Selecciona Edició
Connecta’t

Picasso, un geni generós

El museu barceloní celebra 100 anys de la donació que el pintor va fer d’‘Arlequí’, la seva primera obra en un centre públic

L'Arlequí ha cobrat vida i s'ha passejat pel Museu Picasso de Barcelona, 100 anys després que el pintor donés l'obra.
L'Arlequí ha cobrat vida i s'ha passejat pel Museu Picasso de Barcelona, 100 anys després que el pintor donés l'obra.

Pablo Picasso va ser un creador genial capaç de trencar barreres amb la seva pintura i establir nous camins que van marcar altres artistes, contemporanis i de generacions posteriors. Però també va ser un home generós, almenys amb Barcelona, la seva ciutat d'adopció, com va demostrar en diverses ocasions. El 1968 va donar les 58 teles de la sèrie Las Meninas, l'única completa que va donar en vida. I el 1970, sis anys després d'haver obert les portes el museu de Barcelona, va lliurar tota l'extensa col·lecció d'obres que conservava la seva família: mare, germana i nebots, després que ell s'instal·lés a viure a París el 1904: un total de 921 obres, integrades per olis i dibuixos de la seva etapa infantil i juvenil, convertint aquest centre a Barcelona en una referència obligada per estudiar les primeres etapes de l'artista.

Però aquests actes d'altruisme sense precedents ja havien viscut un primer moment quan el 1919 va regalar a la ciutat un dels seus primers grans quadres, Arlequí, una obra pintada dos anys abans, durant la seva estada de cinc mesos a Barcelona. Per destacar el valor d'aquesta obra i el centenari d'aquesta donació, el Museu Picasso de Barcelona dedica una sèrie d'activitats que tenen com a protagonistes Picasso, l'arlequí i la comèdia de l'art, en què no hi falten mims, marionetes i ballarines que participen en una performance, com escapats d'un quadre. “És la primera obra que dona Picasso i el primer quadre seu que entra en una col·lecció pública d'àmbit mundial”, va explicar el director del museu Emmanuel Guigon.

Un arlequí davant de l'obra de Picasso.
Un arlequí davant de l'obra de Picasso.

La passió de Picasso pels personatges de la comèdia de l'art (després del seu viatge a Itàlia) el va portar a representar-los en diverses obres plenes de saltimbanquis, acròbates, pulcinelles, pierrots i, sobretot, arlequins. En el cas de l'arlequí que va pintar el 1917, el protagonista és el ballarí i coreògraf rus Léonide Massine, amic seu i amb el qual va coincidir a Barcelona durant l'estada dels Ballets russos de Diàguilev, en què van actuar al Liceu amb la coreografia Parade, per a la qual Picasso havia fet el teló, els decorats i el vestuari i on, a més, hi actuava també la parella del pintor, Olga Khokholva. Picasso i Massine havien viatjat junts, de turisme, a Nàpols, Pompeia i Herculà, tal com mostren diverses fotografies recollides en la publicació que s'ha editat.

El viatge de Picasso a Barcelona era el seu retrobament amb la ciutat, que havia deixat feia 13 anys, bulliciosa i plena d'artistes fugits de la Gran Guerra. Durant la seva estada se succeeixen els homenatges, però també va pintar. En total, 11 obres. El 2017 el museu va reunir 10 d'aquestes pintures i les va exposar a 1917. Picasso a Barcelona. Hi eren totes menys Arlequí, que s'havia deixat en préstec a una mostra a Roma. “És una de les obres que més prestem, perquè és una de les joies del museu”, va explicar la conservadora del museu, Malen Gual. En acabar la seva estada a la ciutat, la intenció de Picasso era endur-se-les, de retorn a París, però es van haver de quedar a Barcelona “perquè no podien creuar la frontera per ser objecte de luxe”, va confessar Picasso.

Picasso va pintar Massine en cinc ocasions vestit d'arlequí el 1917. Quatre dibuixos i l'obra objecte de commemoració, en la qual apareix sobre un escenari, al costat d'una barana coberta per un cortinatge vermell, un color que en el muntatge del museu s'estén per tota la paret ressaltant encara més el to pastel del vestit de rombes de l'arlequí.

Un dels principals homenatges que se li va dedicar a Picasso va ser a les Galeries Laietanas, i en el seu llibre de visites el pintor va escriure: “Visca Catalunya i els meus amics”. Allà, explica Gual, es va forjar la idea de la futura donació del quadre, com van publicar alguns diaris. Segons La Publicidad del 17 de juliol, Miquel Utrillo va proposar una col·lecta per comprar l'obra per al Museu d'Art Modern de Barcelona. Ell hi va posar 100 pessetes, Lluís Plandiura, 400, i Maeztu, 50. La col·lecta no va prosperar, però sí la necessitat de comprar una obra seva. Entre el novembre del 1918 i el gener del 1919, Picasso va consolidar la donació d'aquesta pintura, però per problemes burocràtics van retardar la formalització de la donació fins al 1921, moment en què Arlequí va entrar oficialment a formar part del Museu de Belles Arts de Barcelona, on va estar fins que el 1963 va obrir el museu del carrer Montcada i s'hi va instal·lar de manera destacada fins ara.

Un ‘alter ego’ de l’artista

'Arlequí amb mirall' i la seva radiografia, a l'esquerra.
'Arlequí amb mirall' i la seva radiografia, a l'esquerra.

La figura de l'arlequí és un alter ego de Picasso, com demostra el gran nombre de vegades que el representa. En una ocasió fins i tot es va retratar com un d'ells. És el cas d'Arlequí amb mirall, del 1923, que és al Thyssen de Madrid. El quadre havia de ser un autoretrat (com van demostrar els rajos X), però al final va vestir la figura de saltimbanqui i el rostre-màscara de pierrot, que camufla la identitat de l'artista. Fins i tot es va dibuixar originalment amb les cames obertes i les va acabar tancant.

Ballarines russes

Per festejar els 100 anys de la donació, dimarts es va fer una taula rodona en què es va abordar el tema de la relació de Picasso i el circ i que va tenir la participació de Ferruccio Soleri, arlequí del Teatre Piccolo de Milà entre el 1959 i el 2017. A més, l'arlequí es retrobarà amb la resta de personatges de la comèdia de l'art i les ballarines dels ballets russos que han vingut a veure'l uns dies. Junts recorreran les sales del museu fins dissabte que ve, coincidint amb la celebració del Dia dels Museus. Segur que sorprendran més d'un visitant que no sabrà si són en un museu o en un circ ambulant.

Després de l'estada del 1917, Picasso va tornar, de forma molt puntual, a Barcelona l'octubre del 1926, l'agost del 1933 i l'estiu del 1934. I ja no va tornar mai més. Però amb iniciatives com aquesta del seu museu, sembla que no n'hagi marxat mai.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >