Quim-Inés, ‘with or without you’
Ara que la líder de Ciutadans anirà de diputada a Madrid, Torra i Arrimadas es trobaran a faltar, perquè es necessiten, i ho saben
Quim Torra i Inés Arrimadas es trobaran a faltar. Res no serà igual per als dos quan ella el deixi pel Congrés dels Diputats. Arrimadas s’acomiada aquest dijous amb una intervenció especial al Parlament. Seria possible que per la megafonia de l’hemicicle sonés With or without you, la sentimental balada d’amor i desamor d’U2?
Es trobaran a faltar perquè es necessiten, i ho saben. Quim Torra, sovint incòmode en les respostes a altres portaveus, es fa fort, en canvi, en el xoc amb la líder de Ciutadans. Aquest dimecres, per exemple, ha pogut protagonitzar gràcies a ella el moment-acudit, quan ha emulat Albert Rivera en el debat de TVE: “Sent aquest silenci? És el que queda del seu pas pel Parlament: el no-res”. Molt millor això que no pas respondre sobre la renda garantida d’inserció, un concepte sense cap mena d’èpica.
La líder de Ciutadans encapçala “la caravana de solteres i solters” que fugen al Congrés buscant, no pas parella, sinó política real
Però Arrimadas també se sent més còmoda en l’un contra un amb el president, perquè pot parlar de la “Catalunya real”, per a la qual tampoc ha presentat un gran projecte real, més enllà de demanar-li que no es posi llaços grocs i, potser, donar-li programes en castellà per a TV3. Tots aquests articulistes que somien que Ciutadans sigui el partit liberal frontissa, com van ser l’FDP alemany o el Liberal Party britànic, haurien d’assistir a un parell de sessions de control al Parlament per comprovar que on aquest partit es troba com peix a l’aigua és al ring del procés, en el pressing catch infinit amb l’independentisme en les seves diverses pells. Aquest va ser l’origen de Ciutadans, un partit català format per uns intel·lectuals anticatalanistes, que per un instant podia recordar els republicans d’Alejandro Lerroux, només que aquell era un partit de masses amb vocació popular i va néixer republicà en una monarquia, és a dir que, almenys al principi, s’enfrontava al sistema de la Restauració (després ja va corregir el rumb).
A Madrid, a Arrimadas li resultarà complicat parlar tot el dia del procés. Aquest dimecres ja ha assajat criticant Pedro Sánchez, que ja no pot qualificar de president il·legítim per haver arribat al càrrec a través de l’article 114 de la Constitució, 41 articles abans de l’únic que li importa. La cap catalana de l’oposició ha semblat que estava a punt de repetir el mantra, “president il·legítim”, però ha retornat al carril i ha dit “president triat”, i s’ha sentit obligada a afegir que “no està a l’altura del gran país que és Espanya”.
Als passadissos del Parlament, hi havia algú que deia que, avui, precisament avui, a qui caldria treure-li la Creu de Sant Jordi és a Messi
La líder de Ciutadans encapçala “la caravana de solteres i solters” que fugen al Congrés buscant, no pas parella, sinó política real. L’últim, Miquel Iceta, que presidirà el Senat: no sembla casual que Sánchez posi al capdavant de la Cambra encarregada del 155 l’home que es va atrevir a dir que si una majoria indiscutible a Catalunya volgués la independència, caldria plantejar alguna cosa.
L’últim favor d’Arrimadas a Torra ha estat rebaixar el protagonisme que, en cas contrari, hauria tingut in absentia l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert, que ha hagut de renunciar a la Creu de Sant Jordi per la seva activitat desbocada a Twitter, des d’on ha volgut fer fora de Catalunya –i de les tertúlies de TV3– la mateixa Arrimadas i altres antiindependentistes. Més d’una vegada. Encara que, als passadissos del Parlament, hi havia algú que deia que, avui, precisament avui, a qui caldria treure-li la Creu de Sant Jordi és a Messi.
