Selecciona Edició
Connecta’t
CRÍTICA i

Un ‘Calderón’ arrevistat triomfa al TNC

Xavier Albertí versiona el clàssic ‘El gran mercado del mundo’ en una versió de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic i el Teatre Nacional de Catalunya

Una escena d''El gran mercado del mundo' al Teatre Nacional. Ampliar foto
Una escena d''El gran mercado del mundo' al Teatre Nacional.

Delirant festa de gran teatre espanyol al Teatre Nacional de Catalunya (TNC ). Xavier Albertí va a totes en un muntatge de l'acte sacramental de Calderón de la Barca El gran mercado del mundo, que obre a l'estil Carlos Santos, amb Lara Grube pronunciant el pregó de la Fama penjada ben amunt, acompanyada al piano per Antoni Comas mentre un sorollós ventilador mou tot el que se li posa al davant. I el tanca amb un últim sopar de traç surrealista i cabareter, amb un Crist amb un físic fibrat portant una creu de neó i la companyia cantant Il mondo, de Jimmy Fontana.

De la sarsuela i la revista al cabaret, l'astracanada i les varietés, tot té cabuda en aquest Calderón arrevistat i celebrat pel públic amb riures, bravos i aplaudiments. Hi ha números musicals, molt de picant i esperit provocador; ben interpretat per Rubén de Eguía: la caracterització del personatge de la Fe com a Crist amb nafres farà forat. I l'escena final, que sembla que remeti al sopar dels captaires de Viridiana muntada a El Molino, té molt de suc.

L'espectacle —una hora i vint minuts que passen volant— s'assembla a una falla que crema en poc temps un llarg treball d'una companyia mixta de 14 actors del TNC i la Companyia Nacional de Teatre Clàssic (CNTC) en una fraternal i saludable coproducció.

El gran mercado del mundo

El gran mercado del mundo, de Calderón de la Barca. Versió i direcció de Xavier Albertí. Producció: Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i Companyia Nacional de Teatre Clàssic (CNTC). Sala Gran del TNC. Barcelona. Fins al 22 de juny.

Van sonar amb humor corrosiu els versos de Calderón, no sempre amb naturalitat en la dicció i una adequada projecció vocal, però amb energia en un relat una mica caòtic que mostra la riquesa ideològica d'un acte sacramental que és pur teatre popular, de poderosa transcendència en la seva crítica a l'ordre polític, religiós i moral. En les paraules del gran autor del Segle d'Or s'hi entreveu la condició humana amb els seus diferents rostres: la trama explica la sort que corren dos fills bessons, ben encarnats per Alejandro Bordanove (Bon Geni) i David Soto (Mal Geni), que lluiten per la primogenitura i la mà de la Gràcia —magnífica Aina Sánchez—, en un mercat de les temptacions amb la bondat i la maldat en disputa.

La joia de l'escenografia és un carrussel de fira que simbolitza una roda de la fortuna, amb el contratenor Jordi Domènech (l'Heretgia) xiulant una espiritual ària de la Passió segons Sant Mateu, de Bach, en una escena que entusiasmaria Fellini.

El director del TNC juga amb el desvergonyiment de les revistes populars del Paral·lel barceloní i el cabaret més canalla. Silvia Marsó vesteix la Culpa amb aires de vampiressa de cinema negre, Roberto G. Alonso és pura Lascívia amb pulsions de drag queen en zel i Jorge Merino (el Món i Pare de Famílies) fa un cuplé sobre les dietes amb traços d'Olga Ramos.

Mont Plans (la Malícia) i Oriol Genís (la Gula) porten al seu terreny El tango de la cocaïna, de Joan Viladomat, i una rumba a l'estil Peret; Antoni Comas (Innocència), que diu el vers amb un gran encert, presumeix d'aguts a La Pira verdiana, i Cristina Arias (Supèrbia), Elvira Cuadrupani (Penitència i Humilitat) completen un repartiment coral ben ajustat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ