Girona, les municipals després de Puigdemont
L'actual mandat ha estat marcat pel procés, les relacions tenses amb el Govern i el ‘boom’ turístic
La ciutat de Girona tanca un mandat que havia començat el 2015 Carles Puigdemont al capdavant de l'alcaldia. La fugida del president i el procés independentista han marcat l'agenda política de l'Ajuntament. Marta Madrenas, al capdavant de JxCat intentarà conservar l'alcaldia. ERC —que va aconseguir tornar al Consistori el 2015 després d'una legislatura sense representació— espera arrossegar la inèrcia de les eleccions generals, igual que el PSC. D'altra banda, la CUP —que es presenta amb la candidatura transversal Guanyem Girona— pretén ampliar el nombre de regidors i tot plegat en uns comicis en què Girona passarà, per primera vegada, de tenir 25 a 27 regidors després de superar els 100.000 habitants.
El 10 de gener del 2016 Puigdemont va ser nomenat president de la Generalitat. El convergent pretenia que un home de la seva confiança, Albert Ballesta, fos el seu successor a Girona, però després d'enfrontar-se a problemes per arribar a pactes va dimitir i, al final, va ser Marta Madrenas la successora de Puigdemont a l'alcaldia gironina. L'alcaldessa es presenta ara per primera vegada com a cap de llista de Junts per Catalunya.
Dels sis grups que avui tenen representació municipal (CiU, 10; ERC, la CUP i el PSC, 4; Cs, 2; i el PP, 1) quatre han apostat per cares noves a les presentades el 2015. Només el PSC i el PP repeteixen. Quim Ayats, d'ERC, substitueix Maria Mercè Roca, i a Cs Daniel Pamplona relleva Miriam Pujola. Els socialistes seguiran amb Silvia Paneque al capdavant. La CUP ha optat per integrar-se a Guanyem Girona, i Lluc Salellas encapçalarà la llista. Al PP, la més veterana, Concepció Veray, regidora des del 2003, intentarà mantenir la seva representació.
Algun dels principals reptes que haurà d'afrontar el nou govern local seran la gestió dels pisos turístics i els elevats preus dels lloguers. El reclam del Barri Vell ha provocat la concentració dels més de 750 habitatges amb llicència d'ús turístic. Madrenas sosté que el sector s'autoregula, no creu que hi hagi cap problema però si es detectés, adoptarien les mesures necessàries. Guanyem Girona apunta a una clara gentrificació i, igual que ERC, aposta per una moratòria de llicències. El PSC proposa regular i limitar amb una nova taxa, Cs defensa revocar les llicències dels que tinguin més queixes i el PP se centra en les normes de convivència i en sancions als propietaris que les incompleixin. Des de la Plataforma Més Barri Menys Pisos Turístics i des de l'associació de veïns del Barri Vell, reclamen una moratòria de llicències de pisos per a ús turístic i la redacció d'un estudi que defineixi la situació del barri i com s'hi ha d'actuar. El seu pla especial és del 1983. “En els últims mesos hem observat la proliferació de nous habitatges d'ús turístic i detectat la compra d'edificis sencers per dedicar a aquest tipus de negoci”, es va lamentar Ruth Tramullas, portaveu de la Plataforma.
La proliferació d'aquests pisos —calculen que el 70% dels gairebé 800 comptabilitzats a la ciutat es troben en aquest barri— “provoca que no s'estiguin renovant contractes de lloguer destinats a habitatge i un augment dels preus que ha arribat a ser de fins a 400 euros”, destaca Tramullas. Insisteix, a més, que “l'aposta per un model de ciutat dedicat al turisme desdibuixa la identitat dels barris”.
Megan Descayre, la presidenta de l'Associació, a més critica una “gran falta de transparència”. “L'expulsió de veïns que estem detectant és molt greu, i ningú té en compte el cost psicològic que suposa haver de marxar de casa —encara que no sigui un pis de propietat —, i deixar el barri i la teva zona de confort”, assegura. Encara que l'equip de govern no vegi “la marxa silenciosa” dels veïns, insisteix, això no vol dir que no s'estigui produint. L'Ajuntament nega aquesta problemàtica i posa d'exemple l'augment de censats en aquest barri. Segons Descayre el padró ha crescut un 3,55% l'últim any, i ha arribat a 3.634 persones. D'aquestes, 1.341 són estrangers d'alt nivell adquisitiu, la majoria de grups ciclistes que s'hi estableixen per entrenar-se. “L'Ajuntament no es vol asseure a dialogar, a posar llum a les xifres i a actuar en conseqüència”, afirma Descayre.
