_
_
_
_
_

La Sagrada Família haurà de pagar 4,5 milions per la llicència d’obres

Janet Sanz, tinent d'alcalde d'Urbanisme, ha revelat la xifra en un míting de Barcelona en Comú

Clara Blanchar
La Sagrada Família de Barcelona.
La Sagrada Família de Barcelona.

La Sagrada Família haurà de pagar 4,5 milions d'euros en concepte de llicència d'obres. El temple fa 133 anys que està en construcció i fins ara no havia pagat mai res a l'Ajuntament. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament, Janet Sanz, va revelar l'import i no va dubtar a fer-ho en ple acte electoral a l'avinguda de Gaudí i amb el temple de fons. “Haurà de pagar com tot Déu, i mai millor dit”, va afirmar.

Más información
La Sagrada Família creix sense control
La Sagrada Família sol·licita la llicència d’obres amb 133 anys de retard
La Sagrada Família dona per fet en una campanya que creixerà pel carrer Mallorca

“S'han acabat els privilegis de l'Església catòlica. La Sagrada Família pagarà llicència com qualsevol altra obra, pagarà 4,5 milions d'euros”, va revelar Sanz entre els aplaudiments d'un centenar de persones. La regidora i número quatre de la llista que encapçala l'alcaldessa Ada Colau va recordar que l'any passat el temple i el govern municipal van arribar a un acord pel qual la basílica aportarà a la ciutat 36 milions d'euros durant tres anys per millorar-ne l'entorn i pagar el sobrecost que suposa l'enorme pressió turística sobre l'espai públic i el transport.

Sanz va explicar que el cost total de la llicència, calculat sobre la base dels metres quadrats de l'obra, és de 12 milions d'euros, tot i que el temple rebrà bonificacions que la rebaixaran fins a 4,5. En aquest cas l'excepció que s'aplica és del 65%, perquè es tracta d'un equipament i, com que és una fundació, no té ànim de lucre, van detallar fonts municipals. Si es compara amb altres grans llicències, l'Ajuntament posa com a exemple Diagonal Mar (1,8 milions) o Sant Pau en l'última reforma (1,9).

El procés perquè la Sagrada Família pagui llicència ha estat llarg. I va passar, en primera instància, per la redacció d'un planejament urbanístic a mida: sense aquest pla, complex per la singularitat de l'edifici, el temple no podia sol·licitar la llicència d'obres. El pla urbanístic es va aprovar el febrer passat al ple de l'Ajuntament i l'Església va sol·licitar la llicència a finals de març.

Però el pla especial urbanístic també va ser polèmic i va rebre crítiques dels partits de l'oposició, el Col·legi d'Arquitectes i els veïns, perquè preveu que la Sagrada Família creixi sobre el carrer  Mallorca amb un voladís que seria el primer pas per construir una gran escalinata que obligaria a enderrocar edificis on viuen uns 3.000 veïns. Davant de la incògnita sobre si s'acabarà materialitzant, tant el temple com l'Ajuntament responen que aquesta decisió s'haurà de prendre en el futur “i amb consens”.

En els últims mesos, mentre el govern de Colau s'ha dedicat a repetir que no tolerarà cap privilegi a la Sagrada Família —la mateixa alcaldessa va afirmar que “pagarà el que li toqui”—, la junta constructora ha fet diverses campanyes d'imatge. La més notòria, el repartiment de milers de grans cartells als comerços i edificis de l'entorn, en els quals donava per fet el creixement de la façana de la Glòria al carrer Mallorca.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_