Selecciona Edició
Connecta’t

El primer paradís fiscal de la història, on fins i tot els déus pagaven aranzels

La Calòrica fa una sàtira despietada i divertida del neoliberalisme més agressiu a ‘Els ocells’, una versió del clàssic d'Aristòfanes, a la Beckett

Un dels ocells de l'obra de La Calòrica.
Un dels ocells de l'obra de La Calòrica.

És com si en 2.500 anys no haguéssim après res. Aristòfanes va escriure Els ocells el 414 a. C. El dramaturg Joan Yago i els seus companys de La Calòrica la van llegir aquest any i hi van veure reflectida la societat actual: "El populisme neoliberal, més concretament", diu Yago, autor d'aquesta versió que es pot veure fins diumenge a la Sala Beckett. L'obra original del creador de la comèdia parla d'un ciutadà d'Atenes que, fart de la ingerència de l'Administració en els seus assumptes, deixa el món dels humans i convenç els ocells de crear una nova civilització. "O sigui, que el tio crea un paradís fiscal. Mai més ben dit, perquè ho fa allà dalt, al cel", puntualitza Yago.

"Comèdia i democràcia es van crear a l’antiga Grècia amb 50 anys de diferència i crec que hi ha una relació genètica entre les dues", explica. La primera comèdia la va escriure Aristòfanes, pare del gènere, abans del 415 a. C. i la democràcia l'havia establert a Atenes Pericles el 461 a. C. Si pensem que el teatre sempre ha sigut un instrument de crítica social, podem dir que la comèdia va sorgir, directament, per fer sàtira del nou sistema de govern.

La sàtira política és, precisament, el que ha caracteritzat aquesta companyia que es va crear el 2010: des de Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, una tragicomèdia grotesca sobre la fam de poder, fins a Fairfly, sobre la bombolla de les startups, La Calòrica no ha deixat canya dreta, passant per la prepotència de Berlusconi (a L'editto bulgaro), els abusos laborals (a Sobre el fenomen de les feines de merda) o la pèrdua de referents (a La nau dels bojos)... "L'eix vertebral de la nostra obra és fer servir la comèdia per parlar de veritats incòmodes", diu el dramaturg.

En aquest autèntic cabaret polític que han muntat a la Beckett, els ocells som el poble. "I el neoliberal ens manipula", adverteix Yago. Ens sona? "Són empresaris que volen sempre més pasta i esdevenen polítics. Ens hem adonat com el sector privat vampiritza el públic: les polítiques neoliberals, en realitat, necessiten el sector públic... per privatitzar-lo. A l'obra arriben a fer pagar aranzels als déus!".

Joan Yago: “Comèdia i democràcia només es porten 50 anys, hi ha una relació genètica entre les dues”

Amb personatges inventats, éssers de la mitologia grega, gent de l'Atenes de l'època i al·legories com la mateixa Democràcia o el Capitalisme, aquesta obra, canyera, esbojarrada i trepidant al ritme de música tecno, ens fa riure i ens fa pensar. "Hi ha un moment cartàrquic, que és quan el Capitalisme (que interpreta Xavi Francés) demana perdó al públic i fa que ens demanem perdó els uns als altres", revela Yago. Què queda de realment democràtic en les democràcies occidentals? "Democràcia és una paraula que està a punt de perdre el seu significat. La fan servir els poderosos per conduir-nos cap a un sistema que anomenen democràtic però que no ho és", denuncia.

El procés de creació d'Els ocells ha estat anòmal per a la companyia. "Per primera vegada hem partit d'un text original que no és nostre", explica qui signa una autoria que, en realitat, és col·lectiva. "Tots vam llegir l'obra i en vam extreure conclusions ben actuals. Al text nostre no hi ha ni una paraula d'Aristòfanes, però la seva obra està en l'esperit".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ