV Barceloneta. Martínez explica que ell mateix va ser “agredit” pels agents que van intentar aturar la votació. Més enllà de l'afinitat política, “la gent no va entendre que peguessin als seus veïns” en un enclavament  amb “un sentit de poble i que defensa el que és seu”, conclou l'activista veïnal.

“Si poses un equipament cultural, crees una selecció natural”

Les façanes de la quadrícula dels carrers de la Barceloneta no destaquen per ser un mosaic atapeït de símbols independentistes. Passejant uns minuts no és difícil veure-hi algunes estelades i llaços grocs, però no és el comú denominador. Un es troba també senyeres i fins i tot un balcó que combina les banderes catalana i espanyola centrades darrere d'unes calces roses solitàries que pengen d'un estenedor. Una altra finca té l'escut alemany. Però la bandera que es repeteix més és la de la Barceloneta. “Els pisos que la tenen són els que no són turístics”, explica el Manel, de 58 anys, veí del barri des de fa cinc. Vaig venir de l'Eixample per motius laborals. Treballa en una gran empresa situada a la Barceloneta. Al seu parer, el 90% dels pisos del seu carrer són turístics. Malgrat que Colau fins i tot va ser felicitada per Manuel Valls en un cara a cara a La Sexta pel tancament de pisos turístics il·legals, segons les associacions veïnals, encara n'hi ha entre 600 i 1.000.

“S'ha perdut l'essència de barri”, diu la Sara, capcota, una estudiant de Dietètica de 20 anys, que es va abstenir en els comicis. No obstant això, celebra algun dels projectes de Colau, com la idea de tancar les quatre discoteques del Front Marítim —encara en l'aire— i cedir part d'aquest espai al CSIC per convertir-les en equipaments per a la recerca. Aquesta jove lamenta les recurrents baralles entre venedors ambulants i policia.

“Nosaltres no plantegem lluites de pobres contra pobres”, assegura López sobre la presència de top manta, que considera que no suposa una competència per al comerç local.

Disputa per l’Hermitage

Els activistes veïnals veuen difícil un pacte entre Colau i els socialistes

Martínez aplaudeix el projecte del Museu Hermitage al barri. “Si hi poses un equipament cultural crees una selecció natural”, afirma contraposant el seu exemple a la instal·lació d'un local d'oci. L'associació de López no vol l'Hermitage perquè diu que preveu un espai mínim per a exposicions. A López li costa veure un pacte entre Colau i el PSC per la ruptura de la darrera legislatura. Martínez veuria “aberrant” un alcalde alternatiu a Maragall. Assegura que en cas que sigui alcalde recordaran al germà de l'alcalde que va obrir Barcelona al mar la connexió de la Barceloneta amb la Ciutadella. I imagina la continuïtat del pont sense sortida que apunta cap al parc a la plaça del Doctor Aiguader. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ