Selecciona Edició
Connecta’t

Cava, pastes i un míting de Bou a casa

L'alcaldable del PP es reuneix al domicili d'una veïna que pateix un problema d'incivisme i acaba fent un míting

L'alcaldable del PP a casa de la veïna Neus Ros, a Nou Barris.
L'alcaldable del PP a casa de la veïna Neus Ros, a Nou Barris.

"No m'ha estat fàcil. He treballat moltes hores. Molts dies n'he fet 16 i no he tingut vacances gaires vegades. Jo vaig aixecar amb les mans la meva primera fleca. Vaig posar-hi rajoles i la vaig muntar amb quatre duros. El meu pare no ho volia: era un home dur. Però això és bo: els fills de vegades se n'aprofiten. Això és el que em va ensenyar ell: aquí em teniu. Alcaldable del PP. És que m'he casat amb la més lletja! Bé. És la feina que cal fer. El PP va arribar al poder després d'una matança de terroristes i perquè els enemics d'Espanya es van unir. Però sempre han deixat ocupació. Tant de bo fos alcalde! Ho tinc difícil. Partim d'una situació baixa".

Amb una copa de cava a la mà i dempeus, Josep Bou, alcaldable del PP per Barcelona, deixa anar aquest míting al menjador de Neus Ros, al carrer Sant Iscle, a Barcelona, a Nou Barris, davant d'una desena de veïns que se l'escolten atents, en silenci i amb interès. La veïna va acceptar participar en el format cafès amb Bou, en què el popular es reuneix amb veïns que li traslladen un problema. En aquest cas és de l'incivisme que pateix per unes cases baixetes abandonades que hi ha al pati del darrere, on diu que hi ha ocupes i es venen drogues i fa un any fins i tot trets. Ros l'hi va mostrar a Ada Colau al principi del mandat i s'ha reunit amb Janet Sanz, tinent d'alcalde d'Urbanisme perquè les derroquin. Però li diuen que és molt difícil i lamenta que no li facin cas.

M'he casat amb la més lletja però bé. És el que cal fer. Tant de bo fos alcalde", diu

Però això gairebé passa a segon pla perquè Bou, que ha arribat amb cava i pastes de les seves pastisseries, s'hi troba com a casa. "És la primera vegada que em desmeleno", exclama traient-se l'americana. Va viure 30 anys a Nou Barris i s'esplaia amb la certesa de tenir clar el diagnòstic del que passa a Barcelona i el criteri empresarial de com actuar. Però, abans de res, admet que el que l'ha mogut per entrar en política és el risc independentista i renega que alguna vegada Catalunya pugui ser algun dia independent. "És una mentida podrida. No ha estat mai una nació lliure i un Estat independent. Parlen de la capital de la república catalana de què? No compten amb els altres? El 60% dels barcelonins no la volem. No podem menysprear una aventura tan bonica com Espanya, que fa 500 anys que dura. Espanya mola molt".

Espanya mola. No es pot acabar amb aquesta aventura que dura 500 anys", afirma

Els veïns atenen en silenci i només alcen la mà quan els pregunta quants han vingut d'altres comunitats d'Espanya o tenen un pare o mare que no és català. "Jo soc català de cap a peus i espanyol pels quatre costats. A mi això m'és igual perquè qualsevol es pot sentir tan català com jo. Però hi ha catalímetres i l'hi dic a ERC i el PDeCAT perquè a mi no m'enganyen", diu al·ludint al fet que el nacionalisme és sinònim d'odi citant Hitler i al·legant que la diferència amb els populars és que ells són "patriotes". I després recita els 8.000 habitatges que vol construir, a més de potenciar la seguretat i solucionar el problema de la contaminació amb transport elèctric. "Cal solucionar el problema, però la culpa és de la Generalitat que s'ha dedicat al procés, al seu", deixa anar d'entrada i afegeix: "Però quina mania tenen als cotxes! Recordeu el primer que vau tenir? Quan els cotxes tinguin ales i volin, demanaran que els volants siguin quadrats".

Quina mania li tenen als cotxes. Quan tinguin ales i volin, demanaran que els volants siguin quadrats", avisa Bou

Envoltat de periodistes i de càmeres, a Bou se li acaba el temps en aquest menjador de Neus Ros, que té en una prestatgeria una bandereta espanyola i nega que sigui del PP. Vol que li solucionin el seu problema i per això va contactar amb el partit. "El 28 de maig de fa un any hi va haver trets. Van detenir uns dominicans i al cap d'uns dies els van deixar lliures. I van arribar gitanos. La Guàrdia Urbana va dir que no fes res perquè eren pitjors i em podien tallar el coll", explica compungida. "Els dominicans són violents. Són els més conflictius", etziba l'alcaldable.

El temps ja s'ha esgotat i Bou ha de marxar a un altre acte. "Vostès pateixen una misèria gran amb aquest problema i creguin-me que em sap greu. Però li garanteixo que no és difícil fer-ho. Barcelona no és Sarajevo. Ni tampoc Madrid. Està més arreglada, neta i urbanitzada. Cal ajudar la Guàrdia Urbana. Si es comet un acte punitiu, s'entra i es porten els detinguts al jutge". I se'n va a correcuita a Montcada en un altre acte de campanya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >