Selecciona Edició
Connecta’t

La Barcelona que no pot votar

Els candidats mostren poc interès pels qui no donen dividends polítics immediats, aquells que tenen vetat participar en les eleccions

elecciones 26M
Colau (al darrere, al centre) i membres d'altres candidatures debaten amb manters a Barcelona.

Pedro Sánchez deia dimarts a la Corunya que el que està en joc és “si es desmantella o enforteix l'Estat del benestar”. Pablo Casado, per la seva banda, convidava des de Palma a “amalgamar coalicions i pactes que permetin millorar la vida de la gent”. Tots asseguren que busquen el màxim benefici per als ciutadans. No obstant això, no hi ha gaire interès pels col·lectius que no aporten dividends polítics immediats, aquells que formen part de l'Espanya que no pot votar. Les eleccions cada quatre anys conviden al tacticisme i a esgrimir èxits immediats davant de la clientela pròpia.

La Ibtissam no podrà votar el 26-M. Va néixer a Tànger fa una trentena llarga d'anys, és mare de tres fills i ahir, un dia assolellat de maig, esperava nerviosa la comitiva judicial que l'havia de desnonar del seu pis, un 4t 2a, d'un carrer estret del cor del Raval barceloní, el carrer Sant Madrona. Una vintena de persones es concentren des de les deu del matí per evitar-ho. Són de totes les edats i d'origen magrebí, llatinoamericà o espanyol. Tenen en comú la determinació d'evitar que la veïna passi a fer encara més abundant la nòmina dels 59.671 desnonaments que es van produir el 2018 a Espanya. El trist lideratge l'exerceix Catalunya, amb gairebé 14.000.

“Havia de triar entre donar de menjar als meus fills o pagar els 500 euros de lloguer”, diu entre llàgrimes la Ibtissam. Dos dels seus fills són a l'escola, el tercer es va quedar dilluns al llit amb febre a casa d'uns amics. Davant del temut desnonament, la mare va buscar aquesta solució. Ha treballat de cambrera i netejadora i el seu marit de transportista fins que es van quedar sense feina i sense més ingressos que 200 euros al mes. La Ibtissam s'ha presentat dues vegades a l'examen per aconseguir la nacionalitat espanyola. Ha suspès quan ha hagut d'afrontar preguntes com “En què consisteixen la truita de patates, el cocido madrileny i la paella valenciana?”; “què és Adif?”; “cita tres escriptors espanyols de la postguerra i tres novel·les que hagis llegit”; “nom del director general de la Policia”; “jaciments arqueològics d'Espanya”; “saps qui és el secretari general de Podem?”, o “qui és Bárcenas?”

El sarcasme deixa pas a la realitat. La comitiva judicial arriba a les 10.45. Les tècniques del Servei d'Intervenció en la Pèrdua de l'Habitatge (SIPHO) de l'Ajuntament de Barcelona estan esperant. No hi ha desnonament perquè no hi ha mossos i sí que hi ha manifestants. D'aquí a unes setmanes ho tornaran a intentar. Aquesta vegada potser amb efectius policials, un manyà i un especialista en zoonosi, per si hi ha animals a l'habitatge. “Es preocupen més pels animals que per les persones”, afirma indignada una integrant de Raval Rebel, una plataforma veïnal. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca no arriba a tot i sorgeixen assemblees arreu. L'Ajuntament ha tractat aquesta vegada infructuosament d'intervenir entre la propietat i el llogater i s'ha prestat a pagar el lloguer fins a trobar una alternativa habitacional per a la família. L'arrendador no va acceptar el pacte proposat pel SIPHO, l'únic servei d'aquest tipus a Espanya i que es va activar amb l'arribada dels comuns d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona.

La tensió li ha generat un maldecap terrible a la Ibtissam. No votarà però té més clar que els venedors del top manta de Barcelona per qui ho faria. Els manters s'han convertit en un cavall de batalla electoral. Se'ls acusa d'enfonsar el comerç local i ells es defensen al·legant el seu dret a sobreviure i critiquen l'alcaldessa. “Colau no s'ha reunit mai amb nosaltres i no sap ni tan sols on tenim la nostra botiga”, diu Lamine Bathily, un senegalès de 28 anys. “Fa 12 anys que soc a Barcelona, més que Manuel Valls”, assenyala en al·lusió al candidat avalat per Ciutadans que promet posar fi a les vendes en 90 dies.

Els alcaldables han estat convidats a un debat amb els manters a Ràdio Primavera Sound. Hi van tots excepte Joaquim Bou, candidat del PP, i Valls. És un terreny relliscós per a tots menys per als qui tenen el manual de grans solucions. El petit comerç es queixa de la venda ambulant. Els assistents plantegen solucions més civilitzades que no sigui enviar la guàrdia nacional a tallar de soca-rel el top manta, com suggereixen alguns absents. Els manters es queixen que en campanya els facin desaparèixer de la ciutat per calmar els comerciants. El convergent Xavier Trias va arribar a l'alcaldia el 2011 amb la promesa d'eliminar la venda ambulant i la prostitució de carrer, Colau ha trampejat la situació com ha pogut i Valls proposa abordar-ho sense miraments. El problema segueix aquí. Reyes Maroto, ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, va al·ludir ahir a aquest tema tan delicat: “Barcelona ha de brillar i no ho està fent com a conseqüència d'aquests elements”. Hi ha zones grises en la societat que, a més de no brillar, no donen vots.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >