El Govern declara l’emergència climàtica sense mesures concretes per abordar-la
La Generalitat no té un pressupost destinat als compromisos contra el canvi climàtic
Com ja han fet altres governs i parlaments de diferents països, el Govern de la Generalitat ha declarat aquest dimarts l'emergència climàtica i ambiental mitjançant un acord de govern, que no va acompanyat de mesures concretes. Es tracta d'una “declaració política”, segons ha reconegut la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, que va en la línia d'assumir els compromisos de la Llei del canvi climàtic, aprovada l'agost del 2017. Tot i així, s'ha mostrat partidària que aquests compromisos “tinguin una acció real en la lluita contra el canvi climàtic”. L'Executiu instarà el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya, i a abordar les mesures de mitigació i adaptació a aquest repte.
El document aprovat parla més de compromisos que no pas d'accions, perquè és difícil actuar sense una partida pressupostària. El Govern no només no ha aportat una xifra a les seves mesures, sinó que treballa amb els pressupostos prorrogats del 2017. Bàsicament, el document es remet a compromisos que ja estan inclosos a la Llei de canvi climàtic, que es va aprovar l'agost del 2017 i va ser suspesa quatre mesos després pel Tribunal Constitucional perquè envaïa competències estatals. Una suspensió que es va aixecar l'abril del 2018, excepte un article referent a la fracturació hidràulica o fracking.
Entre els compromisos, hi ha el d'incrementar els incentius per a una transició cap a un model energètic 100% renovable, desnuclearitzat i descarbonizat; adoptar mesures per frenar la pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d'ecosistemes; identificar i acompanyar els sectors econòmics que han de fer una transició per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en un marc general d'economia circular i de la creació de treballs verds.
A més, se citen mesures per reduir la vulnerabilitat dels sectors socials més sensible a l'impacte climàtic i assumir un model de mobilitat urbana més sostenible, centrada en el transport públic, el vehicle compartit i els vehicles amb zero emissions. També simplificar les mesures administratives que posen en risc assumir totes aquestes iniciatives i revisar la legislació vigent per detectar normes que afavoreixen l'emissió de gasos o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.
El Govern reconeix amb aquesta declaració la seva preocupació per l'impacte que el canvi climàtic té i tindrà a Catalunya i a tot el planeta. A més dels efectes sobre el medi ambient i la biodiversitat, el Govern alerta que el canvi climàtic pot perjudicar notòriament l'economia productiva, des de l'afectació a moltes infraestructures a alteracions en els entorns on es desenvolupen activitats turístiques, agropecuàries o tota la indústria amb demanda intensiva d'aigua i energia.
Els universitaris per davant
El claustre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va declarar l'emergència climàtica el 7 de maig, convertint-se en la primera universitat catalana que ha fet aquest pas, i seguint la ruta marcada per universitats del Regne Unit. Aquesta declaració va ser possible pel treball del moviment Fridays for Future Barcelona, estudiants que cada divendres protesten davant de les institucions en un moviment afavorit per la sueca Greta Thunberg. El 24 de maig han convocat una nova vaga contra el canvi climàtic.
Sobre la firma
