_
_
_
_
_

Manuel Valls: “Hi ha hagut frivolitat davant de l’independentisme”

El candidat, avalat per Ciutadans, considera que una victòria del separatisme “representaria un desastre per a la ciutat i per a la resta d’Espanya”

El candidat Manuel Valls, fent-se un 'selfie'. Vídeo: G. Battista

Manuel Valls (Barcelona, 1962) es presenta a l’alcaldia de Barcelona després d’una carrera política a França en què va arribar a ser ministre de l’Interior i primer ministre. Candidat d’una plataforma avalada per Ciutadans, les enquestes li pronostiquen un resultat discret.

Pregunta. L’efecte Valls ha passat?

Resposta. Vostès sempre repeteixen les mateixes coses. No hi ha hagut un efecte Valls, sempre ho he tingut difícil. Potser és un efecte en el sentit que no havia passat mai que algú que neix a Horta fos primer ministre a França. Jo he tornat a Barcelona per raons personals, perquè els cinc anys de govern a França van ser molt durs. Volia canviar de vida. Suposo que sí, que un ex-primer ministre francès, tot i que hagi nascut aquí, vulgui ser alcalde de Barcelona sí que pot ser un efecte. Noto ganes de canvi. No es repetirà el vot de les generals perquè la gent, i ho entenc, va votar amb por davant de Vox. Ara el tema és si continuem amb el desastre que és la política d’Ada Colau o si Barcelona cau a les mans del separatisme d’Ernest Maragall. Hem vist el que pot passar amb la victòria de l’independentisme radical a la Cambra de Comerç. Represento l’únic canvi possible. Cal impedir que el separatisme guanyi perquè representaria un desastre per a Barcelona i per a la resta d’Espanya. Són les eleccions més importants de Barcelona des del 1979.

P. Que l’independentisme arrasi a la Cambra de Comerç podria indicar que el canvi va per un camí diferent del que vostè defensa.

R. Són les conseqüències d’una falta d’estratègia, de vegades de frivolitat davant de l’estratègia professional de l’independentisme. Els constitucionalistes haurien de pensar en una estratègia comuna. La tenen? No. Quan Maragall diu que vol que Barcelona sigui la palanca de la república, m’ho prenc seriosament; ho diu de debò. És Barcelona, no és un poblet, és més important que Catalunya en termes de marca, d’influència al món. Si guanyen, seran un portaveu de l’agenda independentista.

“Augmentarem la  plantilla de la Guàrdia Urbana en 1.500 nous agents en quatre anys”

P. És crític amb part de la societat civil perquè considera que no van plantar cara a l’independentisme unilateral.

R. M’han dit que soc el candidat de les elits i jo ara no acusaré les elits. Però sí que hi ha hagut frivolitat, potser és fàcil dir-ho ara, però hi ha hagut complicitat i finançament de l’independentisme, i sobretot una estratègia de CiU que ha acabat amb el que són avui part dels seus hereus. Però que CiU pactés amb ERC i amb la CUP per mantenir el poder va ser un canvi potent. Sempre passa, penses que pots dominar aquest moviment, i se t’escapa de les mans. La història ens ho ensenya. Per això es va trencar CiU, anant a buscar ERC i la CUP per mantenir el poder, i després diuen “visca la independència”. Davant d’això no hi va haver estratègia i per això es va trencar el constitucionalisme. Per això va néixer Ciutadans. Tots els intel·lectuals que el van fundar, tots, em donen suport, i són diferents: d’Arcadi Espada a Francesc de Carreras o Félix de Azúa. Barcelona és una gran ciutat, però tothom es coneix. És molt difícil viure en un clima d’enfrontament. Encara que les coses avui estiguin més moderades, les famílies, totes, estan molt dividides. Entenc que la gent busqui aire, moderació.

P. S’ha sentit incòmode amb Ciutadans?

R. Amb Ciutadans coincideixo en moltes coses. Es trobarà en el grup dels liberals europeus amb els amics d’Emmanuel Macron. Estem d’acord que el gran debat avui és el progressisme, la democràcia, els valors d’Europa davant dels populismes de dretes i d’esquerres. Ciutadans, a més, et dona la possibilitat de ser als mitjans i a l’espai públic. Ciutadans? Per descomptat. I què?

“No hi pot haver 2.000 manters a Barcelona. Hi haurà solucions per a uns, per als qui estan en situació legal”

P. Eliminar el top manta en tres mesos. Com ho farà?

R. Actuant. Liderant la política de seguretat, donant confiança a la Guàrdia Urbana. N’augmentarem la plantilla amb 1.500 nous agents en quatre anys; se’ls han de donar noves tecnologies, i organitzar una gran cooperació amb els Mossos d’Esquadra, i amb les forces de seguretat de l’Estat, però també amb Estrangeria, amb la policia del Port, amb la Fiscalia. L’activitat del top manta ocupa il·legalment l’espai públic, fa molt de mal al comerç local i a l’economia local, sabem que estan controlats per màfies, sabem on van a buscar el material... L’efecte crida ha fet passar de 300 a 2.000 els manters a Barcelona. Són molt joves, estan explotats per màfies, però s’han donat 1,5 milions d’euros a la cooperativa dels manters en tres anys. Ha donat resultat?

P. I què faria vostè amb aquests 2.000 manters?

R. No hi pot haver 2.000 manters a Barcelona. Hi haurà solucions per a uns, per als qui estan en situació legal; després caldrà treballar amb els països d’origen, com el Senegal, perquè alguns hauran de tornar al seu país, una cosa que no és responsabilitat de l’alcalde sinó d’Estrangeria.

“Si hi ha bicapitalitat és possible que hi hagi Ministeris o el Senat a Barcelona”

P. Vostè ha defensat que es reconegui a la Constitució la cocapitalitat espanyola de Barcelona. Per què no ho inclou al programa electoral?

R. Ho dic i ho tornaré a dir. Però no ho incloem perquè no hem volgut tocar els temes constitucionals al programa. Abans de fer canvis, hem de convèncer els barcelonins, els catalans i la resta d'espanyols.

P. Li agradaria que el Senat fos a Barcelona?

R. En el tema de la bicapitalitat, crec molt en els símbols. Però si comencem per l’Estatut, el Senat, les institucions, no arribarem. Primer hi ha d’haver uns principis, el respecte de la Constitució, després cal avançar en el cofinançament, el que podem pactar amb el Govern de Madrid i la Generalitat per Rodalies, per Montjuïc, per la seguretat. Si hi ha bicapitalitat és possible que hi hagi Ministeris o el Senat a Barcelona, però cal fer-ho ordenadament. I també cal convèncer la resta dels espanyols. Si ve el Senat a Barcelona i el separatisme continua amb les seves condicions, el resultat pot ser molt negatiu a la resta d’Espanya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_