Selecciona Edició
Connecta’t

L’art català, a la conquesta de l’Extrem Orient

23 museus i col·leccions, amb el MNAC al capdavant, porten durant un any al Japó 145 obres, del Modernisme a les avantguardes

Assistents a la inauguració de la mostra a Nagasaki, amb 'La nena obrera', de Juan Planella. de fons.
Assistents a la inauguració de la mostra a Nagasaki, amb 'La nena obrera', de Juan Planella. de fons.

La passió que senten els japonesos pel Modernisme en general i per Antoni Gaudí en particular és coneguda per gairebé tothom. Per això és normal veure un ciutadà d'aquest país, amb la càmera fotogràfica a la mà i ben a prop d'un edifici d'aquest genial arquitecte. “Visiten Barcelona molts turistes japonesos, però en estades que no superen els dos dies i mig, així que sempre visiten els mateixos llocs: la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Casa Milà i el Park Güell. Als japonesos ens supera el desig de complir amb les visites programades dels llocs gaudinians a la curiositat de conèixer la història artística de la ciutat. Al Japó ja s'han vist exposicions dedicades a Gaudí, Picasso, Miró i Dalí, però no les obres d'altres artistes catalans i el seu context artístic a través de col·leccions i museus catalans”, explica Akira Kinoshita, professor de la Facultat d'Humanitats i Cultura de la Showa University de Tòquio i comissari de l'exposició Barcelona, la ciutat dels miracles artístics, que va obrir les portes el 10 d'abril a Nagasaki i que al llarg de tot un any es podrà veure en quatre altres ciutats japoneses: Himeji (al costat de Kobe), Sapporo, Shizuoka i Tòquio, on acabarà el 5 d'abril del 2020. Fins a l'Extrem Orient han viatjat un total de 145 peces de 23 museus, centres culturals, entitats i col·leccionistes per il·lustrar l'art català des del Modernisme fins a les avantguardes i la Guerra Civil, una cosa que fa que la mostra sigui inèdita i original.

Confident i porta de la Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
Confident i porta de la Casa Batlló d'Antoni Gaudí.

Són obres de tota mena: pintures i escultures, però també cartells, ceràmiques, mobles (fins i tot una porta de la Casa Batlló de Gaudí), mapes (com el Pla Cerdà de l'Eixample del 1861), ceràmiques, joies (totes signades pels Masriera), llums, paviments hidràulics i vidrieres. El centre que més obres presta és el MNAC (56), seguit del Col·legi d'Arquitectes (12), la Biblioteca de Catalunya (10), el Museu Picasso (9), el Museu de Montserrat (8), el Museu del Disseny (6), el Reina Sofia de Madrid (5), el Museu de les Arts Escèniques (4), la Generalitat (3) i d'altres com el Museu de Sabadell i la Fundació Godia, que aporten dues peces cadascun. Entre les obres més destacades que recorreran el país del sol naixent, les signades per Anglada Camarasa, Ricard Canals, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Martí i Alsina, Joaquim Mir (La catedral dels pobres, del 1898), Josep Puig i Cadafalch, Alexandre de Riquer, Isidre Nonell, Antoni Gaudí, Gaspar Homar, Josep Maria Jujol, Juli González, Eusebi Arnau, Juan Planella, Lluís Masriera, Joaquim Torres Garcia, Joaquim Sunyer, Josep Clarà, Manolo Hugué, Pablo Gargallo i Juli González (el seu impressionant Cap de Montserrat cridant, del 1942), però també el trio d'asos que conformen Picasso, Miró i Dalí.

'Papallona nocturna', d'Anglada Camarasa (c.1913).
'Papallona nocturna', d'Anglada Camarasa (c.1913).

“No es tracta d'un fons d'armari. Són peces, en alguns casos que estan exposades a les sales dels museus”, explica el director del MNAC, Pepe Serra, que va estar present en la inauguració de Nagasaki (a la qual va assistir l'ambaixador espanyol al Japó, Jorge Toledo), la primera ciutat del periple nipó. “Es tracta de donar un relat nou i modern de l'art català, enviant fora de Catalunya autors com Clarà, Nogués i Sunyer, que no surten mai. El títol de la mostra és del comissari i fa referència a una ciutat on es viu una creativitat permanent. Kinoshita volia fer un projecte més ambiciós creant un relat més llarg portant obres dels seixanta i setanta, però no ha pogut ser”, continua.

“El precedent de la mostra es podria buscar en exposicions com Homage to Barcelona, que es va veure a Londres el 1985 i Barcelona & Modernity, a Cleveland i Nova York, el 2006. En la mostra volíem actualitzar les interpretacions de les obres exposades seguint les últimes investigacions científiques i mostrar les peces que ens expliquen les relacions no gaire conegudes entre Catalunya i el Japó”, explica des de l'altre costat del món Kinoshita, coneixedor de l'art i la cultura catalana després d'haver viscut més de deu anys a Barcelona. L'expert japonès ha dividit la mostra en sis apartats: Exposició Universal de 1888; Llum i ombres de Cosmopolis; Modernisme, l'admiració de París; Els 4 Gats; El Noucentisme: mirada al Mediterrani i Ascens de les avantguardes i de la Guerra Civil.

'Cap de Montserrat cridant', de Juli González (c. 1942).
'Cap de Montserrat cridant', de Juli González (c. 1942).

Kinoshita assegura que encara no disposen de dades de visitants, però sí que l'afluència està sent elevada, amb moltes persones que venen de fora de la ciutat per visitar la mostra. “No es tracta d'una operació econòmica, en la qual hi ha una transacció de diners. Només s'ha demanat que paguin la restauració d'una vidriera modernista de la Casa Trinxet”, explica Serra, que reconeix que sí és “una inversió a llarg termini que segur que portarà més visitants a tots aquests centres. És com dir-los a tots els que van a veure-la: ‘La resta és a Barcelona”. Per Serra, a més, es tracta d'un assaig per a futures mostres ambicioses, com la possibilitat d'exhibir fora del museu algunes de les seves joies romàniques. “No es tracta de passejar els absis, però si alguns frontals d'altar i altres obres que puguin viatjar a Nova York, París o Berlín”.

La mostra té el suport de la Generalitat, l'Institut Cervantes de Tòquio i l'ambaixada d'Espanya al Japó i el consolat del Japó a Barcelona, a més de l'Institut Ramon Llull. “A mig recorregut, segurament quan vagi a instal·lar-se a Sapporo (a mitjans de setembre) tornaran moltes obres que se substituiran per altres de noves, per un tema de conservació”, assenyala Serra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >