Selecciona Edició
Connecta’t

Tornarà Puigdemont a Espanya a recollir l’acta d’eurodiputat?

La Junta Electoral Central i els serveis jurídics de l'Eurocambra asseguren que ha de recollir l'acta a Madrid

Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comín.
Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comín. AFP

L'elecció de Carles Puigdemont com a membre del Parlament Europeu augura una dura batalla política i jurídica, tant a Espanya com a Brussel·les, abans que pugui asseure's a l'escó. L'expresident de la Generalitat —a més del número dos de la seva llista, Toni Comín, que també ha sortit escollit afronta diverses traves, entre les quals destaca l'obligació, segons la Junta Electoral Central, d'anar en persona al Congrés dels Diputats a Madrid per recollir l'acta d'eurodiputat. No obstant això, el polític gironí, fugit a Waterloo des de fa un any i set mesos, es mostra segur de repetir les victòries judicials d'Alemanya i Bèlgica, aquesta vegada per entrar a l'Eurocambra. "Tenim el full de ruta a punt", apuntava enigmàtic aquest diumenge sense voler aportar més detalls.

El seu advocat, Gonzalo Boye, comparteix aquesta actitud, misteriosa i desafiant, i guarda amb zel l'estratègia que engegarà en els propers dies. En declaracions per via telefònica a EL PAÍS assegura que té clara una cosa: Puigdemont s'asseurà a l'Eurocambra en la sessió inaugural del 2 de juliol a Estrasburg. La travessia fins al càrrec es preveu complicada, i a més de la suposada necessitat d'anar a Madrid a recollir l'acta i acatar la Constitució, afronta l'obstacle que, segons un document extraoficial del Parlament Europeu, no tindrà immunitat fins que prengui possessió del càrrec en la sessió inaugural del 2 de juliol.

El temps del que presumiblement es convertirà en l'enèsim xoc de Puigdemont amb l'Estat ja ha començat a córrer. La Junta Electoral Central disposa, des d'aquest dilluns, de 20 dies per recomptar els vots, atribuir els escons i proclamar els candidats electes. El 2014, la JEC va trigar 17 dies a fer aquesta tasca, de manera que, si es repeteixen els temps, el 12 de juny es faria pública la llista de proclamats, entre els quals hi haurà el cap de llista de Junts per Catalunya.

Aquí comencen els problemes. La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) diu, en l'article 224.2, que els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució davant de la JEC en el termini de cinc dies des de la seva proclamació. I assenyala que es declararan vacants els escons dels polítics que no ho facin, que quedaran, a més, suspesos dels privilegis del càrrec fins que acceptin la Carta Magna. "No hi ha una altra possibilitat que la indicada per la LOREG", assenyalen a aquest diari des de la JEC.

Fa cinc anys, els 54 eurodiputats espanyols electes van ser citats conjuntament a la sala Constitucional del Congrés dos dies després de la proclamació de candidats. I en un acte presidit pels membres de la JEC, van ser cridats un per un per fer el jurament o la promesa i recollir a continuació les seves credencials.

L'advocat de Puigdemont defensa que convertir en obligatòria la formalitat d'acatar la Constitució "és contrari a les normes de la UE". A la majoria de països de la UE el tràmit no existeix o no és indispensable, però fonts de la JEC repliquen que, tot i que no cal recollir l'acta en persona, l'acatament de la Constitució és indelegable, i com marca la llei electoral espanyola, s'ha de fer presencialment davant d'aquest organisme.

L'altra batalla que tot just comença gira a l'entorn de la immunitat que tenen els membres del Parlament Europeu, als qui no es pot imposar "cap restricció d'ordre administratiu o de cap altre tipus a la llibertat de moviment (…) quan es dirigeixin al lloc de reunió del Parlament Europeu o en tornin”, segons el Protocol de privilegis i immunitats de la UE. El mateix text estableix que els eurodiputats tindran al seu país la mateixa immunitat que els diputats nacionals i quan es trobin en un altre Estat, com en el cas de Puigdemont, tindran "immunitat davant de qualsevol mesura de detenció i qualsevol actuació judicial”.

Encara que l'organització de les eleccions europees correspon a cadascun dels Vint-i-vuit socis de la UE i es basa en les seves lleis nacionals, el Parlament Europeu també s'ha pronunciat sobre l'assumpte. En un escrit de quatre pàgines publicat a mitjans d'abril, els seus serveis jurídics van estimar obligatori que els càrrecs electes jurin o prometin la Constitució a Madrid. I van apuntar que els nous eurodiputats no tindran immunitat fins al 2 de juliol, quan es constitueix la nova Eurocambra a Estrasburg. A més, el document extraoficial afegeix que si Puigdemont fos arrestat quan es disposés a recollir l'acta, correspondria a les autoritats espanyoles autoritzar o no que pogués complir els tràmits.

La defensa de Puigdemont està convençuda, en canvi, que l'expresident tindrà immunitat des del moment en què sigui proclamat càrrec electe. I nega qualsevol validesa a l'escrit de l'Eurocambra, que atribueix a una maniobra del seu president, l'italià Antonio Tajani, membre del Partit Popular europeu i bel·ligerant amb l'independentisme català.

Les normes deixen cert marge d'interpretació sobre el moment en què entra en vigor la immunitat. Per tant, s'obren diversos escenaris: el més arriscat i improbable és que Puigdemont vagi a recollir l'acta a Madrid i si és detingut batalli legalment per quedar lliure gràcies a la seva suposada immunitat. El més conservador, que intenti obtenir la credencial sense moure's de Bèlgica i recorri al Tribunal de Luxemburg si Espanya torpedina el seu propòsit.

Tornar a Catalunya?

Si finalment Puigdemont aconsegueix l'acta, podria viatjar a Espanya protegit legalment, com ha anunciat que farà, i començar el seu treball d'eurodiputat amb normalitat, però el Tribunal Suprem tindria encara l'opció de sol·licitar que se li retirés la immunitat. Aquesta nova batalla comportaria l'incòmode peatge que el procés atregui una altra vegada els focus internacionals, just el que pretén l'entorn independentista, que en els últims temps ha vist decaure l'estratègia d'internacionalització. Si el Suprem intervé, Puigdemont tindria dret a ser escoltat per la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament, que elaboraria un informe recomanant als eurodiputats que mantinguin o suspenguin la immunitat, i finalment seria una votació a l'hemicicle la que decidiria si se'l despulla de protecció per ser jutjat. Entre els precedents, el 1991 l'Eurocambra va aixecar la immunitat al llavors parlamentari José María Ruiz-Mateos després d'una petició realitzada un any abans pel Suprem.

La sol·licitud comporta riscos. Quan es demana la fi de la immunitat per diversos càrrecs, com probablement seria en el cas de Puigdemont, el Parlament pot concedir-la per a alguns i denegar-la per a d'altres, la qual cosa podria provocar una repetició del que ja va passar amb la fallida ordre europea de detenció tramitada a Alemanya contra l'expresident.

En l'àmplia successió d'hipòtesis que obre l'elecció de Puigdemont, Espanya es podria trobar amb un escenari fins i tot més explosiu políticament. Qualsevol eurodiputat pot demanar empara al Parlament Europeu si considera que s'estan violant els seus privilegis i immunitat. En aquest cas, s'inicia un procediment com el del suplicatori per aixecar la immunitat, però amb l'Estat en qüestió com a part “acusada”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ