Selecciona Edició
Connecta’t

La làmpada de la Casa Batlló era en una maleta

L'edifici d’Antoni Gaudí recupera la peça més destacada del pis noble, desapareguda durant dècades

La làmpada del pis noble de la Casa Batlló de Gaudí, després de recuperar el lloc que va tenir fa dècades i després d'aparèixer a l'interior d'una maleta.
La làmpada del pis noble de la Casa Batlló de Gaudí, després de recuperar el lloc que va tenir fa dècades i després d'aparèixer a l'interior d'una maleta.

Una confluència de casualitats ha volgut que la làmpada que coronava el saló principal del pis noble de la Casa Batlló, l'edifici creat per Antoni Gaudí entre el 1904 i el 1906 al passeig de Gràcia, hagi aparegut després que se li hagués perdut la pista durant dècades. Situada al centre de l'espai on la família de l'industrial tèxtil Josep Batlló i Casanovas rebia les visites i celebrava els esdeveniments més importants de l'habitatge, tothom la donava per perduda fins fa uns mesos.

L'enorme llum, a la porta d'accés a la capella de l'habitatge.
L'enorme llum, a la porta d'accés a la capella de l'habitatge.

“Durant una entrevista a l'última habitant de la casa, que vivia al tercer segona, la senyora Marimon [neta del fundador i filla de Mercedes Batlló i de Joan Marimon], que va morir fa uns mesos, va comentar, de passada, que creia que la seva cunyada, que vivia a la porta del costat, havia guardat en una caixa la làmpada del principal durant anys”, explica Ana Atance, coordinadora des del 1995 de les intervencions realitzades a la Casa Batlló, com les actuals de restauració que afecten les parets del pis noble (en què s'han recuperat els estucs en forma de trencadís de les parets) i la icònica façana principal.

“La senyora Marimon va dir que després que morís la seva cunyada, els seus fills van buidar el pis i a l'interior d'una maleta van trobar la làmpada, però no sabia què n’havien fet”, continua Atance. “Vam parlar amb la família i la vam localitzar desmuntada, amb el cèrcol metàl·lic i l'estructura interna d'una banda i alguns elements, com les llàgrimes petites, en una caixa de cartró. La resta, bastant ordenada per grandària, dins d'una maleta de pell”, explica envoltada d'un grup de turistes que fa la visita d'aquest immoble únic, més preocupats de veure la genialitat de Gaudí a la petita pantalla de la seva videoguia que no pas de veure-la i sentir-la en directe.

El saló principal el 1927, una de les poques vistes que hi ha d'aquesta estança on es veu el llum.
El saló principal el 1927, una de les poques vistes que hi ha d'aquesta estança on es veu el llum.

“El que no sabíem era si la làmpada estava sencera o, a causa de la mida, havia estat mutilada com havia assegurat la senyora Marimon”. Però no. Es van mesurar les peces i es van inventariar les tires amb les 3.000 llàgrimes de vidre. Després es van dibuixar i es va fer una maqueta amb cartró per presentar-la al lloc on va estar originalment. “No hi havia dubte de l'espai que ocupava: el centre d'un cargol de mar que va fer Gaudí al sostre de guix. Llavors vam comprovar que no havia estat manipulada i només estava per peces”, continua Atance que assegura que només faltaven poques llàgrimes i que la làmpada estava “completa en un 90%”.

La làmpada envoltada de visitants de la Casa Batlló.
La làmpada envoltada de visitants de la Casa Batlló.

Al final, l'estructura de llautó i les peces de vidre tallades a mà, una per una, només va caldre netejar-les i muntar-les, amb una base de filferros de plata. Així es va recuperar la forma de paràbola d'aquest plafó monumental de 99 centímetres de diàmetre, uns 65 quilos de pes i 68 centímetre d'alt, més 12 del faldó central. “Només es van canviar els casquets de ceràmica que estaven espatllats i es va cablejar de nou per complir la normativa de seguretat”, continua.

Gaudí no deixava res a l'atzar i sempre estava al darrere del que creava o utilitzava a casa seva. Però en aquest cas Atance creu que la peça no és un disseny gaudinià. “És una làmpada d'estil imperial que es feia llavors al nord de França o al sud d’Alemanya, però no sabem qui n’és el dissenyador. El que va fer Gaudí va ser potenciar el seu cargol de mar. No sé si la va fer a mida, però suposo que sí”, explica previnguda. “No podem dir que és un disseny de Gaudí perquè no ho podem documentar”, rebla. La documentació fotogràfica sí que ha permès comprovar la coincidència entre la làmpada recuperada i l'original que va ocupar aquest espai principal a l'obra de Gaudí. “La pena és que la documentació sobre aquesta casa és escassa”, es lamenta.

La bastida de la façana es traurà el dia 23

La reproducció del paravent instal·lada a la pujada de l'escala principal de la Casa Batlló.
La reproducció del paravent instal·lada a la pujada de l'escala principal de la Casa Batlló.

Estava previst que la bastida de la façana es tragués el 23 d'abril; un dels dies en què la Casa Batlló s'omple de roses i acaba sent dels llocs més fotografiats. Però no va poder ser. Ara, els responsables de les obres diuen que serà el 23 de maig, dia en què es convocarà la ciutat per admirar “els múltiples canvis. Hi haurà un abans i un després”, asseguren, tot i que matisen que “a la Casa Batlló les obres de manteniment no s’aturen mai”. En el pis noble la intervenció per recuperar l'estuc original de les parets ha conclòs. La setmana passada, a més, es va instal·lar la reproducció del paravent a la zona del desembarcament de l'escala principal, on hi havia un taulell de fusta que va instal·lar Seguros Iberia, els propietaris de la casa entre el 1954 i els noranta, quan la família Bernat la va comprar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >