Selecciona Edició
Connecta’t

Quim Forn: “No em tanco a investir Pedro Sánchez, fins i tot sense demanar res a canvi”

El candidat de Junts per Catalunya a Barcelona, en presó preventiva, està disposat a governar amb ERC, però no amb Ada Colau

Entrevista al candidat de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona, Quim Forn.

Quim Forn (Barcelona, 55 anys), candidat de Junts per Catalunya a l’alcaldia de Barcelona, respon des de la presó de Soto Real a les preguntes d’EL PAÍS després que la Junta Electoral Central hagi autoritzat aquesta entrevista telefònica. Qui va ser conseller d'Interior de Carles Puigdemont està sent jutjat per rebel·lió i malversació de fons. Diu que és partidari de reprendre el diàleg amb el Govern espanyol. Als 30 minuts exactes es talla la conversa.

Pregunta. Després d’entrar a la presó va dir que deixaria la política i avui es presenta a les municipals. Què ha canviat?

Resposta. En aquell moment no em veia amb capacitat de liderar unes primàries amb el PDeCAT, però he evolucionat. Estava convençut que el fet d’apartar-me de la política em podia ajudar d’alguna manera a sortir de la presó. Quan es demostra que no només no ajuda, sinó que simplement és indiferent, decideixo no abandonar la carrera política. Fa 17 anys que estic dedicat a la ciutat de Barcelona.

P. Després de tot el que ha passat, hauria preferit no tornar de Brussel·les, on va anar inicialment amb Puigdemont?

R. Vaig fer el que havia de fer. Soc molt respectuós amb els que s'hi van quedar, vaig tenir l’opció de quedar-m'hi, però jo vaig venir expressament des de Brussel·les i no m’imagino la meva vida fora del país. Estic convençut que no he fet res, no he comès cap delicte i avui tornaria a fer el mateix.

P. Continua pensant que els Mossos havien de garantir que es pogués fer l’1 d’octubre?

R. Aquesta pregunta me la van fer des del dia que vaig prendre possessió com a conseller. En aquell moment, el juliol del 2017, no hi havia cap requeriment ni suspensió del referèndum. En aquell moment estava convençut que nosaltres podíem arribar a un acord amb l’Estat. Moltes de les declaracions que a mi m’atribueixen el setembre del 2017 formen part d’un atestat en el qual les dates estan posades erròniament.

“Amb una llista unitària ens hauríem garantit ser la llista més votada i en aquests moments està tot més obert”

P. Però està en un judici acusat per posar els Mossos al servei d’una consulta declarada il·legal. Ara vol fer el salt a l’Ajuntament. Repetiria el fet de posar la institució al servei d'aquests objectius?

R. Les competències a l'Ajuntament de Barcelona són molt diferents de les de la Generalitat. La nostra prioritat és la ciutat, però tampoc entenem una capital de Catalunya que visqui d'esquena a un sentir majoritari de país.

P. Per què parla de sentir majoritari si l'independentisme mai ha estat majoritari en unes eleccions?

R. He dit que vull ser un projecte majoritari, vull aconseguir-ho. No tenim un 50% de la gent que va votar, però sí que tenim més d’un 50% del Parlament, tampoc és una cosa menor.

P. Si hagués estat a la seva mà, hauria votat Miquel Iceta senador?

R. És un debat que hem tingut. El que segur que faré és una aposta clara pel diàleg. Sé que aquesta decisió [el veto a Iceta] està ben fonamentada, però em preocupa que això pugui suposar un trencament del diàleg. S’ha obert un escenari de possible diàleg amb l’Estat, crec que això és absolutament necessari i crec que el PSOE ho pot fer des d’una posició de més fortalesa.

P. Creu que l’independentisme està fent prou per recuperar el diàleg?

R. Sempre es pot fer més i millor. Estic en presó preventiva, però estic convençut que l’única sortida possible a aquest conflicte és per la via del diàleg. Si no ho he fet bé fins ara, estic disposat a fer-ho millor. Hem de poder asseure’ns en una taula i partir de zero.

P. Assenyali un gest que podrien fer vostès, els independentistes, per rebaixar la tensió.

R. Ara se’ns ofereix una possibilitat, la propera investidura de Pedro Sánchez. En aquests moments no hi ha cap partit independentista que hagi decidit què acabarà votant. El més constructiu és fer una anàlisi del que és més positiu, del que pot ajudar a trobar aquest moment zero, de tornar a asseure'ns.

P. Entenem que vostè seria partidari de facilitar aquesta investidura.

R. No em tancaria a res. Cal debatre, però intentaria debatre-ho amb tota la tranquil·litat, veient les conseqüències. Fins i tot de vegades soc partidari de no demanar res a canvi, ho fem perquè volem, perquè és necessari, perquè li donem una oportunitat al diàleg. Aquesta podria ser una solució, però parlo des d'una posició de desconeixement de tot el que s’està movent.

P. Se sent decebut per no haver aconseguit una llista unitària entre ERC i Junts per Catalunya?

R. No puc viure tot el dia dolgut i decebut. He intentat fins a l’últim moment fer-los veure com són d'importants unes eleccions municipals, on ser el partit més votat és un element clau. Espero que el 26 a la nit es demostri que em vaig equivocar i que la llista unitària no tenia sentit. Crec que era un risc que no calia córrer, amb una llista unitària ens hauríem garantit ser la llista més votada i en aquests moments està tot més obert.

P. No només no hi ha llista, sinó que es planteja un govern d’Ernest Maragall amb Ada Colau.

R. Nosaltres estem disposats a governar amb ERC, però no ens veiem formant part d’un govern d’ERC i de Colau.

P. En què es diferencia del candidat republicà Ernest Maragall?

R. ERC es veu governant amb Colau, aquesta és una diferència. Una altra és el canvi d’ERC amb el tema del tramvia. Nosaltres ens mantenim ferms amb el que hem defensat, per a nosaltres és una qüestió tècnica no política. Tots els interrogants que hem plantejat mai s’han resolt. Com a partit estem centrats en dues infraestructures de més impacte: acabar la línia 9 i Rodalies. No vull mirar enrere i totes les promeses de Foment que no s’han executat. Però és necessari acabar les inversions del pla de Rodalies. Cada dia 200.000 persones, segons el RACC, queden atrapades als accessos a Barcelona. Posem-nos d’acord i comencem a treballar per un acord majoritari. Calen grans acords amb la Generalitat i també amb el Govern de l’Estat.

P. No hi ha cap enquesta de moment que doni majoria absoluta als partits independentistes a Barcelona.

R. Sí, però tampoc dona majoria absoluta a cap altre. Nosaltres vam governar amb 14 i no teníem majoria. L’important és un govern mínimament fort i arribar a pactes.

P. Cal regular per decret la pujada del lloguer com planteja ERC?

R. Cal estudiar totes les propostes, però hem d’aconseguir fer un gran pacte sobre l’habitatge per als propers 20 anys. Hi ha coses més fàcils i que caldria estudiar. Per exemple, la modificació del Pla General Metropolità, també recuperar sòl que en aquests moments té l’Estat per construir. L’objectiu final és un parc d’habitatge públic que no sigui del 2% com ara, sinó que s’apropi a les xifres de les principals ciutats europees. El model de venda de sòl practicat en els últims anys ja no serveix.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >