Selecciona Edició
Connecta’t

La nova Cambra de Comerç de Barcelona confirma que es posa al servei de la independència

La candidatura Eines de País, amb majoria absoluta, decidirà el president entre quatre empresaris independentistes el 22 de maig

Elisenda Paluzie amb representants de la candidatura Eines de País, aquest divendres.
Elisenda Paluzie amb representants de la candidatura Eines de País, aquest divendres.

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, entitat que, juntament amb el Cercle Català de Negocis, ha donat suport a la candidatura Eines de País que el 8 de maig va obtenir la majoria absoluta en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, ha dit aquest divendres que vol que la Cambra "estigui al servei de la majoria democràtica del país". També ha incidit que ha de quedar enrere definitivament la "campanya de la por" que considera que s'ha fomentat i que "s'ha demostrat que era un objectiu absolutament polític". La nova Cambra encarregarà estudis sobre les conseqüències econòmiques de la independència i sobre els trasllats de seus socials d'empreses fora de Catalunya i, encara que de moment no sigui prioritari, proposarà declarar el Rei persona non grata. Jesús Serra, de la constructora Ràpid i Segur Assistència de la Llar, ha avançat que no es decidirà el president ni el Consell Executiu de la Cambra de Comerç fins al 22 de maig, en una reunió que es farà a la seu de l'ANC.

La llista independentista ha acordat que el Consell Executiu de la Cambra estigui format íntegrament per membres d'Eines de País, però no tanca la porta a col·laborar amb altres empresaris triats d'altres candidatures que tinguin clars els objectius empresarials que es plantegen: "Dins del plenari hi ha empresaris que tenen la voluntat de treballar pel país i sabem que són més els que han votat en clau de país. Volem treballar de manera inclusiva. Som generosos", ha dit la vocal Maria Català, de Bacus Esdeveniments Socials. Català ha plantejat tres objectius: "Fer de la Cambra un actor important en les estratègies del país; representar tots els empresaris; fer de Catalunya el país amb més benestar i riquesa d'Europa", i ha dit que aquests objectius "no són possibles sense la independència".

"No som una candidatura presidencialista. No pot ser que la Cambra la porti una sola persona. És necessari un equip. Ens hem donat un temps per veure qui té la disponibilitat i la capacitat, i veure qui hi pot aportar més", ha explicat Jesús Serra. L'empresari ha assegurat que no hi ha presses: "Els estatuts ens permeten convocar el primer ple a principis de juliol", ha dit. De moment s'han ofert 17 persones a entrar al Consell Executiu, quatre de les quals són presidenciables. Pel que fa a la paritat, Serra ha recordat que l'han defensat "des del principi" i que la idea és que si els dos primers anys de mandat hi ha un president, els dos següents sigui una dona qui presideixi la Cambra. "Escoltarem tothom i l'empresari català seguirà fent negocis a tot arreu: aquí, a Espanya i en el camp internacional", ha dit la vocal Roser Xalabrader.

Pel que fa al finançament i a les butaques comprades que hi ha a la Cambra, Serra ha dit que no els agrada però que actualment 14 dels 60 membres del plenari s'escullen entre els qui fan més aportació econòmica. La consellera d'Empresa, Àngels Chacón, va dir el 14 de maig que la Generalitat planteja reduir al mínim els seients de pagament. "La nostra intenció és que els empresaris trobin un bon servei en la Cambra i decideixin aportar", ha dit Serra.

Possibles candidats a presidir la Cambra

efe

Entre els candidats a ocupar la presidència de la Cambra hi ha Pere Barrios, president i fundador de la metal·lúrgica Recam Làser, companyia fundada el 1988 a Caldes de Montbui (Vallès Occidental) que es dedica al tall per làser de productes metal·lúrgics. Un altre dels aspirants és Joan Canadell, cofundador del Cercle Català de Negocis i de Petrolis Independents, una petita cadena de gasolineres amb seu a Terrassa. També aspira a ser president Jesús Serra, de la constructora Ràpid i Segur Assistència de la Llar. D'entre les empresàries que podrien optar a la presidència de la Cambra destaca Mònica Roca, que és enginyera de telecomunicacions, investigadora i fundadora i directora general d'Isardsat, empresa de R+D.

Sobre les grans empreses que van optar per traslladar la seu social fora de Catalunya arran de la tensió política a partir de l'octubre del 2017, des de la candidatura subratllen que creuen que es van equivocar. "La Cambra és un lobby, una veu escoltada que ha d'elaborar estudis econòmics per decidir les seves prioritats", ha dit Paluzie. "Per què van marxar determinades empreses? per què es van traslladar molts dipòsits bancaris? Creiem que no es va sortir a explicar amb força l'impacte econòmic real [d'una possible independència]. Hi va haver molta foscor".

L'equip de gestió que surti de la candidatura es plantejarà conversar amb els actors econòmics catalans, com podrien ser Turisme o Fira de Barcelona per conèixer les seves intencions i per intentar arribar a acords per treballar junts.

L'independentisme va clavar un cop dur a la classe empresarial, que fins ara controlava les institucions econòmiques a Catalunya. La seva contundent victòria en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona (va obtenir 31 dels 40 epígrafs) amb una candidatura afavorida des de l'ANC certifica el seu desembarcament a través d'una entitat que, entre altres càrrecs, exerceix una vicepresidència de la Cambra d'Espanya. Empreses com Seat, FCC o Aigües de Barcelona van quedar fora del ple.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >