Selecciona Edició
Connecta’t

Republicana i d’esquerres

L'empat a 10 regidors de Maragall amb Barcelona en Comú l'aboca a intentar un pacte amb Ada Colau, que l'alcaldessa en funcions ja li va oferir la nit electoral

Ada Colau durant la nit electoral.
Ada Colau durant la nit electoral.

Quan els barons i altres adversaris de Pedro Sánchez el combatien feroçment argumentant que pretenia podemitzar el PSOE i que això seria la ruïna del socialisme no podien estar més equivocats. El gir a l'esquerra de Pedro Sánchez és el que ha permès al socialisme ressorgir de les cendres i una part de les brases que van tornar a cremar ahir ho van fer a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Amb majoria absoluta a municipis tan importants com Santa Coloma de Gramenet o l'Hospitalet de Llobregat, i amb l'ascens de Jaume Collboni a Barcelona, que va doblar el nombre de regidors, el ressorgir del socialisme ha engegat en orris les expectatives del seu principal contrincant per l'esquerra: l'espai dels comuns. Es pot dir que els vots que Collboni va guanyar a Nou Barris a costa dels comuns van ser els que van impedir que Ada Colau revalidés l'alcaldia, que va perdre per menys de 5.000 vots. I, paradoxes de la política, va servir per donar-li la victòria a ERC, el seu antagonista en l'eix identitari, i per posar l'alcaldia de Barcelona en mans independentistes, que és el que pretenien evitar.

Després de governar durant quatre anys amb una nau molt fràgil i un fort vent en contra, el carisma de l'alcaldessa no ha estat suficient per vèncer tants adversaris junts, ni li ha permès compensar la feblesa organitzativa que perjudica el seu espai polític. Les divisions i la falta de cohesió interna han arruïnat les expectatives que la nova esquerra va generar ara fa quatre anys i, encara que en menor mesura, també han afectat la fortalesa de la candidatura de Colau a Barcelona.

Els republicans es consoliden com la principal força municipalista al conjunt de Catalunya, avancen en capitals i ciutats importants, inclosa l'àrea metropolitana, i sobretot, aconsegueixen, encara que sigui per una diferència mínima, el trofeu més preuat: la ciutat de Barcelona. El cognom Maragall torna al despatx de la banda mar de la plaça Sant Jaume, i ara haurà de decidir com vol governar. Els ciutadans de Barcelona no han deixat lloc a dubtes sobre el seu desencís en l'eix identitari: la majoria d'esquerra és aclaparadora. ERC, Barcelona en Comú i el PSC sumen 28 regidors i 450.000 vots, respecte a 13 regidors i 215.000 dels partits de dreta. Però l'eix identitari fa difícil conciliar el PSC i ERC en una majoria de Govern. L'independentisme ha retrocedit de 18 regidors i 287.000 vots a 15 regidors i 239.000 vots. Aquesta reculada és el preu que ha pagat per presentar-se en quatre candidatures diferents.

Colau sap bé el que costa governar amb només 11 regidors. Maragall no ho tindria més fàcil si volgués fer-ho en solitari, com va suggerir durant la campanya. L'empat a 10 regidors amb Barcelona en Comú l'aboca a intentar arribar a un pacte amb Ada Colau, que l'alcaldessa en funcions ja li va oferir diumenge a la nit.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ