Selecciona Edició
Connecta’t

Nuet, l’acusat singular del procés

La causa per desobediència contra el diputat d'ERC tornarà al Suprem cinc mesos després de ser enviada a Catalunya

Joan Josep Nuet
Joan Josep Nuet, en una imatge del 2016.

Joan Josep Nuet sempre ha estat una peça peculiar en la causa del procés: l'únic polític processat que no pertanyia a un grup independentista i l'únic a qui el jutge Pablo Llarena mai va imposar mesures cautelars. Aquesta singularitat va camí de fer-se més evident amb un judici en solitari al Tribunal Suprem.

L'elecció de Nuet com a diputat del Congrés per ERC el converteix en aforat i implica, segons les fonts consultades, retornar la seva causa a l'alt tribunal, que el va processar per desobediència amb quatre altres exmembres de la Mesa del Parlament per haver admès a tràmit resolucions a favor de la independència malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional. Tot apuntava que Nuet i la resta de membres de la Mesa serien jutjats amb els líders independentistes acusats de rebel·lió, però el Suprem va decidir a les portes del judici enviar aquesta part de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El tribunal català no ha obert encara judici oral contra els sis acusats de desobediència, per la qual cosa tant el Suprem com la Fiscalia i la defensa de Nuet entenen que el diputat ha de ser jutjat a Madrid. Tanmateix, totes dues parts coincideixen a dir que la situació és molt enutjosa.

Fonts del ministeri públic qualifiquen el cas de “galimaties processal”. “Ens està generant uns problemes increïbles”, afirmen. La Fiscalia del Suprem està estudiant opcions, però, en principi, considera que no hi ha més remei que portar de tornada el cas a l'alt tribunal: “El fur és irrenunciable. Si ets diputat, tens fur. Si ja s'hagués obert judici oral potser es podria sostenir que no calia que vingués. Però al TSJC encara no s'han presentat els escrits de qualificació”.

Les tres parts coincideixen que el més lògic és que, una vegada Nuet prengui possessió de l'acta, dimarts que ve, el TSJC remeti la causa a Madrid. Una opció seria que el diputat d'ERC arrossegués amb ell els altre cinc processats del TSJC, però fonts de l'alt tribunal afirmen que la causa per desobediència és fraccionable i, tot i que la Sala no ha estudiat encara el cas, veuen més probable que el Suprem només jutgi Nuet. Es produiria així una situació semblant a la que es va viure en el cas de la consulta independentista del 9-N: l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van ser jutjats a Catalunya i l'exconseller de Presidència Francesc Homs, que va passar del Parlament al Congrés dels Diputats, es va sotmetre a un judici en solitari al Suprem.

La situació de Nuet és paradoxal perquè va ser ell qui va demanar, com van fer altres acusats del procés, que el jutgessin a Catalunya. El Suprem es va oposar durant més d'un any a fraccionar la causa, però va acabar accedint a la petició de les defenses.

Ho va fer gairebé al descompte, tot just un mes abans de començar la vista oral, per evitar que els sis acusats als quals només s'atribuïa el delicte de menys envergadura haguessin de desplaçar-se a Madrid durant diversos mesos per assistir a sessions que ja es preveien “perllongades”.

El viatge de tornada de Nuet cinc mesos després seria un gir més en el serial que ha protagonitzat en les últimes setmanes. L'ara diputat electe era fins fa poc membre del grup de Catalunya en Comú-Podem al Parlament, però va fitxar per ERC per a les eleccions generals del 28 d'abril. Els comuns van reaccionar suspenent-lo de manera fulminant de militància i expulsant-lo del grup.

Amenaça d’inhabilitació

Nuet prendrà possessió de l'escó amb ERC aquest dimarts, tot i que el seu pas pel Congrés pot ser fugaç: una condemna per desobediència, un delicte que la Fiscalia creu “consumat”, li suposaria la inhabilitació. Però mentrestant pot haver aconseguit el protagonisme que implica un judici en solitari al Suprem, una situació que, admeten fonts del seu entorn, li serviria per “reivindicar-se” davant d'ERC.

El diputat podrà així recuperar-se definitivament de la situació que va viure el febrer del 2017, quan la Fiscalia es va querellar per primera vegada contra els membres de la Mesa que van donar suport a una proposta a favor del referèndum independentista, però va deixar fora Nuet, llavors membre de Catalunya Sí que es Pot, per la seva “trajectòria política”. Nuet va mostrar el seu disgust amb aquesta situació, que va qualificar de “discriminació ideològica”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ