_
_
_
_
_

Badalona o la pugna dels exalcaldes

Xavier García Albiol i Dolors Sabater, en una esquerra dividida, competeixen per recuperar l'alcaldia amb permís del PSC

La candidata de Guanyem, Dolors Sabater, en un acte electoral.
La candidata de Guanyem, Dolors Sabater, en un acte electoral.À. P.

Un centenar de persones escolta atenta, a la plaça de la Segona República, al barri de Lloreda, a Badalona, el balanç realista, amb les seves llums i ombres, dels Ajuntaments del canvi nascuts després del 15-M. Davant d'uns panells amb el lema Badalona valenta i en un acte senzill, intervenen l'exalcaldessa Dolors Sabater i candidata de Guanyem Badalona, el politòleg Jaime Pastor i Fernando Gómez, un militant de Podem. A la meitat de l'acte, s'emet un vídeo amb la música Qué bonita es Badalona ple de missatges de suport de Martiño Noriega, alcalde de Compostel·la; de Xosé Manuel Beiras, d'Annova; de Raúl Camargo, diputat de Madrid —“Espero que Albiol, aquest feixista d'ultradreta, no torni a governar”—; de Neus Truyol, tinent d'alcalde de Palma; de l'alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve, i l'alcaldessa de Maó, Conxa Juanola, que li ha escrit un poema.

La llista és tan llarga com clamorosa l'absència de suport d'Ada Colau, que fa un any va acudir a l'Ajuntament per donar suport a Sabater minuts abans del ple de la moció de censura. El socialista Álex Pastor, amb tres regidors, la va fer fora de l'alcaldia gràcies als vots d'Albiol. La desunió de l'esquerra es perfila com a clau en aquestes eleccions a Badalona, un món propi dins de Catalunya. El 2015 va guanyar Albiol —a 30 dels 34 barris, com acostuma a recordar— i tota l'esquerra, incloent-hi el PSC, es va aliar per bandejar la seva política antiimmigració. El 2018, Pastor va canviar de bàndol. La pugna ara és descarnada.

Sabater, durant l'acte, al·ludeix diverses vegades a les accions empreses amb els Ajuntaments del canvi, braç a braç amb Colau, però, amb elegància, no li fa cap mena de retret. Guanyem, que uneix militants i activistes sense obediència de partit, hi concorre aquesta vegada aliada amb ERC. El pla se circumscriu a la ciutat fins al punt que Oriol Lladó, el número dos d'ERC, ha donat suport a Ernest Maragall. No obstant això, no va causar entusiasme en els comuns que Sabater assistís a la campanya del 28-A a un acte de Jaume Asens. La llista continua: Podem s'ha trencat a Badalona. Els inscrits, com Fernando Gómez, avui moderador a Lloreda vestit amb la samarreta lila, va votar en les primàries al candidat que volia l'aliança amb Sabater, però la direcció va apostar per anar amb els comuns, que concorren amb Laia Llauradó com a cap de llista. El partit de Colau admet que Sabater té un perfil massa independentista des que va parlar amb micròfon al Parlament el dia de la república fallida. L'interrogant és si han sacrificat Badalona per no esquitxar Colau.

El número 14, el de la majoria absoluta, és clau. Els sondejos dibuixen una pugna entre els dos exalcaldes, encara que el PP apunta que les enquestes els donen com a guanyadors. Més que mai, tots anhelen ser la llista més votada per no dependre del PSC. El popular perquè ja es va sentir traït pels socialistes el 2015 —diuen que hi ha un pacte no escrit que es cobrarà els seus vots de la moció de censura— i Guanyem perquè diu que no és de fiar. Aquest mateix retret li va formular ahir Miquel Iceta a Sabater, assegut en un chester, en un acte que va comptar amb la inesperada presència d'un simpatitzant d'Albiol, per no deixar la institució fora del procés. Guanyem nega que sigui la seva prioritat més enllà de la defensa del referèndum.

En una campanya en la qual amaga les sigles del PP —amb l'anuència del seu partit—, Albiol va presentar ahir la seva última campanya informativa just el dia que Pablo Casado tornava a Barcelona. Els seus cartells apel·len a lemes com “Tornaré a invertir en tots els barris”; “Només penso en Badalona”; “Tornarà la Guàrdia Urbana del barri” o “Tornaré a prioritzar la neteja i el manteniment”. Amb 30.000 euros de pressupost, Guanyem creu que no pot competir amb l'impacte mediàtic d'Albiol, que els ha acusat fins i tot de ser responsables dels ous que algú va llançar a Marta Sánchez en un concert. Però no es rendeixen: Sabater posa com a exemple que van aplicar per primera vegada la tarificació social a les escoles bressol —pagar segon el que tens— o denuncien que el PSC va votar en contra de reclamar a Florentino Pérez els quatre milions més d'euros que se'ls va pagar per error en la contracta d'escombraries. “El nostre repte”, admet Sabater, “és despertar les consciències als barris populars que voten Albiol i que despertin perquè qui no cobra una pensió digna no voti mai qui no li permetrà que la tingui”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_