Selecciona Edició
Connecta’t

L’ANC s’enfronta a l’auge de l’independentisme pragmàtic

Sectors de l'entitat independentista admeten “pèrdua de lideratge i de capacitat d'incidència” malgrat l'augment de socis i la victòria a la Cambra de Comerç

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) defensa la independència per la via directa peti qui peti i malgrat el nou independentisme pragmàtic que encapçala ERC. L'ANC no s'ha mogut del seu discurs, com destaquen els seus dirigents, són els partits a la Generalitat els que haurien baixat del carro de la unilateralitat. “No hem cedit davant els que ens volen agenollats, davant els que volen que hi renunciem, o els que volen que dissimulem”, va dir la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, a l'assemblea general anual del 5 de maig. “Hem tornat a aprovar un full de ruta per la independència, i n'aprovarem tants com sigui necessari per aconseguir-la”, va dir Paluzie, en l'assemblea anual del 5 de maig.

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, en una imatge d'arxiu.
Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, en una imatge d'arxiu.

Amb el partits desmarcats de la unilateralitat, la pèrdua de protagonisme polític de l'ANC és reconeguda per dirigents de l'entitat, com va expressar durant l'assemblea general la portaveu de les joventuts de l'ANC, Judit Tortajada: “Constatem la pèrdua de lideratge i de capacitat d'incidència de l'ANC en l'articulació del relat i en la direcció de l'independentisme en els darrers mesos. Emplacem el secretariat nacional i la militància a recuperar el paper de mediador del debat estratègic i catalitzador del consens”. El problema per recuperar aquesta centralitat, subratlla el document d'objectius de l'ANC, és que els seus interessos avui són diferents als dels partits del govern.

El full de ruta de l'ANC critica Junts per Catalunya i ERC perquè “no reconeixen el referèndum de l'1-O com un mandat vinculant”, i perquè aposten per “un horitzó a llarg termini, al·legant que no som suficients, sense indicar com aconseguirem la independència”. L'ANC també carrega contra les acusacions de violència del Govern contra els CDR i s'oposa a la possibilitat d'arribar a acords amb el futur govern del PSOE si no és a canvi de l'autodeterminació.

La victòria a la Cambra com a prova

L’ANC ofereix com a prova de vigor el seu creixement en les eleccions sindicals del sector públic i la victòria abassegadora en las eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona. La candidatura independentista va aconseguir 32 epígrafs dels 40 que s’escullen per vot directe.

La Junta Electoral Central decidirà avui sobre 955 vots que estan pendents de verificació i que podrien fer variar alguna vocalia. La Junta es reuneix per estudiar els informes d’auditoria, resoldre les reclamacions que s’han presentat, algunes de les quals referides al cens i, finalment, fer públics els resultats definitius.

Un 20% més de socis

Jordi Roset, membre del secretariat nacional i responsable de la gestió econòmica de l'entitat, opina que els bons resultats electorals d'aquesta ERC moderada no han de ser necessàriament una prova que el votant independentista hagi renunciat a la unilateralitat. “A causa de la repressió, i que això sigui una rendició, els líders polítics van amb més compte”, valora Roset a títol personal. “És necessari que passi més temps” perquè recuperin la confiança, segons aquest activista i empresari. Per demostrar que la unilateralitat manté la seva empenta, Roset afegeix que l'ANC va elevar el seu nombre de socis un 20% el 2018 –fins als 48.000 membres de ple dret–, i que al 2019 estan creixent al mateix ritme.

Òmnium Cultural, l'altra gran entitat de mobilització social de l'independentisme, va augmentar en un 56% els seus socis l'any passat, i en els cinc primers mesos del 2019 ja els ha incrementat un 24%, fins als 166.800. Òmnium té un president, Jordi Cuixart, en presó preventiva i processat al Tribunal Suprem. La principal diferència entre Cuixart i l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez, també empresonat i jutjat, és que el primer s'ha distanciat de la contesa política i el segon ha estat el cap de llista a les eleccions generals de Junts per Catalunya, la plataforma que comanda l'expresident Carles Puigdemont. Una altra diferència és que Òmnium ha apostat per un discurs per ampliar el suport al dret d'autodeterminació i a la llibertat dels líders sobiranistes, i s'ha desmarcat de la independència unilateral. L'advocat Carles Monguilod va dir diumenge passat a Catalunya Ràdio que l'estratègia unilateral de l'ANC podia perjudicar els acusats al Suprem. Arià Bayé, membre del secretariat nacional de l'ANC va replicar Monguilod a Twitter: “Els presos són un instrument. La seva llibertat no és, en cap cas, l'objectiu de l'ANC. La seva llibertat arribarà quan haguem tombat el règim”. Bayé també va criticar que Junts per Catalunya, i sobretot ERC, es presentessin a les generals com a partits que aposten “per l'autodeterminació pactada, no per la independència”.

L'ANC vol que es proclami la independència si ens unes futures eleccions catalanes les forces independentistes obtenen la majoria de vots. Això va ser precisament el que es va proposar als comicis autonòmics del 2015: aquests van ser interpretats com un plebiscit per part de la llista de Junts pel Sí, en la qual hi convergien CDC, ERC, ANC i Òmnium. La situació avui és diferent. Marta Vilalta, portaveu d'ERC, va replicar que coincideix amb l'ANC en què és necessari assolir la majoria, però que l'objectiu no pot ser la unilateralitat. Preguntat per l'estratègia de l'ANC, el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, va respondre que l'objectiu és acordar un referèndum, i va advertir en contra d'accions que puguin dividir la societat.

El full de ruta de l'ANC insisteix a recuperar la unitat del nacionalisme català, però admet que les forces polítiques no la segueixen. “Els partits són la baula més feble de l'univers independentista. Si els partits continuen sense arribar a acords per aconseguir la unitat d'acció, l'ANC proposarà les estratègies per sobrepassar-los”. L'ANC ha donat suport a la iniciativa Primàries de Catalunya, per configurar llistes electorals independentistes municipals que competiran amb ERC i Junts per Catalunya. Els interessos de l'ANC i Puigdemont sí que s'han trobat quan van pressionar –sense èxit– ERC perquè acceptés una llista única a les eleccions europees.

Puigdemont va dir per videoconferència a l'assemblea de l'ANC que aquesta era “les cues de panses dels qui volen perdre la memòria del que va suposar l'octubre del 2017”. Dos membres de la llista europea de Puigdemont, els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín, van enviar missatges a l'assemblea donant suport explícit a la legitimitat dels resultats de l'1-O per la independència unilateral. “Venen temps en els quals els catalans haurem de demostrar qui té el control del territori a Catalunya. No farem efectiva la república sense obrir primer una nova etapa de desobediència civil efectiva”, va proclamar Ponsatí.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ