_
_
_
_
_

Estrangeritzar la Masia, l’aposta del Barça femení

Per competir a la Champions League, l'equip blaugrana ha incorporat jugadores més fortes físicament

Juan I. Irigoyen
Martens, Van der Gragt i Duggan, en la semifinal contra el Bayern.
Martens, Van der Gragt i Duggan, en la semifinal contra el Bayern.Soccrates Images (Getty Images)

El Barça va fer el salt a Europa en la campanya 2012-2013. La il·lusió va acabar quan es va topar amb la realitat: l'Arsenal li va clavar un global de 7-0. “Vam poder fer el nostre joc mitja hora, però llavors ens vam quedar sense cames de seguida”, recorda Melanie Serrano, supervivent, amb Alexia, de la garrotada de l'equip anglès. El Barça va entendre llavors que no en tenia prou amb tractar bé la pilota per competir a la Champions. Calia buscar múscul fora d'Espanya. No era tan fàcil. Si quan Xavi Llorens va assumir el control del primer equip les futbolistes tenien un sou d'entre 6.000 i 18.000 euros anuals, després del primer títol a la Lliga la cartera havia augmentat: de 18.000 a 40.000. Molt lluny del que pagaven les grans potències. “Un dia em va trucar una jugadora del Lió per venir al Barça, em va demanar el mateix que tot el meu pressupost”, recorda Llorens.

Más información
Més que una final de Champions
Mapi León: “En el futbol masculí no hi ha gais?”

El Barça va buscar una aposta intermèdia. Jugadores amb projecció, encara sense cartell internacional. Així van arribar la sèrbia Cankovic, la portuguesa Andreia i la mexicana Robles. En la campanya 2013-2014, el Barça va caure a quarts contra el Wolfsburg. L'any següent, va perdre a vuitens contra el Bristol. Les blaugrana sumaven experiència internacional, al mateix ritme que Espanya anava guanyant prestigi en les categories inferiors. “A juvenils hi ha generacions que no estan desenvolupades i la diferència física no es nota”, explica Aitana, campiona d'Europa sub-15 i sub-17, finalista del món amb la sub-20. “Però”, afegeix, “aquí tenim el nostre ADN. Cal tenir la pilota i saber-la portar d'una banda a l'altra”.

Encara que fidel al seu estil, al Barça buscaven alternatives. En la temporada 2015-2016, es van creuar amb el PSG als quarts de final. Alguna cosa havia canviat. El conjunt de París es va imposar per un global de 0-1. “Si haguéssiu tingut alguna de les nostres davanteres ens hauríeu guanyat”, li va deixar anar el cos tècnic del PSG al del Barça després de l'eliminatòria. Amb la professionalització de la secció, el pressupost blaugrana es va estirar un milió. Amb els diners es va fitxar una estrangera per línia: la danesa Roddik, la brasilera Alves i la ivoriana N’Guessan. “L'adaptació va ser fàcil. A Espanya se sent el futbol de la mateixa manera que al Brasil: la pilota la tenim nosaltres, que corrin les rivals”, afirma Alves.

No li va anar malament. El Barça va saltar fins a les semifinals, altre cop amb el PSG com a botxí. En aquella oportunitat, no obstant això, li va signar un global d'1-5. “Els dos partits es van resoldre a l'últim quart d'hora”, recorda Vicky Losada. El femení va tornar a trucar a la porta dels despatxos, calia augmentar el pressupost. Un total de 3,5 milions per fer el salt a Europa. Avui el 30% de la plantilla no s'ha criat a la Masia. “Les estrangeres ens donen equilibri. Quan un equip d'aquí juga amb un equip de fora, sembla que són més fortes, més grans… Volem que les jugadores d'aquí corrin més i siguin més fortes, perquè ja tenim qualitat tècnica i tàctica”, opina Lluís Cortés, preparador del Barça.

“Soc una jugadora física i per això soc aquí”, diu l'holandesa Van der Gragt. “Però”, afegeix, “vaig jugar a l'Ajax. Allà fèiem una cosa semblant”. L'anglesa Toni Duggan se suma a l'anàlisi: “Li donem a l'equip un toc diferent. El futbol espanyol és especial, tothom ho sap, però nosaltres hem d'aportar això que, de vegades, li pot faltar. Ser més directes, potser més fortes. I tot plegat fa que ara siguem un equip més complet”. El duet Martens-Duggan no falla en l'atac blaugrana. Falta saber si Cortés apostarà davant del Lió per la velocitat d'Oshoala. “Nosaltres estem més acostumades a jugar al peu, elles més a l'espai. Tenen un plus físic i de velocitat. L'holandesa Martens i la nigeriana Oshoala tenen molta potència a la banda i Duggan és de l'estil de Luis Suárez, penca tot el partit”, conclou Losada.

Més múscul, mateix Barça per posar aquest dissabte (18.00, GolTV) el Lió contra les cordes, un equip que és multicampió d'Europa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan I. Irigoyen
Redactor especializado en el FC Barcelona y fútbol sudamericano. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS. Ha cubierto Mundial de fútbol, Copa América y Champions Femenina. Es licenciado en ADE, MBA en la Universidad Católica Argentina y Máster de Periodismo BCN-NY en la Universitat de Barcelona, en la que es profesor de Periodismo Deportivo.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_