Els sensesostre no confien en les urnes

El passat 28 d'abril, Hilario va votar en un col·legi electoral del Raval. Té 56 anys i va néixer a Gran Canària. La mala sort persegueix a aquest home que porta —entre anades i vingudes— 26 anys malvivint al carrer. És una de les 3.600 persones sense llar que sobreviuen a la ciutat de Barcelona. No hi ha xifres de participació que aclareixin si aquest col·lectiu acudeix a les urnes, encara que les entitats que treballen amb ells saben que no ho fan.

El 2014, Hilario va dormir per primera vegada als carrers de Barcelona, ja ho havia fet en altres ciutats. Coneix a la perfecció els racons, on passar la nit, de Montjuïc —“potser el lloc més perillós de Barcelona”—, del parc de l'estació del Nord i del centre. El passat 28 d'abril va anar a votar. No té llar, però ningú li ha tret el dret a triar als seus representants: “Quan voto penso en mi i en el futur dels altres. Aquell vot, si no el fico a l'urna, segur que se'l queden uns altres”. La vida d'Hilario és complicada. Va treballar a l'obra, va ser marí i patró. Va tenir el seu propi veler i va recórrer mig món. S'ha quedat sense feina en moltes ocasions, ha tingut problemes amb la justícia i, fins i tot, va arribar a naufragar prop de les Açores. Sempre ha reclamat una segona oportunitat a una societat que l'ha rebut a patades. “Cada vegada que he estat al carrer i s'apropaven unes eleccions demanava informació. Al principi, quan estava empadronat a Gran Canària, votava per correu. Ara estic empadronat en el centre obert de la Fundació Arrels i voto al Raval”, recorda.

Arrels és una de les entitats que allotja, alimenta i atén els sensesostre a Barcelona. Beatriz Fernández és una de les advocades de l'entitat i sosté que el percentatge de sensesostre que vota en ínfim. “Per votar necessites estar empadronat. A Barcelona està permès l'empadronament sense domicili fix, però saber quin és el teu col·legi electoral si no tens casa és complicat. El Consistori assigna a les persones sense llar un centre de serveis socials com a adreça d'empadronament. A partir d'aquí, la targeta censal arriba a aquest centre i les persones sense llar poden anar a recollir-la, o no, i després buscar el seu col·legi electoral. Fora de la ciutat de Barcelona és més complicat ja que la majoria de municipis no permeten empadronar-se sense habitatge, així que directament se'ls nega, entre d'altres aspectes, el dret a votar”, denúncia Fernández.

Segons la lletrada totes les eleccions són importants, però en les municipals les persones sense llar podrien incidir directament en les polítiques que les afecten. “En teoria en els comicis locals poden votar les persones estrangeres comunitàries i les no comunitàries d'alguns països. Aquesta opció és encara més complicada pels sensesostre, ja que els estrangers han de presentar-se a l'oficina del cens electoral i manifestar la seva intenció de voler participar en els comicis. A més, no és automàtic. Els que vulguin participar aquest 26 de maig havien d'haver-ho sol·licitat abans de l'1 de febrer”, denuncia. Fernández critica que la negativa d'empadronar precaritza els sensesostre encara més en no proporcionar-los un lloc on notificar-los no el seu dret a vot o la targeta sanitària, o si tenen algun problema fiscal o judicial. La veritat és que les dificultats i el poc interès fa que els sensesostre que acudeixen a les urnes siguin una excepció.

Davide és de Bolonya, tot i que fa 15 anys que viu a Barcelona. Treballava com a cambrer, però des del 2011 dorm al carrer. “Em van robar la meva documentació. No podré votar a les municipals, encara que soc comunitari”, denuncia. Sempre ha exercit el seu dret al vot en el consolat italià quan hi ha hagut eleccions al seu país, però ara volia donar la seva veu per canviar la política de la ciutat on malviu.

El passat 28 d'abril Hilario va agafar la seva papereta i es va dirigir al seu col·legi electoral al Raval. “Un dels membres de la taula electoral era un company que he vist mil vegades dormint al carrer. L'elecció de la taula no distingeix entre els que tenen casa i els que no”, somriu. Hilario té clar quina serà la papereta el proper 26 de maig. Davide també sap a qui votaria. L'elecció política de tots dos és el menys important, saben que la majoria de persones que es troben en la seva mateixa situació no participaran ni en aquests comicis ni en cap altre. La societat seguirà donant-los l'esquena.