Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Els dimarts socials, miracle

Camí dels dos anys de la seva aplicació, la Renda Garantida de Ciutadania no iguala ni tan sols la prestació que havia de substituir, la Renda Mínima d’Inserció

Un captaire a Barcelona.
Un captaire a Barcelona.

Ara que el Departament de Treball de la Generalitat ha fitxat Deloitte perquè s'encarregui de gestionar i posar ordre a la concessió de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) potser serà possible conèixer les causes del fiasco que ha suposat l'aplicació d'aquesta prestació, el nombre de persones sense llar que l'han sol·licitat o si els equips que s'encarreguen de valorar els expedients han rebut ordres –orals o per escrit – de restringir l'accés a la RGC. La gestió privada té l'oportunitat de fer el que fins ara no ha fet el Departament de Treball: posar llum i taquígrafs en aquest món de tenebres burocràtiques en què s'ha mogut l’Administració catalana des que el 2017 va ser aprovada per unanimitat al Parlament la iniciativa legislativa popular que impulsava la Renda Garantida de Ciutadania.

Però, la veritat, no són excessivament tranquil·litzadors alguns punts foscos en l'historial de Deloitte, com el cas Bankia, amb la seva assessoria en la catastròfica sortida a Borsa. Consellers de l'entitat i consultora eviten carregar amb el mort d'aquesta operació lamentable que va concloure amb la injecció de 22.424 milions d'euros de diners públics mentre els directius de l'entitat milloraven els seus plans de pensions i els seus salaris.

El Departament de Treball ha fitxat Deloitte perquè s'encarregui de gestionar i posar ordre a la concessió de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)

Amb aquests precedents a ningú li ofereixen un lloc de feina. Però el món de les auditores i dels negocis es regeix per un altre tipus de principis. D'acord amb la convenció social, a les consultores se les considera entitats per damunt de tota sospita. Potser per això Deloitte va ser temptejada pel Govern Puigdemont per gestionar dades i assentar les bases de la seguretat social de l'efímera República catalana. O sigui que podem dormir tranquils. Les 375.000 persones que es troben en situació de pobresa severa a Catalunya estan en bones mans per ser candidates a la Renda Garantida de Ciutadania.

La decisió de la Generalitat de fitxar Deloitte per administrar la RGC s'adopta paral·lelament a una campanya publicitària sobre aquesta prestació desplegada pel Departament de Treball en la qual es presenta com un triomf el que ha estat un rotund fracàs. En plena campanya de les eleccions generals, el 15 d'abril passat, l’Administració catalana es va despenjar amb un desplegament publicitari que recordava seqüències del Plácido de Berlanga, film al qual la censura va privar del títol original Siente un pobre a su mesa. Ve al cas la comparació perquè sembla impossible que el que per a la Generalitat és un 92% d'augment de persones beneficiàries sigui en realitat d'un 12,18%. És com si de sobte haguessin fet un efecte miraculós immediat els dimarts socials del Govern del president Torra.

La pobresa severa, no en sap de pàtries i als promotors de la RGC els era igual manifestar-se davant el Govern central o davant el català

La realitat és ben diferent. L'increment de persones beneficiàries de la Renda Garantida de Ciutadania i altres complements de pensions i prestacions des del setembre de 2017 fins a l’abril de 2019 ha estat de 13.080, de 107.420 a 120.500 afectats. I aquesta última xifra és qüestionable ja que suma des dels que cobren 50 euros mensuals complementaris a les 64.188 persones que perceben actualment els 604 euros mensuals de la RGC íntegra. Per al Govern és més important el que sembla que el que és. Fa uns dies el conseller de Treball, Chakir El Homrani (ERC), va declarar que l’Executiu català poc va poder fer per implementar la RGC per culpa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. No importa que Josep Vidal, director general d’Economia Social de la Generalitat, en reunions mantingudes amb la comissió promotora de la RGC i a preguntes d'aquesta ho negués explícitament. Els impulsors de la iniciativa legislativa popular van recaptar expressament informació sobre aquest tema perquè la lentitud i la inoperància en la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania era exasperant i les situacions de precarietat extrema reclamaven i continuen reclamant rapidesa. La pobresa severa, no en sap de pàtries i als promotors de la RGC els era igual manifestar-se davant el Govern central o davant el català.

Camí dels dos anys de la seva aplicació, la Renda Garantida de Ciutadania no iguala ni tan sols la prestació que havia de substituir, la Renda Mínima d’Inserció (RMI). Abans percebien la RMI 67.966 persones i ara els beneficiaris de la RGC completa són 64.188. A la taumatúrgia dels dimarts socials li queda molta feina per fer.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >