Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern anuncia, deu dies abans de les eleccions, un decret urgent per limitar els lloguers

La Generalitat defensa que el Codi Civil català li permet regular el preu i la durada dels arrendaments

Pancarta publicitària per llogar habitatges a Barcelona.
Pancarta publicitària per llogar habitatges a Barcelona.

Fa un parell de mesos, el Govern català va anunciar que es posava a treballar per regular els lloguers, tant el preu com la durada dels contractes, a través del Codi Civil català, que va assegurar que era la via jurídica per evitar conflictes de competències. La notícia va arribar de manera improvisada, només tres dies després que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, informés que allargaria els contractes de tres a cinc anys. No se'n va saber res més, del projecte de Llei del Govern, fins que aquest dijous, deu dies abans de les eleccions municipals, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat després de reunir-se amb agents del sector immobiliari que accelera la regulació i que es farà per decret llei. De manera que, si l'Executiu català l'aprova dimarts, entrarà en vigor immediatament.

La consellera (ERC) ha explicat que es facultarà al departament competent en matèria d'habitatge, el de Territori i Sostenibilitat, perquè pugui regular els preus o bé en capaciti els ajuntaments. El seu titular, Damià Calvet (Junts per Catalunya), s'ha mostrat sempre poc inclinat a aquesta regulació. De fet, el text no està tancat perquè els dos socis l'han de pactar. Capella ha avançat que permetrà allargar la durada dels contractes a un termini d'entre sis i deu anys; obligarà les societats a fer contractes més llargs que els particulars, i "limitarà els preus" i impedirà que els llogaters hagin d'avançar tres mesos en concepte de fiança.

Sobre la urgència per aprovar el decret, Capella ha justificat que el planteja després de la votació, la setmana passada, d'una moció presentada per ERC i aprovada al Parlament amb Junts per Catalunya i els comuns, que demanava "mesures urgents" per "limitar l'increment dels preus del lloguer en zones de forta demanda acreditada". La consellera ha apuntat que les actuals pujades "no s'ajusten a la realitat social ni als salaris de les persones".

La regulació dels lloguers des de Barcelona és una de les grans promeses electorals del candidat d'ERC a les municipals, Ernest Maragall. El republicà és el principal rival de l'alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau, la primera política que va parlar de la necessitat de regular els lloguers. De fet, va arrencar un compromís per fer-ho al president Sánchez l'octubre passat, quan va fer el Congrés de Ministres a Barcelona. Una promesa, per a la qual fins i tot tenia la recepta, que no es va materialitzar en el projecte de pressupostos que no va arribar a aprovar el Govern espanyol.

Aquest dijous, en assabentar-se de l'anunci, la portaveu dels comuns al Parlament, Susanna Segovia, ho ha considerat electoralista: "En polítiques d'habitatge la Generalitat es dedica a gesticular, aquesta vegada ho fa ERC i en campanya electoral", ha afirmat, i ha afegit: "Ara diuen que regularan els preus, després d'un any de dir que no i després d'impedir que el Parlament insti el Govern de l'Estat a fer-ho".

Els decrets llei són una fórmula singular. Els aprova el Govern, entren en vigor l'endemà i es voten al Parlament al cap de 30 dies. Una votació en la qual la Cambra pot validar-los, tombar-los o bé decidir que es tramitin com a projecte de llei. L'última vegada que la Cambra catalana va haver de votar un decret llei va ser amb el de mesures urgents en matèria d'habitatge, que va ser retirat abans de la votació per evitar que els comuns i la CUP el rebutgessin.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ