Selecciona Edició
Connecta’t

Contra la inseguretat a Barcelona, un policia a cada cantonada?

La majoria de forces polítiques aposta per multiplicar la presència policial per posar fi a la delinqüència

Una patrulla de Mossos i una altra de la Guàrdia Urbana al Raval.
Una patrulla de Mossos i una altra de la Guàrdia Urbana al Raval.

400, 1.000, 1.500… Els candidats a l’alcaldia de Barcelona saben que la inseguretat és un problema que passa factura a les urnes. I tots proposen un remei troncal: més policies. Agents que saturin l’espai públic patrullant, detenint i prevenint. El PP i Manuel Valls són els que disparen més amunt: 1.500 guàrdies urbans més durant el seu mandat; Jaume Colloboni (PSC) en sumarà 1.000; Ada Colau (BComú) i Elsa Artadi (JxCat) ho limiten a 400, i ERC no dona cap xifra concreta, tot i que també planteja un increment de policies locals. Tots, a més, coincideixen a demanar més mossos a la Generalitat.

Que calen més agents sembla indiscutible. Barcelona té una ràtio de 3,3 policies per cada 1.000 habitants (2.400 mossos i 3.000 guàrdies urbans). Una xifra que se situa prop de la mitjana europea (3,6), però per sota de la catalana (4,4) i l’espanyola (5,1). Si es té en compte la pressió turística sobre la capital —30 milions de persones, entre les que hi fan nit i les que hi passen el dia— la ràtio cau. “Però la policia no és mai una solució global”, es queixen fonts policials, que admeten que Barcelona necessita més agents però critiquen que es plantegi com la resposta màgica a la inseguretat.

Els turistes són les principals víctimes del delicte estrella a la ciutat: el robatori, en les seves múltiples formes. La policia elabora llistes dels lladres més actius, però un canvi jurisprudencial del juny del 2017 —quan les estadístiques criminals comencen a desbocar-se— impedeix que s’apliqui la reincidència en delictes lleus, com el furt, i que se’ls castigui amb penes de presó. “Si una persona que furta de manera reiterada no entra a la presó, tant és que el detinguis moltes vegades”, critiquen sobre la reincidència que colpeja una ciutat on el 60% dels delictes són furts. Si els lladres no entren a la presó, amb més policies augmentaran les detencions sense que necessàriament disminueixin els delictes.

Les dades de criminalitat del primer quadrimestre del 2019 confirmen aquesta tesi. Els Mossos han llançat plans per contenir la delinqüència. Les detencions han augmentat un 18%, però els delictes continuen augmentant, a un ritme del 12% fins a l’abril. El més preocupant són els robatoris amb violència, que arriben a un 30%. “Abans dissuadia els lladres el fet de saber que amb quatre furts podien entrar a la presó i marxaven a altres països”, insisteixen fonts policials. Només Colau s’ha fet ressò del problema legal durant la campanya i demana una fiscalia especialitzada en furts i robatoris.

Aquestes fonts tampoc creuen que més policies siguin útils si no tenen directrius clares, estables i “ajustades al dret”. “No pot ser que en el top manta tinguem ordres diferents en funció del moment”, lamenten sobre el viratge dels polítics en funció de les pressions que reben. O que es requereixin o no desallotjaments segons l’habitant de la finca ocupada.

Per aprofitar els recursos és fonamental que els policies es coordinin: no serveix de res tenir 5.400 agents a la ciutat si no treballen junts, donant-se suport i repartint-se els problemes. Sobre el paper, els partits sembla que ho tenen clar. El PSC proposa una “estratègia integral” en la lluita contra el narcotràfic, amb tots els policies i la judicatura implicats; ERC, una unitat d’investigació transversal per lluitar contra els narcopisos i la idea de “mancomunar serveis en l’àmbit metropolità”; Valls dona suport a la creació d’una “policia metropolitana única”.

A la pràctica, el dia a dia enreda els polítics en la batalla competencial. Colau va acusar fa dues setmanes el Departament d’Interior de tenir abandonada Barcelona. L’alcaldessa va retreure diverses actuacions en les quals, suposadament, els Mossos no es van coordinar amb els urbans. Tots dos cossos s’han passat com una pilota la responsabilitat sobre el top manta, que ha esdevingut un dilema per a Colau (perseguir o ajudar?) i en una queixa permanent dels comerciants.

Afrontar el ‘top manta’

Tots els alcaldables proposen la manera com cal afrontar el fenomen, present a totes les grans ciutats europees. Des de la legalització que proposa la CUP fins a la promesa pirotècnica de Valls d'eliminar el top manta en 90 dies. “Com?”, pregunten fonts policials, conscients que més pressió policial només garanteix que es desplaci a altres llocs. Valls proposa retornar als seus països els que estiguin en situació irregular, lluitar contra les màfies i evitar l’efecte crida.

Els candidats tampoc desaprofiten les polèmiques de Colau per impulsar la seva pròpia campanya. Proposen, per exemple, reforçar els antidisturbis de la Guàrdia Urbana (USP), que l’alcaldessa va dissoldre. I hi afegeixen segells propis: Artadi crearà una regidoria de Seguretat, ara inexistent, i formarà equips per combatre la delinqüència urbana; ERC vol convertir la USP en unitats d'“intervenció ràpida” o crear un codi ètic; el PP anuncia una “brigada de paracaigudistes” per a situacions d’emergència. La CUP, a diferència de la resta, demana eliminar la USP, suprimir l’ordenança de civisme i exercir més control i càstig als agents que cometin actes de “violència institucional”.

Les principals propostes

Bcomú

1.000 agents més i fiscal per a furts i reincidència.

ERC

Més guàrdies, codi ètic i mancomunar serveis.

JxCat

400 guàrdies més, regidoria de Seguretat.

PSC

1.000 guàrdies més, estratègia contra el narcotràfic.

Valls

1.500 guàrdies més, policia única metropolitana.

PP

1.500 guàrdies més, brigada per a situacions complexes.

CUP

Eliminar l'ordenança de civisme i els antidisturbis.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ