Selecciona Edició
Connecta’t

La ultradreta es presenta a 52 municipis catalans

La incorporació de Plataforma per Catalunya a Vox obre fissures al partit

El diputat electe de Vox per a Barcelona, Ignacio Garriga, al Congrés dels Diputats.
El diputat electe de Vox per a Barcelona, Ignacio Garriga, al Congrés dels Diputats. EFE

Encapçalats per Vox, una amalgama de partits d’extrema dreta es presenten a 52 municipis catalans en les eleccions de diumenge. La principal pugna se situa a l’entorn de Barcelona, termòmetre per mesurar la força de Vox a Catalunya, on va obtenir un 3,5% de vots a les generals del 28 d’abril, molt per sota del suport que té a bona part d’Espanya.

El 2011 és un mirall per a l’extrema dreta. Plataforma per Catalunya (PxC) es va presentar en un centenar de localitats catalanes i va obtenir 67 regidors a 39 de les poblacions. El partit xenòfob, no obstant això, es va desinflar al cap de quatre anys –només va retenir vuit regidors a cinc ciutats– i al febrer es va dissoldre i es va integrar a Vox.

Ara la ultradreta –representada per cinc grups– es presenta a la meitat de municipis respecte a fa vuit anys. Tots demonitzen la immigració, però tenen posicions antagòniques en el debat Catalunya-Espanya. I, segons les enquestes, no els serà fàcil obtenir representació.

Vox es presenta a 45 municipis, 29 a la província de Barcelona i amb una desena d’exmembres de PxC a les llistes. Ignacio Garriga va ser l’únic diputat de Vox que va sortir escollit el 28-A a Catalunya, el candidat per Barcelona. Promet més seguretat i menys impostos sota una retòrica incendiària: la ciutat és un “abocador on campen carteristes, violadors, narcotraficants i perillosos salafistes”.

Som Identitaris, la formació de Josep Anglada, el fundador i líder de PxC fins que el van expulsar el 2014, es presenta a cinc municipis. Però la Junta Electoral va vetar dilluns que Anglada es presentés a Vic –el seu feu i on és regidor– després que es ratifiqués la pena de dos anys de presó i dos d’inhabilitació per amenaces.

Mònica Lora, que era secretària general de PxC fins al febrer, ha passat de ser candidata per aquest partit a Mataró a ser-ho de Vox. Nega que el seu discurs, centrat en la seguretat, hagi canviat. “Són èpoques i temps diferents. Plataforma per Catalunya va arribar fins a un punt que va ser útil”, diu per telèfon. I minimitza les tensions per la fusió entre els dos partits: “He intentat comptar absolutament amb tothom”.

José María Pérez, el seu predecessor com a coordinador de Vox al Maresme, s’ha mostrat crític amb Lora. A l’Hospitalet de Llobregat, el líder de Vox des del 2017 era Daniel Clemente, que abans ho havia estat de PxC, però el 7 de maig va dimitir després de no ser cap de llista. En una carta, va qualificar de “càncer de Vox” Jorge Buxadé, el seu candidat a les eleccions europees i membre del comitè nacional, per haver apartat líders locals després de la fusió amb Plataforma.

En els comicis de l’abril, Vox va amenaçar el PP però van ser escassos els municipis catalans on va superar el 5% de vots que permet entrar en un consistori. A l’entorn de Barcelona, Sant Adrià de Besòs (5,23%) en va ser un. Xavier Rius, un expert en ultradreta, creu que les generals demostren “equivocat” el discurs “molt espanyolista i anticatalà” del partit, que ha castellanitzat topònims i demana que s’eliminin l’autonomia i TV3. Segons el CIS, Vox havia d’obtenir dos diputats més per Barcelona. Finalment va obtenir un 3,4% de vots a la ciutat, sobretot en barris benestants.

De l’òrbita de PxC, ha sorgit Som Catalans, que defensa tesis independentistes però és contrari a la immigració. Es presenta a quatre localitats. A Ripoll competeix contra una altra formació secessionista ultra, el Front Nacional de Catalunya, que va néixer els anys quaranta com a antifranquista, però ara critica la immigració al municipi on es van criar els terroristes, d’origen àrab, responsables dels atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils. Tanca la llista de partits d’extrema dreta la candidatura de la Falange a Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >