Selecciona Edició
Connecta’t

Ngugi wa Thiong’o: “Cada llengua és un tresor de bellesa”

El cèlebre escriptor kenyà presenta al CCCB el seu conte ‘La revolució vertical’, traduït a 83 llengües

L'escriptor kenyà Ngugi wa Thiong'o, dijous al CCCB.
L'escriptor kenyà Ngugi wa Thiong'o, dijous al CCCB.

Ha tornat Ngugi wa Thiong'o, el gran escriptor kenyà (Kamirithu, 1938), recurrent candidat al Nobel de Literatura, veu de l'Àfrica real, de la seva gent, les seves cultures, les seves llengües i les seves vides. El reivindicador de l'Àfrica castigada i silenciada pel colonialisme i el neocolonialisme, l'intel·lectual que no ha dubtat a denunciar els poderosos —pagant-ho amb la persecució, l'exili i la presó— i molts prestigiosos personatges de la cultura occidental (Isak Dinesen, Rider Haggard, Nicholas Monsarrat, Elspeth Huxley), que, considera, han denigrat l'africanitat i els africans. Ngugi ha tornat a Barcelona (ja ha visitat la ciutat diverses vegades) amb un llibre sota el braç, La revolució vertical, un conte, i per participar en un esplèndid acte al CCCB en què va conversar amb l'editora Laura Huerga, va llegir fragments de la seva obra i va actuar el cor The Beating Souls, que va interpretar una cançó inspirada en el llibre.

La revolució vertical, amb il·lustracions d'Agustín Comotto, es publica ara alhora en sis llengües de l'Estat espanyol: castellà, català i asturià (per Raig Verd), basc (Txalaparta), gallec (Editorial Galaxia) i aranès (Pagès Editors): una polifonia que ha fet les delícies de Ngugi. El llibre inclou la versió original en kikuyu (o gikuyu), la llengua que s'ha esforçat a reivindicar l'escriptor.

L'autor de grans assajos fonamentals en la reflexió contemporània com Descolonitzar la ment (Raig Verd, 2017) i Desplaçar el centre (Raig Verd, 2017), novel·les com Un grano de trigo (Debolsillo, 2017) i les meravelloses memòries que arrenquen amb Somnis en temps de guerra (Raig Verd, 2016), els seus records d'infantesa enmig de la cruel guerra d'independència mantinguda pel Mau Mau (Exèrcit Kenyà de la Terra i la Llibertat) i la Gran Bretanya, va parlar dijous abans de l'acte de les seves idees i es va reafirmar en el seu amor per les llengües. també va dir que el Tirant lo Blanc que algú li va regalar a Olot l'ha inspirat per escriure la seva nova obra èpica.

“Creure que hi ha una jerarquia de les llengües és com pensar que el teu Déu és més Déu que el dels altres i això és molt poc piadós i molt poc reverent”

“Fa uns anys vam signar en aquesta ciutat la Declaració de Barcelona de drets lingüístics, un esdeveniment que va tenir ressò mundial”, va recordar. “Es propugnava la igualtat de totes les llengües, grans i petites. Cada persona té el dret a parlar la seva pròpia llengua i cada llengua, encara que la parlin molt pocs, té dret a existir. Cada llengua és un tresor de bellesa, història, coneixement i possibilitats”, va recalcar Ngugi. “No hi ha llengües grans ni petites, les llengües són com els instruments musicals: el piano no és més important que la flauta. Cadascun té la seva sonoritat única i junts creen una orquestra. Si no conserves la teva llengua materna encara que coneguis totes les altres llengües del món vius en una esclavitud. Si les coneixes començant per la teva això és empoderament”.

Ngugi va advocar per una xarxa de llengües sense jerarquia ni “parasitisme”. “Creure que hi ha una jerarquia de les llengües és com pensar que el teu Déu és més Déu que el dels altres i això és molt poc piadós i molt poc reverent”. L'escriptor va recordar la seva idea que “el monolingüisme és el diòxid de carboni de la cultura, i el multilingüisme, l'oxigen”. Va dir que La revolució vertical la va escriure com a regal de Nadal per a la seva filla. “A la meva família intercanviem històries i contes”, va assenyalar i va expressar la seva satisfacció que ara aquest conte ja s'hagi traduït a 83 llengües i hagi donat motiu fins i tot a una exposició d'obres basades que el tenen com a inspiració, i també música.

Preguntat per si s'imaginava que tornaria “a una Catalunya amb presos polítics”, no va entrar-hi a fons. Va dir que vol un món sense presons, però que “no he acabat d'entendre la situació aquí. Estic confús”. 

“La visió d’Àfrica de Karen Blixen és racista”

Ngugi wa Thiong'o es va negar a transigir ni un pèl quan aquest diari li va preguntar si no estava disposat a reconsiderar la seva opinió sobre Isak Dinesen (nom de plume de Karen Blixen), l'autora de la tan bonica i emotiva Lejos de África. “No nego que estimés Àfrica i els africans, però els estimava com s'estima els animals de companyia. És una magnífica escriptora, no hi ha cap dubte, però la seva visió dels africans és racista. Pensava que els africans són inferiors. A Sombras de hierba fins i tot diu directament que els africans tenen el desenvolupament mental d'un nen europeu de deu anys. Concedeix que alguns, els somalis, són una mica millors que la resta: com adolescents europeus de 17 anys. Entendreu que per a mi sigui molt difícil pensar en Karen Blixen com en una santeta”. Del fet que alguns vegin la immigració africana a Europa avui com una invasió va dir que és paradoxal, atès que “els europeus han envaït i ocupat més terres que ningú al món. Si ho comparem, el nombre d'africans avui a Europa no és res”. Va assenyalar que “el racisme encega” i que s'oblida que “la modernitat europea s'ha basat en la mà d'obra africana”. Va denunciar que Europa consumeix el 90% dels recursos d'Àfrica “i les engrunes és el que s'anomena ajuda”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >