_
_
_
_
_

Les municipals aguditzen la divisió de l’independentisme

JxCat trenca la treva amb ERC i critica el seu acostament a Colau

Elsa Artadi, aquest diumenge a la plaça del Sol de Barcelona.
Elsa Artadi, aquest diumenge a la plaça del Sol de Barcelona.Marta Pérez (EFE)

La campanya de les eleccions municipals i europees ha tornat a posar sobre la taula la divisió que existeix entre els dos grans partits independentistes, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Són socis al Govern, però la tensió entre aquestes dues formacions per conquistar l'hegemonia del sobiranisme és evident encara que intentin amagar-la. Només va semblar evaporar-se durant la campanya de les eleccions generals. Els neoconvergents i ERC van signar una treva per centrar-se en l'adversari comú. En aquesta campanya, JxCat ha tornat a desenterrar la destral i centra els seus atacs en el candidat d’ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall. I en l’edat que té.

Más información
Ernest Maragall: “Estic disposat a governar Barcelona en solitari”
Colau o Maragall: Barcelona es debat entre dues esquerres

Conscient de les males enquestes —li pronostiquen entre cinc i set regidors, la meitat que el 2015— i que per resistir ha d'explotar el discurs dur de Puigdemont (que rivalitza amb Junqueras en les europees), JxCat ha passat a l'atac.

La número dos de la candidatura, Elsa Artadi, va començar la campanya alertant que Maragall és només un “recanvi”, i va donar per fet que ERC pactarà amb els comuns fins i tot per permetre que Colau repeteixi com a alcaldessa. Artadi l’acusa de no voler garantir un alcalde independentista per a Barcelona.

La crítica arriba fins al punt de posar en dubte el compromís dels republicans amb els presos del procés. Ahir, diversos dirigents de JxCat van contestar una piulada de Maragall en la qual es referia a l'exconseller Joaquim Forn —candidat a Barcelona de JxCat— com a “ciutadà pres”. Artadi va subratllar que Forn és un “pres polític” i va acusar el candidat d’ERC de normalitzar “coses que no són normals”. El cop més baix dels neoconvergents ha estat criticar Maragall per l’edat que té (76 anys). “Necessitem un projecte per als propers 20 anys, no només per als propers quatre”, va dir Artadi en l'inici de la campanya.

La consigna des de la campanya d’ERC és evitar el cos a cos per evitar un error que beneficiï els comuns. Això sí, en privat els republicans admeten que van caure molt malament els comentaris d’Artadi sobre l'edat del candidat. Maragall es va limitar a demanar discutir sobre propostes i no entrar en desqualificacions. Maragall veu possible governar amb comuns i neoconvergents, encara que tots dos s'autoexclouen, i s'esforça per mantenir el seu pedigrí independentista. No és una paraula que fan servir en campanya amb tanta intensitat com els seus rivals, però ahir, a Sants, sí que la va utilitzar amb vehemència: “Hem de liderar des de Barcelona aquesta batalla per la independència”.

Artadi també rep crítiques de l'extrem més independentista. El candidat de Barcelona és Capital, Jordi Graupera —impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana—, va assegurar que Artadi li havia demanat, dos dies abans del referèndum de l'1 d'octubre, que redactés una suspensió de la declaració d'independència. La candidata de JxCat va posar fre a la discussió sobre qui és més independentista: “És curiós com, un any i mig després, hi ha gent que es dona una importància que no tenia”, va dir.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_