“Què són 111 obres per a Catalunya, que en té moltíssimes?”
Tres bisbes declaren en la causa civil per la possessió d'un centenar de béns aragonesos que es conserven al Museu de Lleida
Ni un ni dos. Tres bisbes han declarat aquest dijous al matí en l'arrencada del judici que enfronta el bisbat de Barbastre-Montsó i el Govern d'Aragó contra el bisbat de Lleida i el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida per la propietat de 111 béns de 43 parròquies; unes esglésies que reclamen el seu patrimoni des de fa 24 anys, després que el 1995 passessin de la diòcesi de Lleida a la diòcesi de Barbastre-Montsó, que s'acabava de crear. La trobada dels tres bisbes s'ha produït aquest matí durant l'obertura d'aquesta causa civil, conseqüència de la demanda interposada pel bisbat de Barbastre al seu col·lega de Lleida el febrer del 2018 i després de dècades d'enfrontaments als tribunals eclesiàstics, que no han servit per solucionar aquest litigi patrimonial.
Abans d'entrar a la sala on es fa la vista tot han estat gestos amistosos entre els tres prelats. Abraçades, copets a l'esquena i encaixades entre el demandant, Ángel Pérez, bisbe de Barbastre; Alfonso Millán, bisbe emèrit de Barbastre, i el demandat, el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, que han continuat quan Giménez ha donat pas a Pérez a l'estrada i ha sortit de la sala. Entremig ha quedat clar que cap es mourà ni un mil·límetre de la posició que els ha portat als jutjats per la possessió de les obres en litigi. Abans d'entrar a la sala, Pérez ha assegurat que estava "trist", però que havia fet tot el que havia de fer "per recuperar les peces”. També que “a les parròquies aragoneses els assisteix la justícia”.
Ha obert el foc Giménez, en el càrrec a Lleida des del 2015, que ha reconegut, a preguntes dels advocats del Govern d'Aragó i del bisbat de Barbastre, que ell i els seus antecessors al bisbat havien manifestat el seu desig de retornar les peces a les parròquies aragoneses, però que ell va canviar d'opinió després de conèixer el contingut de les més de 300 cartes que s'han conegut fa uns anys. En aquestes missives, es parla de compensació per part del bisbat als rectors, a canvi de les obres, duta a terme principalment per Josep Messeguer (bisbe de Lleida del 1889 al 1905) i, per tant, d'una possessió legal de les peces i no d'un simple dipòsit, com asseguren les autoritats de Barbastre i es manté en totes les sentències i decrets eclesiàstics dictats fins al moment.
Per la seva banda, Pérez, ha insistit en la bona sintonia amb el seu homòleg lleidatà: “Som germans”, ha dit, però també que no entenia el seu canvi d'actitud: “És el mateix Salvador que abans?”, s'ha arribat a preguntar. Sense perdre el sentit de l'humor, en un altre moment també ha dit: “Però què són 111 obres per a Catalunya, que en té moltíssimes?”.
Després d'ells, ha declarat també el bisbe emèrit Millán, aquesta vegada com a primer testimoni de la part aragonesa. Tots els bisbes lleidatans amb els quals va coincidir durant el seu mandat, ha explicat, asseguraven que tenien la voluntat de lliurar les obres, “però les administracions del patronat del museu no els deixaven fer-ho”.
Durant el matí també han declarat Pedro Escartín, secretari-canceller de Barbastre, l'únic que ha viscut tot el plet, des que la causa va néixer el 1995. Escartín i Millán, a preguntes dels advocats de la part lleidatana, han assegurat que no havien visitat mai el Museu de Lleida, on són les peces que reclamen.
El matí s'ha tancat amb les declaracions de Núria Gilart, conservadora restauradora del museu, que ha respost a les preguntes sobre el cost de manteniment i conservació de les obres durant tots aquests anys; unes peces que, ha dit, van ingressar amb greus problemes de conservació. Pedro Ruiz, auditor de comptes de la institució, i Alberto Velasco, conservador, han explicat com les peces en litigi van ser algunes de les que van cedir les esglésies per les recomanacions del papa Lleó XIII a finals del segle XIX per constituir els primers museus diocesans espanyols (el de Lleida és el segon d'Espanya, per darrere del de Vic) i com eren sempre peces en “desús del culte”.
Està previst que el judici duri dues jornades, però només queden per declarar aquesta tarda quatre perits, dos especialistes en art de la part aragonesa (Antonio Naval i Domingo Buesa) i dos per la part catalana: Carme Berlabé, autora d'una tesi doctoral on recull les cartes entre els sacerdots i el bisbat quan es van adquirir; i Marc Sureda, conservador del Museu de Vic. Després el judici quedarà vist per a sentència.
Sobre la firma
