Selecciona Edició
Connecta’t

El procés desbanca Colau a Nou Barris

L'aposta decidida del PSC contra la independència ha portat els socialistes a tornar a ser la força més votada en un dels districtes més populars de Barcelona

Un cartell electoral de Maragall a Nou Barris.
Un cartell electoral de Maragall a Nou Barris.

El diumenge electoral, a mitja tarda, corrien per les xarxes socials missatges de gent vinculada als comuns demanant a la gent que anés a votar: “Els barris rics s'han mobilitzat, cal anar a votar a Nou Barris, a Sant Andreu, a Sant Martí. Pot anar de pocs vots!” La cosa va anar, efectivament, d'uns pocs vots, però el problema no era només la participació. A Nou Barris, on en les anteriors eleccions municipals els comuns van arrabassar l'hegemonia al PSC, els socialistes van tornar a guanyar el 26-M. Colau ha passat del 33% dels vots que va aconseguir al districte el 2015 a un 23%. Els socialistes van aconseguir diumenge el 28% dels vots.

“Jo, que sempre havia votat els socialistes, vaig votar Colau l'altra vegada però aquest cop he tornat a votar el PSC perquè el corrent de l'esquerra està ara a tot Espanya amb el PSOE i cal estar units”, diu el Pedro, veí del barri de Porta, de 60 anys.

Quan va guanyar Colau, la gent va pensar que el món canviaria de cop i ara, al cap de quatre anys, ha vist que tot plegat era més difícil”, sosté Albert Recio, de la Coordinadora d’Entitats de Nou Barris. “Hi ha hagut cert desencís que ha portat a una certa fluctuació de vots entre socialistes i comuns, una cosa que ha passat sempre a Barcelona”.

“Colau, a més, s'ha ficat en un bon sarau amb tot el tema del procés”, comenta el Josep, “socialista de tota la vida”. “Sé que no hi dona suport, però no ha estat clara. Això és un barri d'esquerres, obrer, de treballadors, i molts dels que no volen la independència han optat pel PSC”.

La Paula i la Joana, gairebé adolescents, han votat la CUP però els sap greu que la derrota dels comuns hagi estat per no condemnar decididament l'independentisme: “A mi no em disgusta Colau”, admet la Joana, “és d'esquerres de debò i en el tema del procés no s'ha definit gaire, oi? Està com als llimbs. Segur que molta gent progressista d'aquí ha votat el PSC per això. Els d'esquerres independentistes deuen haver votat ERC” [Maragall ha obtingut el 16% dels vots a Nou Barris, tercera força].

L'Encarnación està contenta amb els resultats tot i ser de dretes. “Jo votava el PP, però tot això de la corrupció em va desencantar i vaig votar Ciutadans, Valls”, compte. “Però Colau no ha guanyat a Nou Barris perquè hi ha zones, aquí, darrere de l'Ajuntament, per on fa por passar de nit”. La inseguretat, una de les banderes esgrimides per l'oposició, també apareix aquí.

El Bar Jordi, al passeig Urrutia, havia estat seu del PSOE a Nou Barris. A les parets, fotos de Pasqual Maragall, Felipe González… un feu històric. Ara ja no. Va canviar d'amos i de clientela. Ara destaca un petit cap de toro entre una senyera i una bandera espanyola però ningú parla de política. No hi ha ressaca electoral. Més aviat, indiferència. “Mira, jo al final no vaig anar a votar perquè al matí no vaig poder i a la tarda havia quedat”, comenta el dependent d'un quiosc on aquest dilluns ningú, assegura, ha comentat res de la jornada electoral. “Jo crec que tant se val, crec que no hi haurà tant de canvi com diuen. Amb uns o altres estarem igual”. Indiferència, passotisme... Una noia jove passeja prop de la plaça de la República. S'atura, respon, però... “Ah, de política jo passo. No m'interessa gens”. I se'n va. Amb indiferència.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ