Selecciona Edició
Connecta’t

La veu de les samarretes

La dissenyadora Katharine Hamnett, precursora de la roba amb missatge, repassa la influència política d'aquesta peça senzilla i democràtica

La dissenyadora Katharine Hamnett amb les seves samarretes a La Roca Village.
La dissenyadora Katharine Hamnett amb les seves samarretes a La Roca Village.

“La samarreta és la meva veu, l'he fet servir com si fos la meva veu per dir el que vull, i crec que és important”, arrenca la dissenyadora anglesa Katharine Hamnett, vestida amb una samarreta que proclama: No more fashion victims. La seva reivindicació passa ara pels drets laborals dels treballadors del tèxtil, però també per la sostenibilitat. El seu crit se centra en el seu sector, el de la moda, aprofitant l'altaveu que té ara al davant, amb motiu de l'exposició T-Shirt Cult Culture Subversion, que es pot visitar fins al 23 de juny a La Roca Village (Vallès Oriental). Aquesta mostra, que ve del Fashion and Textile Museum de Londres, reuneix un centenar de samarretes que s'han convertit en veus de diferents generacions, reivindicacions i col·lectius. Entre aquestes, destaquen les dissenyades per Hamnett, que amb 71 anys no perd gens ni mica el seu esperit revolucionari dins del sector.

L'exposició aplega una bona mostra de samarretes llançades per Hamnett al llarg de la seva carrera, a causa del seu compromís social i tarannà reivindicatiu. De fet, amb Vivienne Westwood, de qui també hi ha diverses peces exposades, formen el tàndem que va impulsar les samarretes amb missatge. Una tendència que ha traspassat generacions, col·lectius i reivindicacions i que continua més viva que mai, tal com va demostrar Maria Grazia Chiuri quan va fer sortir els models a la passarel·la de Dior amb el lema We all should be feminists (Tots hauríem de ser feministes) en ple apogeu de la campanya feminista MeToo el 2017. Aquesta samarreta també forma part de l'exposició, i el seu missatge ha estat replicat per altres firmes, com Mango, com va mostrar la vicepresidenta Carmen Calvo l'última nit electoral, amb el model Yes, I’m a feminist (Sí, soc feminista), que es va esgotar en poques hores.

Hamnett va estar convidada dijous a La Roca Village. Va arribar directament des de Mallorca, l'illa dels seus somnis, on té una casa i hi passa tant de temps com pot. Vestida amb una samarreta amb missatge per sobre d'un vestit llarg, sabatilles esportives i ulleres de sol ben grosses, aquesta dissenyadora inconformista va llançar un al·legat a favor de la vida a la Terra. Lamenta el dany que està fent la indústria tèxtil al medi ambient i aposta per la samarreta, “on es reconeix el cos humà”, com una pàgina en blanc, que serveix per reivindicar allò que el preocupa. “No hi ha manera més contundent de transmetre un missatge que escrivint-lo al cos”, emfatitza.

Una gest cap a Barcelona amb TVBoy i Mariscal

Després d'estrenar-se fa un any a Londres, en una exposició comissionada per Fashion and Textile Museum de Londres i The Civic de Barnsley, la mostra ha aterrat a La Roca Village amb gest cap a Barcelona. I és que el centre comercial ha convidat artistes de la ciutat com TVBoy, Jordi Gispert Pi, Mario Eskenazi i Javier Mariscal. Una de les samarretes afegides a la mostra original és la del petó impossible entre els futbolistes Cristiano Ronaldo i Leo Messi, pintat per l'artista urbà TVBoy. També hi ha una de les samarretes més representatives de la ciutat, la que mostra el logo de Barcelona creat per Mariscal el 1979, que dividia el nom de la ciutat en bar, cel, ona. Una altra és el disseny conceptual de la B que va fer Eskenazi com a identitat per als serveis mediambientals de l'Ajuntament de Barcelona. Aquestes samarretes passaran a formar part de la col·lecció del Fashion Textile Museum de Londres.

Ho sap bé qui va tenir la gosadia de presentar-se davant de la llavors primera ministra Margaret Thatcher amb una samarreta que deia 58% don’t want Pershing (el 58% no vol els pershing), per donar suport a la protesta popular de rebuig dels míssils nuclears nord-americans a les bases britàniques el 1984. Però la destrucció no ve d'armes tan perilloses, sinó dels mateixos humans, que amb la seva activitat econòmica s'estan carregant la biodiversitat. Així que Hamnett continua alçant la veu per demanar Save life on Earth (Salva la vida a la Terra), en la línia dels missatges que es poden llegir a les samarretes de l'exposició, com Save the world (Salva el món), Save the sea (Salva el mar) o Single use plastic is never fantastic (El plàstic, si és d'un sol ús, no és mai fantàstic). Sembla mentida que aquests missatges tinguin més de 30 anys.

Fidel a la seva veu i abstreta pel lema budista Choose life (Escull la vida), també lema d'una de les seves samarretes, Hamnett ja va investigar l'impacte ambiental i social de la producció de moda el 1989. Va descobrir que era una de les indústries més contaminants i va decidir canviar les regles del joc a la seva empresa. Massa aviat. Produir amb materials més sostenibles i assegurar el respecte dels drets dels treballadors va fer que hagués de tancar el negoci al cap de poc temps. Això sí, la seva anticipació li ha permès tornar com una pionera de la moda sostenible i la samarreta amb missatge. Fa dos anys que Katharine Hamnett torna a vendre les seves icòniques peces i sembla que amb bons resultats.

Samarretes per a tothom

L'exposició destaca el poder de la moda com a eina de comunicació, i hi conviuen samarretes capaces de transmetre missatges socials, musicals, polítics o comercials. Entre el centenar de peces, destaquen algunes vistes fins a la sacietat, com I love NY, de Milton Glaser, que la va dissenyar per a una campanya del govern de l'Estat de Nova York; la de Ramones, replicada avui dia fins i tot en mida mini per als fills dels fans de la banda; les de Hard Rock’s Café, una invasió als noranta, o les peces amb iconografia Disney, que es va convertir en una fàbrica de samarretes àmpliament produïdes i venudes gràcies al primer acord de llicències entre Disney i Tropix Togs.

A més de peces icòniques de primeres firmes com Dior, Moschino o Gucci, cedides per les mateixes marques, la iniciativa demostra el poder camaleònic d'una peça tan bàsica al costat de peces de col·leccionistes com Lee Price, que al llarg de tres dècades va atresorar les samarretes més cridaneres de Vivienne Westwood. També n'hi ha algunes de la col·lecció de Malcom McLaren, que va ser el mànager dels Sex Pistols, i parella d'aquesta veterana dissenyadora, una altra de les veus més cridaneres en la lluita contra el canvi climàtic, i que junts van escampar pel món eslògans retrorock des de la seva icònica botiga de Londres. Veient Hamnett i Westwood, samarretes incloses, no és mai tard per lluitar pel planeta.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ