Selecciona Edició
Connecta’t

L’expropiació de pisos buits entra en l’agenda política

Els candidats de Barcelona debaten davant de les entitats que defensen el dret a l'habitatge

Els candidats a l'alcaldia de Barcelona, abans del debat sobre habitatge.
Els candidats a l'alcaldia de Barcelona, abans del debat sobre habitatge.

Debat sobre habitatge aquest dilluns entre els candidats a l'alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals de diumenge, organitzat per les entitats que diàriament defensen el dret a l'habitatge: la PAH, el Sindicat de Llogaters, l'Observatori DESC o la Federació d'Associacions de Veïns. Un col·loqui en el qual han faltat els caps de llista del PP, Josep Bou, i de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, Manuel Valls, però que ha servit per parlar de propostes concretes i constatar com la crisi d'habitatge de la ciutat ha mogut les posicions dels partits des de fa un temps.

Per exemple, tots els presents (Barcelona en Comú, Junts per Catalunya, ERC, el PSC i la CUP) assumeixen la necessitat de regular els lloguers i fins i tot de recórrer a l'expropiació d'habitatges buits de grans propietaris (empreses o entitats financeres). És una mesura que preveia un decret llei de l'actual Govern que no va tenir el suport de la resta de partits. No obstant això, sí que està vigent l'expropiació temporal de l'ús de pisos buits que són propietat de grans propietaris i no compleixen la seva funció social.

A la pregunta de si acceptarien expropiar propietats de grans tenidors, com s'està plantejant la ciutat de Berlín, tots els presents s'hi han mostrat a favor. Per part de Junts per Catalunya, el número cinc de la llista, Albert Civit, ha recordat que el decret de mesures urgents en matèria d'habitatge que no es va arribar a aprovar el preveia. Ernest Maragall (ERC) també s'hi ha mostrat partidari, "si és necessari". Jaume Collboni (PSC) ha defensat "el que permeti la llei". L'alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau, també s'hi ha mostrat favorable, i més extrema ha estat la posició de la CUP, partidària de "retirar l'habitatge del mercat", en paraules de la candidata, Anna Saliente.

La regulació del preu dels lloguers, que el Govern de la Generalitat ha assegurat que aprovarà aquest dimarts amb la figura del decret llei, també ha protagonitzat part del debat. Primer de tot, Civit ha situat la realitat del mercat i ha recordat que només el 25% dels propietaris dels 204.000 contractes de lloguer que existeixen a Barcelona són empreses. "Tenim un problema però el tenim focalitzat", ha celebrat. Civit ha recordat que el decret que aprovarà el Govern no té consens entre els dos partits socis (ERC i JxCat), però s'ha mostrat resignat. "Hauria preferit consens, però si surt ara, aprofitem-lo", ha dit.

En canvi, Maragall ha presumit del decret, anunciat des del Departament de Justícia, que depèn d'ERC. Al seu torn, Colau ha qüestionat que la Generalitat tingui competències per regular els lloguers i ha recordat que els juristes que ho han estudiat no ho tenen clar. I, en canvi, ha aprofitat per retreure al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, que incomplís la promesa de regular les pujades.

Maragall i Colau, màxims rivals en la pugna per l'alcaldia, s'han enganxat en aquest punt. Colau ha retret a Maragall que aprovin, "cinc dies abans de les eleccions", una mesura que els comuns fa anys que plantegen. "Per què no ho han fet abans? Per què han permès desnonaments si ja ho havíem proposat?", ha etzibat després de recordar que durant dècades els governs del PSC no van fer habitatge públic de lloguer, i la Generalitat, tampoc. Al seu torn, Maragall ha acusat l'alcaldessa d'"exhibir sucursalisme". "Sembla que prefereixi que Pedro Sánchez no ho faci abans que sigui el Govern qui ho faci", ha contestat el republicà.

El debat també ha servit per escoltar propostes concretes dels partits. Junts per Catalunya proposa un pla de xoc per comprar massivament habitatges de segona mà i qualificar solars com a protegits perquè els promotors puguin plantejar lloguers fora de mercat (un 25% més barats). El PSC parla de crear un aval municipal "antidesnonament", una mesura preventiva per a les famílies que no poden pagar els lloguers o les quotes.

I també han sorgit debats complexos, com la gestió de la borsa de pisos de la taula d'emergència, on hi ha 450 famílies esperant. Què cal fer amb els pisos que compra l'administració i que estan ocupats per famílies que no poden pagar? "Quan comprem moltes vegades hi ha persones a l'habitatge. Si deixem que s'hi quedin, deixem algú en espera en la taula. Si traiem la família que ocupa i els posem a la cua també l'allarguem... és extremadament complex", ha reconegut qui ja va treballar a l'equip tècnic de l'exalcalde Xavier Trias. Civit ha estat també l'únic que ha fet autocrítica després de les reiterades al·lusions de Colau a la falta d'inversió de la Generalitat en habitatge a Barcelona: "La Generalitat no pot anar amb la cara ben alta, però l'Ajuntament no ha complert el que va prometre fa quatre anys".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >