Selecciona Edició
Connecta’t

El col·lectiu ‘trans’ aposta pels municipis com a porta cap a la igualtat

Diversos candidats de diferents formacions veuen en el 26-M l'oportunitat de visibilitzar les seves reivindicacions

Des de l'esquerra, Patricia Vianor, Nico Mayolas i Rosa Maristany.
Des de l'esquerra, Patricia Vianor, Nico Mayolas i Rosa Maristany.

“Demanem que els ajuntaments assumeixin persones trans en els òrgans de govern o la plantilla, d’aquesta manera la gent no ens veuria com persones estranyes”. És una de les peticions de Rosa Maristany, de 60 anys i que treballa d'export manager en una empresa de components d'aixetes, i que després de divorciar-se es va instal·lar a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i va iniciar la seva particular lluita per visibilitzar la reivindicació trans, fins a arribar a integrar-se en la llista d’En Comú Podem del seu municipi.

El col·lectiu trans ha posat la mirada en les eleccions municipals d'aquest diumenge com una porta d'entrada per implantar polítiques en favor de la igualtat. El 8 de maig, les nou candidates trans als municipis de la demarcació de Barcelona van celebrar un acte conjunt a Sabadell sota l'eslògan “Pioneres del municipalisme trans” per mostrar múscul del seu activisme.

Per Maristany, la lluita del col·lectiu se centra en quatre eixos: la salut (“com es tracta les persones trans, per exemple, quan van al ginecòleg”, abunda la candidata), l'habitatge (“et trobes amb moltes dificultats perquè et lloguin un pis, es pensen que hi muntaràs un puticlub”), el món laboral (que no hi hagi discriminació a l'hora de contractar) o la justícia (reduir les traves en les gestions).

Les candidates participants a l'acte de Sabadell. ampliar foto
Les candidates participants a l'acte de Sabadell.

Patricia Vianor va més enllà en les seves reivindicacions. “Cal despatologitzar el col·lectiu, que deixin de pensar que som gent malalta. No necessitem rebre cap tractament”, destaca aquesta candidata de la llista de Compromís per Bagà (Berguedà), que ja coneix els secrets de la política municipal perquè va ser regidor des del 1995 al 2006 durant la seva etapa com a home, però que ara, amb 62 anys, ha decidit tornar a la política “per activisme”.

Nico Mayolas, estudiant d’Il·lustració de 19 anys, també exigeix reduir els obstacles que han d’esquivar els trans per fer el canvi de gènere. “Ara has d'estar diversos anys prenent hormones per poder canviar el sexe al DNI, però hi ha molta gent que no vol sotmetre's a un tractament, no busquen tant un canvi físic i prefereixen només fer un canvi social”, explica aquest jove, que es presenta a les llistes d’ERC de Bigues i Riells (Vallès Oriental).

Les tres candidates tenen clar que, en la seva lluita, les polítiques municipals són clau. “L'administració local és la primera frontera i ha d'oferir recursos perquè un jove pugui trobar algú que l’ajudi amb les seves inquietuds i que no passi pel que hem passat persones com jo, que hem estat infelices durant anys”, lamenta Vianor. I una de les primeres accions que proposen és obrir oficines d'igualtat i d'assessorament per ajudar les persones trans a “sortir de l'armari”. “Ara hi ha molta gent que surt de l'armari amb 16 anys, no hi ha tanta por com fa uns anys. Reconec que a mi m'ha anat bé, però no tothom de la meva edat ha tingut tanta sort. Encara existeix una forta estigmatització i cal que la gent entengui la realitat i, sobretot, que les famílies no posin tantes pegues i ofereixen més suport”, explica Mayolas.

El col·lectiu lluita per la igualtat, que Rosa Maristany tradueix en una “invisibilització social”. “El que vull és una normalitat absoluta, caminar sense destacar, que em vegin com una persona normal”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >