Selecciona Edició
Connecta’t

La tensió per l’acolliment de menors migrants esclata en plena campanya

Veïns de Rubí protesten per la presència d'un centre per a joves estrangers no acompanyats al seu barri

Veïns de Rubí es manifesten en contra del centre d'acolliment per a menors migrants no acompanyats al seu barri.
Veïns de Rubí es manifesten en contra del centre d'acolliment per a menors migrants no acompanyats al seu barri.

L'atenció als menors migrants no acompanyats ha entrat de ple en la campanya electoral. La complexa gestió d'aquest fenomen —han arribat més de 4.000 joves— s'ha convertit en un conflicte latent per a la Generalitat, i ha tornat a esclatar a Rubí. El Govern va anunciar al Consistori vallesà la creació d'un centre d'acolliment per a aquests menors al municipi, però es va topar amb el rebuig d'una part dels veïns i de l'alcaldessa socialista, Ana María Martínez. La disputa ha posat al focus del debat polític els joves migrants, fins ara relegats a un parell de línies als programes electorals.

El pla del Departament d'Afers Socials de crear en un antic hotel en desús de Rubí un centre d'emergència per a joves migrants no acompanyats ha indignat desenes de veïns, que rebutgen la ubicació d'aquest equipament al barri. El Govern tenia previst obrir el centre a finals de juny i traslladar-hi uns 70 joves migrants que ara viuen en un hotel de Sant Just Desvern. “Volem traslladar els nois perquè, tot i que l'hotel de Sant Just fa mesos que està en marxa i no ha donat problemes, sabíem que era un centre provisional perquè no reuneix les condicions per atendre'ls bé”, justifica una portaveu d'Afers Socials.

El Govern assenyala que el 2 de maig va posar en coneixement de l'Ajuntament de Rubí la intenció de situar en un vell hotel del municipi, propietat dels mateixos amos que el de Sant Just, el centre d'emergència. “Es va convidar els grups municipals a anar a veure el centre de Sant Just però no tots ho van acceptar”, afegeix la portaveu d'Afers Socials.

Però el punt màxim del conflicte va arribar dimarts quan, en una visita al municipi per explicar el pla als líders veïnals, la responsable de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes, es va topar amb una protesta d'unes 200 persones en contra del centre d'acolliment. Cabanes va haver de sortir acompanyada pels Mossos d‘Esquadra.

L'alcaldessa, que s'ha posat de part dels veïns, va criticar que el Govern no consultés el Consistori i el poc temps de preavís. “No és la manera de fer les coses. Si l'objectiu és la integració, aquest no és el tipus de centre adequat per fer-ho. S'ha generat una situació a la ciutat que no existia. No es tracta de racisme o xenofòbia. Els veïns han protestat com han pogut davant del que desconeixen. Estan molestos i enfadats per decisions que es prenen als despatxos”, va defensar ahir Martínez. L'alcaldessa ha paralitzat les obres i demana frenar el projecte i restablir el diàleg. La plataforma Rubí Acull, per la seva banda, s'ha posicionat a favor del centre d'acolliment i ha rebutjat la posició de l'Ajuntament.

El nou front obert a causa de la gestió dels menors no acompanyats ha tornat a posar el focus en aquests joves en plena campanya electoral. Fins ara, als programes dels partits, tot just se li concedien unes poques línies d'atenció, però el conflicte de Rubí ha agitat el debat. Malgrat tot, l'atenció a aquests joves depèn del Govern i els municipis tenen poc marge de maniobra.

Josep Bou, alcaldable del PP a Barcelona, va confirmar ahir que la millor opció per afrontar el problema dels menors migrants és repatriar-los a casa seva. “No hi ha solucions màgiques. I cal usar el sentit comú”, va afirmar en un esmorzar-col·loqui a El Periódico. “L'escola pot instruir però tots som fruit de l'educació dels nostres pares i els enviaria a casa. Són ells els que els han d'educar”, va afirmar. Tanmateix, el popular va assenyalar que optaria per elaborar un cens de quants joves hi ha si no hi ha possibilitat de trobar les seves famílies. Les competències les té en aquest terreny la Generalitat, però la seva proposta és implicar a l'Ajuntament perquè elabori un pla social i intenti recuperar aquests joves.

La complexa gestió del desarrelament

4.075 joves migrants no acompanyats han arribat a Catalunya des de l'any passat. Des de gener s'han registrat 700 nous menors.

Atacs racistes. El març passat, un grup d'encaputxats va assaltar un centre de menors migrants a Castelldefels i van llançar pedres contra els menors i els educadors. Hores després van intentar apedregar el centre de nou. A Canet de Mar, també es van organitzar protestes contra la presència d'aquests joves al municipi.

Delinqüència. Una anàlisi dels Mossos d'Esquadra a 5.622 menors migrants no acompanyats va revelar que el 18% han delinquit i són molt reincidents. El 82%, no obstant això, no comet cap delicte.

Més acompanyament

D'altra banda, els comuns aposten, en el seu programa electoral, per reforçar la figura dels educadors i millorar la coordinació entre els equips a peu de carrer i els cossos policials. ERC defensa, tot i que sense esmentar directament els menors migrants, l'acompanyament laboral i jurídic per regularitzar la situació administrativa de les persones en condicions irregulars.

Junts per Catalunya no recull ni un sol esment als menors migrants en el seu programa electoral i tampoc ahir es va voler posicionar sobre l'atenció a aquests joves. La candidatura de Manuel Valls (integrada, entre d'altres, per Ciutadans) aposta per millorar “la coordinació” entre les administracions i “reforçar els centres de primer acolliment”. També defensa programes per evitar “conductes de risc” i un seguiment després de fer els 18 anys.

El PSC, partit al qual pertany l'alcaldessa de Rubí, ha exigit al Govern que “deixi de prendre decisions unilaterals” i que “dialogui amb els ajuntaments”. Els socialistes defensen la integració social dels joves però denuncien que la gestió del Govern estigmatitza aquests joves.

Només la CUP recull en el seu programa la proposta d'ampliar les places i els recursos assistencials per a aquests joves.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ